Resulta curiós, després d’uns messos de treball molt intensos i d’uns horaris nocturns intempestius, resulta que arriba l’estiu i amb aquests, les activitats que t’obliguen a unes matinades sonades. A l’estiu o comences l’activitat molt d’hora al matí (o molt tard al vespre) o pots morir en l’intent. La calor, el sol i les necessitats d’hidratació s’han de tenir molt en compte i com es diu col·loquialment, no val a badar.
Però com us deia al començament, visc en una paradoxa d’espai-temps que canvia d’un dia per altre. Els bolos obliguen a una nocturnitat que contrasta amb els horaris de muntanya. Però aquesta no és la única paradoxa en la que em puc incloure.
Des de que vaig començar a còrrer, als vespres pel passeig, em poso les bambes per a eliminar l’estrés del dia. Mica en mica, i per atzars de la vida, la feina i les responsabilitats han anat en augment i amb aquest també, els quilòmetres han acabat augmentat. A més preocupacions, més quilometres. De moment ja hem fet un ultratrail de 80 quilòmetres i hem obert un auditori. Esperant que aquesta bola de neu no vagi a més, de moment anirem a dormir que demà, com no, toca matinades. Queralbs, Núria i el Tomb de l’Olla ens espera.
saltamarges.wordpress.com 
Deixa un comentari