De mudances

Iep! Que ens hem mudat! Si has anat a parar aquí, no ho dubtis clica sobre la nostre nova direcció saltamarges.net i segueix les nostres novetats dia a dia.

Moltes gracies!

Read Full Post »

Electrònica i tour

Homenatge al Tour i III: Fi de la serie d’homenatges a la gran cursa gala. Unim una de les altres meves grans passions la música electrònica. I qui millor que Kraftwerk per a celebrar l’etapon (imprevisible) d’avui.

Read Full Post »

Memòries de joventut

Fa molts anys, devia tenir 9 o 10 anys, cada estiu tocava, juntament amb el meu avi, empapar-se de Giro i Tour cada tarda per TVE. El meu avi, fan incondicional del ciclisme (i del futbol, dels toros, del tenis i moltes altres activitats esportives) quan era jove pujava a una moto amb un bon amic i seguia la Vuelta per tota la geografia peninsular. Amb els anys i les obligacions va deixar de fer-ho i es conformava de bon grat en compartir amb mi la seva sabia experiència davant de la televisió. D’aquelles llargues tardes (algunes d’elles mooooolt llargues) vaig aprendre un munt de conceptes que aquests darrers dies veient el tour em venen al cap. Que aquest glossari serveixi com a senzill homenatge.

• Fer la goma: normalment s’acaba optant per aquesta tàctica en les etapes de muntanya. Els corredors, que ja van molt cansats, es despenjen del grup per recuperar forces i tornar-se a reenganxar de forma reiterada.
• Meta volant: meta instal·lada al llarg del recorregut de l’etapa, on s’hi juguen alguns punts de la muntanya o de la regularitat.
• La tàctica del tubular: extret de les paraules de Frans Verbek en el Tour del 75 i fent referència al gran Eddy Merckx. Aquest va atacar a 100km i l’únic que va ser capaç de seguir-l’ho va ser Verbek. Al arribar el corredor Belga va dir: “He estat segon darrere d’un gran Merckx… Rodava sempre amb dos dents menys que jo. He vist més que res, el seu tubular de darrera: un Clément.” Una tàctica que podríem titular : “qui pugui que em segueixi”.
• Obrir-se de cames: dit de la posició dels corredors quan la carretera pica cap a munt. S’aixequen i s’obren de cames, movent la bici de costat a costat.
• Abanico: dit de la curiosa forma que adopta el “peloton” professional en les etapes amb fort vent lateral i en amples carreteres. Els corredors es posen d’un en un i poc a poc va creixent la formació de forma triangular. En aquest tipus de casos s’acaben produïnt talls dins el grup.
• Fer el molinillo: quan un corredor mou els plats a una alta cadència o el que és el mateix, gira els plats moltes vegades per minut.
• Falso llano: dit d’una porció de carretera que tot i sembla pla, té una lleugera pendent ascendent que acaba passant factura al ciclista.
• Repechon: pujada curta en temps i quilòmetres atacada amb molta velocitat que posa les coses molt difícils als corredors.
• Gregari: ciclista que corre amb l’únic objectiu de donar suport i ajuda al seu cap de files.
• Sprinter: corredor especialitzat en sprints o arribades massives i ràpides. En la majoria dels casos sols aguanten la primera de les setmanes de les grans proves (Tour, Giro i Vuelta).

Read Full Post »

De lectura obligatoria, aquesta sí o sí!

I és que cada dia no és té la oportunitat de presentar el blog de la teva parella. I menys un com aquest (encara que quedi malament dir-ho) tant bònic. Feu-hi una ullada, tot i que de moment encara no ha tocat cap imatge de muntanya, em sembla (i us ho dic de bona tinta) que no trigarem a veure’n algunes de bones.

Podeu accedir al blog clicant sobre la imatge següent:

Read Full Post »

#motivatiON

La motivació extrínseca és originada per la presència d’un estímul que, en si mateix, és aliè al procés d’aprenentatge; pot ésser formulada en sentit positiu, és a dir, com a premi —motivació gratificant—, o en sentit negatiu, és a dir, com a càstig —motivació aversiva—. En canvi, la motivació intrínseca es troba íntimament relacionada amb l’objecte d’estudi; en aquest cas és el mateix aprenentatge o l’expectativa d’aprenentatge (o millora, nota del bloguer) allò que desvetlla l’interès de les persones (alumnes, en el text original), allò que genera, per tant, motivació.

Us ha quedat clar? Perque si desprès d’això encara no teniu prou motius per a sortir a còrrer ja no se que més us puc explicar.  A sí, que si necessiteu excuses, a mi no em busqueu, millor feu una cerca a la Gran Enciclopèdia Catalana. A vegades dubtem, a vegades titubejem, a vegades tenim mandra de fer coses, però fins que no arribem als primers camins de terra no ens adonem com és de necessari sortir a fer la cabra pel monte.

I amb el bloc 3/4 del mateix: feia 15 dies que amb prou feines havia escrit un petit post. La feina és la feina, però avui vull aprofitar per rependre el fil. M’ajuda escriure i espero que a vosaltres també la seva lectura, per desconectar i passar una mica de la tele, tot sigui dit. Feu-me un favor, perdoneu-me i no m’ho tingueu en compte, que no s’obre un auditori com el nostre cada dia, llegiu el bloc i acitveu el botó motivatiON, la resta vindra sola.

Quina motivació és la vostra?

Fotos: www.cuantarazon.com

Read Full Post »

Rides A Bike, estrelles i bicis

Desprès d’una setmaneta de posts carregats de lletra avui divendres us penjo (per descongestionar una mica el final de setmana) un enllaç que em vàren passar ja fa alguns dies. Hi podreu veure unes fantàstiques imatges de grans actors i actrius de Hollywod amb la particularitat que tots ells i elles van en bici. Feu una ullada a Rides A Bike, hi han imatges precioses.

Read Full Post »

Emprenedors running

Si el passat dimarts parlàvem del fet social que representava el running, avui volia, aprofitant un bon bloc que em va recomanar una molt bona amiga, analitzar el running des de la vessant del bussines, o el que és el mateix, dels negocis.

En el bloc, l’Albert Garcia Pujades estableix una relació entre aquelles persones emprenedores i les que corren, relacionant totes les característiques necessàries per a mantenir la rutina de curses i entrenaments amb les imprescindibles per fer negocis. Òbviament no tots els que corren son emprenedors, ni tots els emprenedors corren, però aquest paral·lelisme s’estableix més del que ens pensem.

En el marc d’aquesta relació running-negocis, l’Eva em va passar ahir mateix un enllaç al bloc de SHOTools en el que es proposava una sessió de NetRunWorking, o sigui fer nous contactes i negocis mentre correm. Res de dinars copiosos, ni reunions interminables, ni trucades que et deixin l’orella vermella; la millor manera per fer tractes i trobar noves oportunitats de negoci és fer-ho corrent mentre respires de forma desaforada. Això sí, el que més en forma estigui segur s’emporta la palma a l’hora de negociar.

Read Full Post »

Peteixon

L’art de retirar-se a temps o arrastrar-se pels camins de Déu. Doncs sí, perquè no podem tenir sempre dies bons, a vegades hem de patir en solitud o en companyia, els nostres handycaps del dia a dia. A vegades el cansament, una mala digestió, una temperatura fora de l’habitual (massa fred o massa calor) o un excès de mal de caps del dia a dia, fan que una sortida amb tots els ingredients per a ser perfecte passi a ser una sortida peteixon.

En aquests casos sols podem fer una cosa, passar de l’activitat esportiva. O sigui abandonar les virtuts de l’esport i passar directament a les virtuts de l’activiat social.  Moments ideals per a conversar, riure, compartir experiències i batalletes de tots els tipus i colors. Ja ho veieu doncs, si no és un all és una ceba, però sempre hi ha una excusa per a sortir a córrer per la muntanya. Ala doncs, a provar-ho!

Read Full Post »

Reciclatge express

Bricolatge per aquells que tingueu bones dots de manetes i una coberta de carretera “molona” per a llençar. L’objecte d’avui supera amb escreix l’imaginari col·lectiu de qualsevol entitat protectora del medi-ambient. Feu-hi una ullada, impressionant.

*Pels menys versats el cinturó està elaborat a partir d’una coberta (part gomosa de la bicicleta que està en contacte amb l’asfalt) michelin amb laterals de color.

Read Full Post »

El Concursazo, el resultat!

Per fi dilluns, si teniu raó per a molts el dilluns és el pitjor dia de la setmana, però avui és diferent, avui toca la resolució del concursazo. En primer lloc però, per afegir una mica més de tensió a l’assumpte, per allargar la presentació dels resultats i perquè toca, ens agradaria fer un agraïment a tots aquells que heu participat en el concurs i als que tot i intentar-ho, la complexitat de les preguntes els ha tirat endarrere. Entre tots, els que sí i els que no, hem aconseguit que aquest humil bloc en català hagi acumulat en el seu primer any més de 6.300 visites. Gracies a tots i totes!

Com molts de vosaltres ja vàreu poder comprovar en el post de fa alguns dies, alguns de vosaltres no heu encertat massa bé les preguntes del concurs. Tot i no ser preguntes massa complicades, com a molt podríen correspondre al Trivial Pursuit Junior, no heu acabat de veure clar la resposta encertada. I mira que n’hi havia algunes prou evidents… Per aquest motiu, i perquè som bones persones, què carai! hem decidit sortejar el conjunt de pantaló i samarreta personalitzada entre aquells que heu encertat totes les respostes i el frontal Petzl (recordeu el bonic nom: Tikina) entre tots els participants.

Bé, anem per feina i de cara barraca. Si voleu saber el resultat, feu una ullada en el següent vídeo i creueu els dits… Als afortunats, tranquils, en breu ens posarem en contacte amb vosaltres per a concretar els detalls de l’entrega.

Ànims i recordeu, els que encara no us hagues subscrit al bloc no trigueu!

Read Full Post »

Quan la realitat pot a la voluntat

Sempre faig el mateix, plans i més plans, que en algunes ocasions no puc acomplir. Si ja fa dies que ho dic, “…un cop comenci la temporada del teatre a fons, tururut pa amb oli”. Però, com de costum, fins que no topo de nassos amb la meravellosa realitat no agafo consciència de les dificultats afegides que suposa entrenar i conviure en el teatre.

Aquest matí per exemple. Si sumem uns condicionants externs prou importants (una tormenta matinal molt inoportuna i una reunió famíliar a mig matí) a un cansament força important acumulat desprès de magnific bolo d’ahir, arribem a la conclusió que el meu cos avui ha dit no. Tot i comptar amb un pla, pre-fixat des de principis de setmana, excel·lent per a repassar el circut de la mitja de la Talaia del proper dia 10 d’abril, el cansament (i tot sigui dit, la pluja també) m’ha fet desistir.

Avis per a navegants doncs. Seguiu trucant-me, seguiu insistint, seguiu tocant-me la moral. Però si algun dia no puc ni aixecar-me, perdoneu-me, la carn és dèbil.

Per cert, demà al migdia recuperarem els quilòmetres perduts. Si algú si vol apuntar, ja ho sap, 22km a la saca.

Read Full Post »

Concursazo liquidat!

Todo lo bueno llega a su fin (que filosòfic que estic…) i El Concursazo, como no, també tanca les seves portes fins a una propera edició. Va, que si us porteu bé, potser l’any que ve (si encara hi som) el tornem a fer.

A totes aquelles persones que hi heu participat, MOLTES GRÀCIES! Recordeu que el proper dilluns 28 de març penjarem el resultat del sorteig amb els noms dels premiats o agraciats (quin gran adjectiu).

Mentrestant però, ens agradaria destacar algunes de les respostes que alguns de vosaltres heu escollit del qüestionari, que si més no, ens han resultat del més sorprenent:

-Que el caçador que quasi liquida en Saltamarges tenia un braç de més.

-Que el número del sorteig del nen del 2007 va ser el 69069, toma ya!

-Que l’invent del segle serveix per a fer crocretes al mig del monte.

-O que a les comparses de Vilanova varem fer un total de 42km a peu.

…

Read Full Post »

Per fi, el concursazo!

Noies, nois, nens i nenes! Ja arribat l’hora, el moment més esperat d’aquest aniversari ja està aquí! Tots aquells que ansiosament heu estat estudiant el bloc de dalt a baix, ja podeu esmolar el bolígraf o el ratolí per respondre les 16 preguntes d’aquest primer concurs.

Les bases són senzilles, entre tots els que encerteu totes les respostes rifarem un equipament complert (pantalonet curt i samarreta chic) de running i un frontal Petzl Tikkina. En total teniu 7 dies, o el que és el mateix una setmana, per repassar i encertar cada una de les preguntes. Apunteu bé però i no us precipiteu, ja que sols disposeu d’una oportunitat. El proper diumenge 27 de març, un cop tinguem recollides totes les enquestes, realitzarem de forma pública (sense notari, que quedi clar, que val un ull de la cara) el sorteig del material i l’endemà mateix publicarem la llista amb els agraciats i premiats.

I recordeu, no s’oblideu de posar el nom, els cognoms, l’e-mail, la talla de samarreta i el pantaló. I si no, no us queixeu si desprès de què la samarreta us va gran i que els pantalons uns apreten la…

No trigueu doncs, per a concursar sols heu de clicar AQUÍ!

Read Full Post »

Setmana de fiestas i festejos, al loro!

Vinga, que ja hi som, setmana de celebracions. Despres d’un any de molts posts i moltes històries toca celebrar el primer aniversari com déu mana.

Mantingueu l’atenció, no perdeu fil i rellegiu el blog aquets dies, perquè aquesta setmana us presentarem el concurs en el que tots i totes vosaltres podreu participar i guanyar algun dels presents (recordeu els premis: samarreta i pantalons personalitzatst i frontal Petzl) que rifarem entre tots els encertants de les respostes del test.

També penjarem una ressenya de l’últim entrenament a Montserrat d’aquest passat cap de setmana. 17 quilometrets i un bon grapat de metres de desnivell positius que van anar molt i molt bé per acabar de definir la forma (per dir-ho d’alguna manera) de cara a la marató d’aquest proper cap de setmana.

Pel camí cauran més cosetes, que mica en mica anirem desvetllant… Mirat amb perspectiva però, em sembla que potser la setmana no donarà per tant…

Read Full Post »

Entrenament col·lectiu, comparses 2011

Diria que mai, però mai, havia compartit activitat física amb tanta gent i és que  molt possiblement poques activitats esportives poden superar en número de participants a les Comparses de Vilanova i la Geltrú.

Els que sou de Vilanova ja les coneixereu i els de fora potser les haureu vist per la televisió, però fins que no hi ets no ho pots entendre. En certa manera passa el mateix que amb la patum de Berga. Milers i milers de parelles (fins a 8.000) saltant i ballant pels carrers, vestits segons els cànons de la seva entitat, des de primera hora del matí. Carregats amb caramels (la quantitat varia segons la masculinitat del comparser), es belluguen per la ciutat sense tenir, aparentment, un rumb massa fix. On s’ha vist?

Encisat per aquesta romeria sense direcció clara, aquest any he agafat el GPS de muntanya per intentar comprendre el comportament erràtic de la situació. No us feu massa il·lusions però el resultat, tot i ser desconcertant, no deixa de ser molt curiós. Feu una ullada al vídeo i extreieu-ne les vostres conclusions. Deambulem de forma desaforada i fem menys quilòmetres dels que ens semblen i possiblement ens surtin molt més cars que els d’un dia d’esquí. I sí, és cert, la mitja part cada any és més llarga…

Algunes dades d’interés:

Quilometres totals: 5,09

Temps en moviment: 1:25m

Temps parat: 3:35

Mitja total: 1,0Km/h.

Mitjana en moviment: 3,6km/h

Read Full Post »

Tancat per Carnaval

Nois! El títol ho diu tot. Tanquem 4 dies per Carnaval, que a Vilanova és festa grossa.

Sigueu pacients que en breu tornem a estar aquí amb moltes novetats i amb el concurs del primer aniversari del blog a punt. I si teniu lliure aquest cap de setmana no dubteu a passar-vos per la capital del Garraf, alguna activitat ho altre de ben segur trobareu.

Read Full Post »

Ara ja tinc clar perquè mai faré l’Everest

Atenció: l’article que esteu a punt de llegir contè imatges i paraules que poden ferir certes susceptivilitats. Si sou de fàcil impressió llegiu-l’ho ràpid i en diagonal…

El somni de qualsevol amant de la muntana passa ben sovint per l’ascens a algun dels 8.000 del planeta. Per molts, l’atenció es pot centrar en el més alt de tots: l’Everest. El misticisme, el reconeixement social, el repte personal, entre molts d’altres factors fan que moltes persones (més de les que ens pensem) pugin al Cim del món, molts d’ells fins i tot sense experiència alpina.

L’empresa (per dir-ho finament) per més diners que es tinguin, no és fàcil. Mal d’alçada, congelacions, esquerdes o les baixes temperatures poden fer defallir al més preparat alpinista. Imagineu-vos doncs, què pot fer amb tots aquells que hi van sense massa preparació.

Tot això provoca un elevat índex de mortalitat a la muntanya: les dades s’eleven ja a 200 morts desde la seva primera ascenció. Molts de vosaltres us preguntareu què passa amb el cos d’aquests alpinistes. La resposta és fàcil però escabrosa. Pel que sembla la neu no acaba de cobrir els cossos (diversos teories que ara no venen al cas, intenten treure’n l’entrellat) i ningú no és vol arriscar a enterrar (sembla que és del tot impossble) ni a baixar-los a cotes més baixes per donar-los sepultura. Imagineu doncs, una muntanya plena de cossos humans que, alguns d’ells fins i tot s’acaben convertint en referències d’orientació per a la resta d’alpinistes, com si de fites quilomètriques es tractèssin. Enteneu doncs, perquè mai faré l’Everest?

Us recomano que feu una lectura atenta del blog d’en José, on hi podreu trobar de forma clara i detallada la història més negra de la muntanya més màgica de totes (exceptuant el TIBIDABO, clar!)

Read Full Post »

El ladrón de bicicletas…

…com la peli, però que de nostàlgic i antològic no en té res! Alguns ja ho sabeu, d’altres potser no, però ahir, en algun moment del dia, li van robar la bici a l’Eva al pàrquing (per dir-ho d’alguna manera) de l’estació. La indignació, com ja us podeu imaginar, va ser majúscula. Com podem permetre un pàrquing sense il·luminar, darrera una tanca d’obres i sense cap tipus de control o vigilància en una ciutat que es declara amiga de la bicicleta?

I ara què? Avui, he passat per la policia municipal i part de pagar 60 cèntims de la zona blava, no n’he tret massa aigua clara. Passàven 2 minuts per sobre l’horari del servei i tot tancat. Nois i noies preneu nota, l’horari d’atenció és de 9:00 a 13:00 i de 16:00 a 19:00. El que sí que m’han comentat és que he de tornar-hi amb una foto de la bici o amb la factura de la mateixa. Apunteu altre vegada i sigueu previsors, agafeu la bici, la càmera de fer fotos i cap a cal notari. D’altre manera, si teniu una bici de l’any 80 que li va tocar en un sorteig a un dels vostres parents, poca cosa podreu reclamar.

Per si de cas jo donaré veus a les botigues de bicicletes (potser és inútil, la bici possiblement estarà a Tombuktú) de la ciutat i adjuntaré tot seguit les dades del vehicle a pedals, per si algú la reconeix:

• Marca: Torrot
• Model: Venezia
• Color: Verd
• Trets identificatius:
  • Enganxina en la roda de davant, hi posa 20€ amb la lletra de cal Iturat
  • Cistell amb clau, si teniu dubtes pregunteu-l’hi si té la clau ell/a i té coll_ns de separ-lo de la bici.
  • Punys d’espuma, amb sistema anticacus (possiblement volguèssin els punys i no els hi va quedar mes remei que robar el vehicle sencer).
  • La roda de darrera porta un radi trencat.
  • Les manetes de fre son Shimano i brillen molt.

Us adjunto una foto d’un model similar, tot i que la nostra és de diferent color.

Read Full Post »

El gran Olmo

Injustament oblidat, injustament tenia apartat d’aquest bloc el gran Marco Olmo, però ha arribat el moment de possar-hi remei. Poc donat a agregar a tort i a dret al Facebook, ahir no me’n vaig poder estar i vaig acceptar la proposta de la web d’enviar una invitació al Sr. Olmo. Sorprenentment en 5 hores m’ha respost, fet que justifica sobradament dedicar-l’hi un post.

Pels qui no el coneixeu, en Marco Olmo es dedica a córrer per la muntanya amb un currículum excepcional. Entre d’altres ha guanyat un parell de Ultratrails de Montblanc (166 quilòmetres i 9.500 metres de desnivell), les del 2008 i 2009 abans que en Kilian Jornet entrés en acció. Res d’això no tindra res d’especial (¿?) si en Marco no tingués 58 anys i molt poca experiència en el trail running en la primera de les victòries de la gran cursa dels Alps. Després de la primera victòria en van seguir d’altres, especialment interessants les de Gran Canàries i moltes altres participacions en curses de llarga distància i per etapes (entre d’altres un parell d’edicions de la Marató de Sables).

Després d’una ràpida però profitosa carrera, li ha arribat el moment dels reconeixements i entre d’altres n’hi ha un de molt especial. L’any passat una productora italiana li va dedicar un documental, un documental molt emotiu on es relata de forma extensa i detallada l’experència d’aquest màgnific corredor. Feu una ullada al vídeo promocional, val la pena.

Read Full Post »

Callejeando pel monte

Que consti i en sóc plenament conscient, que el post d’avui aixecarà moltes ampolles (no de beure, sinó sabates) i fins i tot pot provocar la retirada de l’amistat d’alguns dels meus allegats. Vagi per endavant també algunes consideracions que no puc obviar al parlar del tema del dia:

• Sí, es cert, jo també soc seguidor del programa, però potser més per enveja (sana) que no per altre cosa. Considero que aquesta persona es mereix tot el nostre reconeixement,  ja que ha aconseguit fer de la seva passió una forma de vida (economicament parlant).

Anem al gra que si no em perdo i vosaltres abandoneu tan amena lectura. Des de fa alguns anys (potser dos) segueixo amb deteniment les peripcies d’en Jesus Calleja al seu programa de la Cuatro. L’ascens al Montblanc amb en Nani Roma, en Dani Pedrosa i en Hector Barbera o la del Pico sin Nombre amb una “panda de novatos” (com ell els anomena), entre moltes d’altres i sense voler oblidar la recent al Monte Fuji amb la promoció encoberta del retorn d’en Jesus Vazquez. I des del principi hi ha algunes coses que em molesten molt i em provoquen certa indignació (ja us aviso que jo sóc d’indignació f’àcil).

En primer lloc, el tractament de la seguretat i el risc en els seus programes. Òbviament tots (i remarco el concepte TOTS) els programes basen el seu éxit en les llistes d’audiències i d’això en depén el seu manteniment en la graella de programació. Pel que sembla aquesta audiència (no oblidem que som nosaltres) prefereix consumir programes amb alt contingut de morbo i sensacionalisme. I hem de reconèixer que en Calleja això ho domina amb escreix. Perills d’allaus inminents que acaben esdevenint una lleu caiguda de neu pols, un conjunt d’esquerdes que no acaben de ser mereixedores ni per a perdre’n una lentilla, jornades maratonianes en el Dakar incomuncats que, en questió de segons, acaben en res a l’aparèixer una blackberry en escena, entre moltes d’altres. Total, quin concepte poden acabar adquirint els telespectadors seguidors del programa? Qui no hagi anat mai a la muntanya quina percepció tindrà del risc real? Per exemple, quina percepció tindrà del que és una allau?

Pel altre banda, i té molt a veure amb l’anterior punt, l’ús dels materials i la tècnica durant l’activitat de la muntanya en moltes ocasions queda totalment relativitzada. El tracte que rep en algunes ocasions el material (tirant-l’ho sobre el paviment en alguna ocasió, sense massa cura) o les breus sessions de rappel o escalada en gel que permenten a l’alumne (sigui o no, neòfit en el tema) enfrontar-se a reptes d’elevada magnitud sense acumular massa hores d’experiència, poden portar a creure que la formació en aquest sector no és gaire necessària.

Un cop més, un programa mediàtic deixa en un segon pla la tasca que el món associacitiu muntanyenc porta tants anys desenvolupant amb un únic objectiu: l’accés a la muntanya de forma segura i eficaç.

Ala! Ja esta, i algú ho havia de dir…

Read Full Post »

El concursazo

D’aquí poc fem un any, qui ho hauria dit! Un any ple de posts, de visites, d’imatges i de bons moments, compartint amb vosaltres mil i unes històries (hem de reconèixer que algunes més molones que altres… ja sabeu, la creativitat va i ve…). Entre molts altres actes (que mica en mica anirem desvetllant), hem decidit (en Saltamarges i qui estoicament el suporta) realitzar un petit concurs per comprovar qui de vosaltres ha estat la lectora o el lector més aplicat.

El concurs, de fàcil mecanisme, (tranquils no té cap mena de relació amb el Joc del Segle i en senyor Davi’s) és apte per a tots els públics. Un total de deu preguntes, totes elles extretes de les entrades del blog que, qui respongui correctament rebrà un fantàstic premi: un equipament complert per sortir a córrer àgilment quan tornin les calors i el bon temps. Pantaló curt i samarreta de primera marca, brodades per a l’ocasió (apa! anireu fent propaganda pels puestus, però de gorra). Però no desespereu la resta, ja que entre tots aquells concursants que hagin participat en el concurs farem un sorteig (alguna mà innocent torbarem) d’un fantàstic frontal Petzl Tikkina (ja sé que el nom fa riure, però il·lumina), amb piles incloses.

Estigueu atents, en breu us penjarem el qüestionari, mentrestant aprofiteu el temps per a repassar els posts endarrerits, que desprès no vull sentit excuses. Sort i ànims!

Read Full Post »

Salvem Certascan!

Certascan¿? Certaqué? De que em sona això? Si hombre, Certascan es aquell refugi de muntanya ubicat 2.240m sobre el nivell del mar al costat mateix del llac que li dona nom i que molts de nosaltres hem utilitzat en les nostres sortides de muntanya. Particularment, hi vaig passar una nit d’estiu de ja fa força anys, desprès de pujar-hi pel lloc i la manera menys recomanable: pel traçat d’un antic cremallera miner amb 20 pre-adolscents sols (jo inclós) i uns 6 pots de mandonguilles picants. Algú se’n recorda?

Doncs resulta que el refugi està en perill de desaparèixer o tancar (que seria el mateix), per un interés purament particular i individualista dels propietaris de la muntanya. Pel que sembla, aquests individus insolidaris no en van tenir prou en col·locar una cadena a la pista des de la presa de Montalto l’any 2000 (nomést hi poden accedir taxis a dia d’avui, ves quina casualitat), obligant a tots els que allà s’hi vulguin acostar a fer caminar de 3hores.

El tancament que ha ordenat la FEEC respon a una petició dels propietaris de les “terres”, però ni el mateix guarda ni els seus advocats no han pogut reunir-se amb els responsables de la FEEC tot i intentar-ho repetides vegades. Perquè serà? Nois i noies, tant si hi heu estat com si no, fem-nos un favor, entreu al facebook del refugi i cliqueu sobre el conegut “Me gusta”, ni que sigui per a poder repetir algun dia o altre, el banyet reconfortant en un dels llacs més freds del nostre bonic país.

Pàgina del Refugi al Facebook

Pàgina WEB del Refugi

Read Full Post »

Compromís

Vagi per endavant que a molts de vosaltres aquest post ni el llegireu i aquells que ho feu molt possiblement no arribeu al final. Què hi farem! Per a mi aquest post representa una declaració d’intencions que, al quedar exposat de forma pública, potser m’obligarà a prendre’m molt més en “serio” la primera part de la temporada (fins a l’abril) de curses de muntanya. Com tothom, cada inici d’any em faig uns conjunt de bons propòsits, en el meu cas entre d’altres coses, sempre em proposo un calendari de carreres que, amb més o menys altibaixos, acabo seguint. Em sembla doncs, que si exposo públicament el calendari possiblement m’esforci més en acomplir-l’ho. Digueu-me tontu…

Si algú més s’hi vol apuntar, aquí sus deixo les dates:

20 de Febrer: Botifarunner 21Km (La Llacuna)

13 de març: Cursa del Pic de l’Àliga 15Km (Canyelles)

20 de març: Marató Vall del Congost 42Km (Aiguafreda)

10 d’abril: Cursa de la Talaia 21Km (Vilanova i la Geltrú)

Queden pendents per confirmar segons els calendari laboral, el Tomb de l’Olla, la Cursa del Pedraforca, l’Ultratrail de l’Aneto i alguna cosa més que caurà pel camí.

Sort i ànims.

 

Read Full Post »

Viatge al país de les alçades, i tot sense sortir del vell continent

L’altre dia mentres cantaven en el tradicional Karaoke (versió moderna en Sign Star) de Sant Esteve em va venir al cap el fantàstic viatge que varem fer aquest passat estiu l’Eva i jo en Autocaravana. I feia temps que volia escriure sobre el mateix, però sempre hi havia un tema o altre que em privava.

El viatge va discórrer per França, començant per la zona de la Camarga per a desprès pujar a passar uns dies a Chamonix. Per sort o per desgracia, no he estat a la part Italiana dels Alps encara, però la part Francesa em va deixar encisat. Tenint en compte les botigues es divideixen en boulangeries o en macro-botigues d’esport assortides totes elles amb mil i un gadgets per a tots els gustos i colors per a mi allò el paradís.

El millor però no esta a nivell del paviment de la ciutat, sinó a 2.700 metres més a munt. Si teniu temps, i poc respecte a les alçades, no ho dubteu, pagueu el tiquet del telefèric de l’Aiguille du Midi i pugeu al mirador més bonic i espectacular del continent. Certament és una mica car (al voltant de 50€ per persona) però us garanteixo que val la pena.

Tapeu-vos, prepareu-vos per algun mareig i armeu-vos de paciència, però no ho dubteu, val la pena. Sols arribar us donaran hora per a la baixada (normalment unes 3 hores desprès), però no us preocupeu el temps passa volant embadalit amb el paisatge. Ho com a mínim així ens va semblar a nosaltres. També hem de reconèixer que una sopeta de tomàquet i una llargueta enquesta sobre que les possibles millores del mirador i van ajudar.

Read Full Post »

En intermitència…

… de forma discontinua, en alternància, potser fins i tot parpellejant o amb un estil força irregular, sigui com sigui, no hi ha manera. De la mateixa manera que el ritme d’aquest blog augmenta i disminueix segons l’estat emocional i les obligacions laborals, el meu ritme d’activitat pateix massa sovint uns vendavals arítmics força importants.

A vegades pateixo setmanes d’innactivitat prolongada en les quals puc fer un pocs quilòmetres i alguns exercicis al gimnàs, amb d’altres en les que reventem fins a no poder dir fava. Com es pot combinar tota aquesta divergència setmanal? I com podem no desquiciar-nos en l’intent?

Pel que sembla, evitar aquest fenòmen (que no té res de paranormal) passaria sols per l’adquisició d’un cupó de loteria que ens garantís una bona millonada que anés més enllà d’una breu suma per a tapar 4 forats. En resum, o ens toca una millonada o ens fem controladors aeris, d’altre manera no podrem gaudir dels temps necessari per a complaure les necessitats d’esbarjo que tot hom pot tenir.

En fi, mentrestant no perdeu la sana costum de llegir el blog i disculpeu les intermitències temporals…

Read Full Post »