Buscant els punts blaus…

A finals de la setmana passada vàrem realitzar el que comença a ser una tradició cada final de juliol, una ruta de muntanya express d’un parell de dies, en aquesta ocasió per la Cerdanya Nord. Si l’any passat ens vàrem animar a fer la Cavalls de Vent, enguany ens vàrem decantar per la Ruta els Estanys Amagats. En total més de 73 quilòmetres i un bon grapat de desnivell acumulat que ens vàren sorprendre des del primer moment, ja en les primeres rampes sortint des de Meranges.

Tot i que la ruta es pot fer perfectament en Sub-24, nosaltres la vàrem realitzar en un parell d’etapes. La primera des de Meranges a Cap de Rec i la segona des de Rec, altre cop fins al punt de sortida. Des del principi teníem clar que la primera part del recorregut acumulava més desnivell i quilometratge, el que no ens esperàvem era una diferència tan forta entre les dues etapes, ja que la segona part del recorregut (la que acumula menys desnivell) quasi tot el seu recorregut estava compost per amples pistes de terra.

Els refugis guardats de la ruta són escasos, cosa que compliquen la logística en el cas de provar la ruta en més dies. De totes maneres, els poquets que trobem son acollidors. El que nosaltres varem escollir, el de Cap de Rec, per a refer-nos de les ferides de guerra de la primera etapa, ens vàren cuidar i alimentar de primera.

Cadí - Moixeró des de Cap de Rec

Si alguna cosa però, hem de criticar (sempre de forma constuctiva) són les deficiències en el marcatge. Per sort portàvem el track en el GPS i el mapa de la ruta (tampoc massa detallat), d’altra manera molt possiblement ens hauguèssim perdut molt freqüentment. Després de dos dies buscant i rebuscant els punts que marquen el recorregut de la Ruta dels Estanys Amagats, puc dir que ben pocs en vàrem trobar.

Rebuscant amb el GPS

Read Full Post »

Deuressss!!!!

Sip! Ja tenim feina, o com a mínim ja n’hem pagat la inscripció o la reserva. Déu ens agafi confessats, perque se’ns ha girat un estiu i una tardor plena de quilmòetres i natura. I esperem que aquesta conquesta de reptes no acabi aquí, que encara tenim molta bici de muntanya per cremar.

Començarem per fer una ruta, la dels Estanys Amagats, que feia temps que li tenia l’ull posat a sobre. En un parell de dies devorarem 80 quilòmetres, que ens serviran per desconnectar i agafar fons per a les cites futures. Acompanyat per 3 elementus de molt de cuidado, correrem, lleugerets d’equipatge, per uns paratges a cavall de Catalunya i Andorra. Tranquils, prometo fotos i algun tweets per ajudar-vos a passar les estones de calor d’aquest estiu.

I aprofitant que tenia tarda de transferències, he aprofitat per a fer un parell de pagaments més. La Taga 2040 EVO, magnífica cursa que tinc ganes de repetir, i la Ultratrail del Montsant amb 95 quilòmetres de pedra i sorra. Ja ho veieu, estarem entretinguts!

Read Full Post »

2.000 metres més amunt

D’acord, ahir em queixava de les matinades i avui a les 05:00h del matí he estat a punt de tombar-m’hi un altre cop. Per sort no ho he fet i desprès d’un parell d’hores de viatge (amb mareig inclòs) hem arribat a Queralbs, on hi feia una temperatura més que fresca! Canvi de roba, un parell de donuts i amunt. Sortíem de 1.236 metres sobre el nivell del mar i ens esperàven 800 metres més fins a Núria i quasi 1.000 metres fins al Puigmal. Gran repte el que teníem al nostre davant.

Tot sobre rodes, pujada més o menys ràpida fins a Núria (en 1h i 20 minuts) i més ràpida del que teníem previst fins al cim del Puigmal (1h i 50 minuts), fins i tot ens ha sorprés a nosaltres. Camí net, amb una mica de fresqueta que m’ha servit per conquerir el cim per 4rt cop. Més tard, hem iniciat el tomb de l’Olla que per falta d’aigua no hem pogut acabar tots els components del grup. Sols el crack d’en Ricard ha arribat al Noucreus i la resta (els Oriols) hem baixat des del Coll de Finestrelles per fer un parell de Cocacoles ben merescudes. La resta de la història ja us la podeu imaginar. Camí vell de Núria avall, sols amb un inconvenient, després de quasi 2.000 metres de baixada els tendons rotulians ja no poden més.

Molts de vosaltres potser us estareu preguntant que signifiquen 2.ooo metres de desnivell. Sense perdre de vista les qüestions pedagògiques, anem a pams. A les curses de muntanya a part dels quilòmetres del recorregut s’ha de comptar, també el desnivell. Aquest pot ser positiu o acumulat. En el nostre cas, hem fet 2.000 metres de pujada i uns altres 2.ooo de baixada, per tant 4.000 de desnivell acumulat. Però que significa aquesta xifra? Doncs bé, pels de Vilanova, imagineu-vos la nostre rambla, des de mar fins a les Neus, en vertical. Mireu a munt i ja tindreu el desnivell positiu. La resta, els no vilanovins, busqueu una altra referència o aprofiteu l’excusa i visiteu la Rambla i el centre de la ciutat, no se’n arrepentireu.

 

Read Full Post »

Inversament proporcional

Resulta curiós, després d’uns messos de treball molt intensos i d’uns horaris nocturns intempestius, resulta que arriba l’estiu i amb aquests, les activitats que t’obliguen a unes matinades sonades. A l’estiu o comences l’activitat molt d’hora al matí (o molt tard al vespre) o pots morir en l’intent. La calor, el sol i les necessitats d’hidratació s’han de tenir molt en compte i com es diu col·loquialment, no val a badar.

Però com us deia al començament, visc en una paradoxa d’espai-temps que canvia d’un dia per altre. Els bolos obliguen a una nocturnitat que contrasta amb els horaris de muntanya. Però aquesta no és la única paradoxa en la que em puc incloure.

Des de que vaig començar a còrrer, als vespres pel passeig, em poso les bambes per a eliminar l’estrés del dia. Mica en mica, i per atzars de la vida, la feina i les responsabilitats han anat en augment i amb aquest també, els quilòmetres han acabat augmentat. A més preocupacions, més quilometres. De moment ja hem fet un ultratrail de 80 quilòmetres i hem obert un auditori. Esperant que aquesta bola de neu no vagi a més, de moment anirem a dormir que demà, com no, toca matinades. Queralbs, Núria i el Tomb de l’Olla ens espera.

Read Full Post »

Patum & Run

Sant Joan, principi d’estiu i aquest any, com feia anys que no passava, coincidint amb Patum. Amb la feina feta i sense massa compromisos laborals, vàrem aprofitar l’ocasió per fugar-nos i bescanviar els xiringuitos massificats per la capital de Berguedà, menys massificada del que ens pensàvem. Bon ambient, com de costum en família i aquest any amb alguna festeta entre amics. M’hi jugaria mig braç a què a les festes de Patum hi havia més vilanovins que berguedans. Per dir-ho finament, a Berga sols hi faltava en Ramon de Cal Tano.

Però l’home no sols viu de festes i festejus i desprès d’una bona siesta per recuperar ànims i forces; em vaig posar les bambes i vaig escapar-me a pujar a Queralt. Feia temps que no hi pujava i per a no perdre la costum hi vaig pujar per la part de darrera (la que s’utilitza habitualment a la Berga-Queralt-Berga) deixant la drecera per a la baixada. Acostumat a la calor de la zona del Garraf, la temperatura del treball va ser la ideal. En total 1:17 minuts per a pujar i baixar, i amb una imatge final a punt d’iniciar la baixada excel·lent: l’últim dels plens de la patum infantil, vist des de dalt la muntanya, encara impressiona més.

Però l’activitat esportivo-festiva no acaba aquí, ja que la mateixa nit acabem practicant una especie de biatló que completava un cap de setmana excel·lent. Per 5 euros ens donen 20 balins (o un succedani, tant li fa) que ens permeten practicar el tir a la bola, per si un cas algun dia es posés de moda el trail running combinat. Mentrestant seguirem practicant, i qui sap si algun dia guanyem o un pito o una pelota.

Read Full Post »

Muntanyes d’escales

Desprès de baixar quasi mil esglaons a velocitat semi terminal i de jugar-nos els punts (no del carnet, si no del trau al cap), puc dir que els 16 dies d’estrés que acabo de passar han anat, quasi, a tomar vent en en tres hores. La fòrmula? Ben fàcil, 45 minuts de cotxe,  aparcament a Collbató i 19 quilòmetres per pujar i baixar de Sant Geroni, el punt més alt de Montserrat. Feia més de 12 dies que no escrivia ni corria  pel monte, però la feina és la feina i les obligacions manen.

Per sort, tot això ja comença a tocar a la seva fi. Un parell de mesos més i desprès un merescut descans per a recòrrer mil i una muntanyes i mil i un camins. Mentrestant i aprofitant el kit-kat puntual d’avui, ens hem escapat l’Oriol i jo a la bònica zona de Montserrat. Excel·lent recorregut ple de desnivell de pujada i baixada. Trencadís terreny, ple de pedres i mil escales. Amenitzat per un bon col·lectiu de muntanyencs (guiris amb xancles, estudiants pre-adolescents amb les feromones sortides, treballadors de la Renfe de convivències…), el pique i les rises han estat continues. I el millor de tot, sense presses però tampoc sense pausa, em completat la ruta amb un esmorzar discretet a preu de caviar. Ja ho sabeu doncs, si voleu conèixer una de les zones més boniques de Catalunya, prepareu-vos la carmanyola o si no ho pagareu molttttt car…

Read Full Post »

I jo que redimonis practico?

Fa temps que reflexiono sobre la definició clara del conjunt de carreres que proliferen en el nostre calendari, les seves variants en quant ha recorregut, desnivell, tipus de terreny,… ha fet que la definició que coneixíem fins ara i que les encasellava tampoc sense massa encert, DE o PER muntanya, hagi quedat desfasat ràpidament. El boom que pateix el mundillo del trail running, amb participants vinguts de moltes altres especialitats (triatló, ciclistes, pisteros i ruteros), ha afegit encara més confusió al sector i en moltes ocasions ens apuntem a una carrera sense tenir molt clar en quin terreny ens estem posant.

Com sempre, els nostres veïns francesos en això ens porten ja força temps d’avantatge i aquest dilema el tenen força clar. Aprofito doncs una petita classificació que em va passar en Ricard ja fa uns mesos per obrir un debat en el nostre sector. Feu-hi una ullada i parlem-ne.

• Trail running: distància fins a mitja marató, córrer sobretot en un entorn natural. Molt poc tècnic, zero autonomia.
• Cursa de muntanya: 15 a màxim 40 km en terme general d’un mateix camí d’anada i tornada o circular, sovint té un bon nivell tècnic. Zero autonomia.
• Skyrace: molt a prop de la carrera de muntanya, però a gran alçada.
• Marató +: 40 a 50 km, principalment en un entorn natural, podrà presentar alt nivell tècnic. Semi-autònomes.
• Trails: 50 a 80 quilòmetres, en un entorn natural, podrà presentar alt nivell tècnic. Autonomia o semi-autonomia.
• Ultra-Trail: 80-165 quilòmetres, sobretot en un entorn natural, podrà presentar alt nivell tècnic. Autonomia o semi-autonomia.
• Ultra distància: + de 165 km sense necessitat de controls,  en un entorn natural, alt nivell tècnic, semi-autonomia.

Read Full Post »

77quilòmetres en 140caràcters

Al llarg de 77 quilometres et venen moltes coses al cap, dificilment explicables a posteriori. Per això m’he proposat, en part per no agobiar-vos, de resumir-vos les experiències de la cursa a partir del missatges que vaig anar escribint via Twitter. Anem per feina, que si no sen’s farà tard.

La prèvia

Divendres_07:23 AM: @Saltamarges78 En menys de 24 hores estarem corrent desaforadament pel Garraf, quin cangueli! #trailbcn Primeres notes previes, nervis, nervis i més nervis…

Divendres_10:57 PM: @Saltamarges Això va en serio, plat de pasta i a fer nones #trailbcn Desprès d’un dia molt intens, fent els deures. Un parell de racions de pasta i el dipòsit ple!

Dissabte_04:15 AM: @Saltamarges78 Bon dia a tots! Dutxa per a despejar i cap el cotxe #trailbcn Quina mandra per Dèu! Les 4am no són hores! Us puc assegurar que em vaig despertar desprès de somiar que havien anul·lat la cursa per pluja. Per sort, tot i que alguns no ho puguin entendre, vaig preferir llevar-me que seguir somiant…

S’acosta l’hora de la veritat…

Dissabte_06:31 AM @Saltamarges Começa la cuenta atras! #trailbcn En total 29 minuts de tensió i nervis sense ningú més al teu voltant que no sigui de la organització o vagi amb malles. Moments curiosos de la vida que potser no t’haguessis imaginat mai. En malles i sota la Punta de Sitges!

Dissabte_08:58 AM @Saltamarges78 13.8 primer avituallament. Tot ok, reservant forces i energies, lo bueno esta por llegar.

Per problemes de cobertura, vaig acabar perdent el  twitter del quilòmetre 27. Fet que va deixar a gran part de la concurrència amb  la tensió típica d’una pel·lícula de suspense.

Dissabte_12:06 AM @Saltamarges78 35km quasi meitat de camí. Bocadillu i palante! Energia i espectatives a punt. Decideixo no canviar-me ni de bambes i tampoc menjo res de res. Ai! ilus de mi…

Dissabte_01:52 PM @Saltamarges78 A Olesa, km42. La calor es asfixiant. Desprès d’un pajarón (on em visita l’home de la maça i tota la seva parantela) decideix-ho descansar 15 minutets i menjar una mica de pastís de llenties i bacon (aprofito per constatar que és una curiosa combinació).

Dissabte_03:28 PM: @Saltamarges78 Km 49, nevera i generador en medio de la nada. GENIAL #trailbcn Impressionant la logística dels organitzadors, que fins i tot ens va fer arrencar un aplaudiments caps els responsables de tal proesa. Per baixar una màquina d’aquestes característiques per corriolet des de la carretera, s’ha de tenir més moral que l’Alcoyano.

Dissabte_05:23 PM: @Saltamarges78 Km69, Can Grau. a aquestes alçades sols serveixo per xutar pedres. #trailbcn Cert! Fins i tot era incapaç de reconèixer el quilometratge del control i vaig descomptar 10 quilòmetres del total de pendents!

Dissabte_05:45 PM: @Saltamarges78 Perdoneu 59! #trailbcn Rectifico que és de savis.

Dissabte_06:47 PM: @Saltamarges78 69km, ara si! I com m’agrada Ribes. Si pogués em faria hasta del ger i dels xulius de l’il-lusió que tinc! Il·lusionat per l’entrada a Ribes, esitc tentat de parar a comprar un croissant de xocolata a cal Serarols Nin.

Dissabte_08:16 PM: @Saltamarges78 Entrant al passeig de Sitges, prepareu els mojitos! #trailbcn Hora de reclamar els mojitos ben merescuts!

I desprès de fer el passeig interminable, puc assegurar que la rebuda per a mi fou multitudinaria i emotiva. I tot hi patir el risc de perdre el títol de VTV (Ja ho sabeu, Vilanoví de Tota la Vida), mai m’havia fet tanta il·lusió veure la punta de Sitges

Dissabte_09:33 PM: @Saltarmarges78 Perdoneu, però la cocacola del final m’ha fet perdre l’oremus. Ara si! Moltes gracies a tots pel suport.#trailbcn Coca-cola i bon ambient amb tota la família i els amics que em vàren fer perdre el fil del Tuit.

Diumenge_11:31 AM: @Saltamarges78 Avaluació de danys: tot ok, excepte lleu irritació a la planta dels peus i una butllofa al dit gordo tipus morcilla d’arros #trailbcn

Sols hem queda donar les gràcies a tots aquells que em vareu seguir, i animar, via Twitter: al @Monztruo, a l’@evasanahuja, a la @gloriavidal, en @jordicrisol, en @pikjgp i al menda que em va fer d’assistència, el gran @rblskn i als que vareu tenir la paciència d’esperar-me a la línia d’arribada. Moltes gràcies a tots!

Foto: Marc Vicens

Read Full Post »

El Repte: en vivo y en directo!

Com dèiem la setmana passada, el proper dissabte tenim feina i feina de la bona: en total 77 quilòmetres pel massís del Garraf. I per primera vegada volem retransmetre l’esdeveniment en directe; diguem a mode de prova, per unir les meves dues grans pasions: la tecnologia i les curses de muntanya.

Molts de vosaltres possiblement ja s’esteu preguntant per a què recoi heu de seguir les aventures del menda on-line. I si us ho penseu bé, tampoc hi trobareu massa sentit. Deixeu-vos doncs, de tonteries i connecteu-vos a la proposta per coneixer l’estat a l’instant de les peripècies del qui humilment us escriu dia a dia al Saltamarges.

Per seguir l’esdeveniment podeu optar per seguir el nou Twitter @SaltaMarges78 (sí, deixeu de flipar, ens hem fet un twitter). Amb l’ajuda d’aquesta plataforma podreu consultar l’estat i la meva posició durant la cursa i fins i tot, si us ve de gust, saber l’hora exacta de l’arribada a Sitges. Ja ho sabeu, qui s’acosti a rebre’m té un mojito pagat.

Read Full Post »

Preparant el final de curs

Doncs sí, avancem cap al final de curs i de forma espectacular. Per rematar la temporada seriosa (d’aquí poc la feina sols em deixarà temps per fer curses de menys recorregut) he decidit afegir al calendari d’enguany un ultra d’última hora. Un ultra? I què és això? Doncs una cursa llarga, molt llarga… En total 77 quilòmetres en un temps màxim de 24 hores per la zona de Garraf.

La cita serà el proper dissabte 14 de maig. El lloc de sortida, la punta de Sitges (sí nois, alguna pega havia de tenir el tema…). L’hora de sortida, les 7:00 del matí. Hora d’arribada, presumptament, les 2 de la nit. Ja ho sabeu doncs, si us ve de gust i no teniu res a fer, apunteu-vos a fer una copichuela al passeig de Sitges, un mojito i paciència que algun moment o altre acabaré passant.

Per aquells que preferiu una mica més d’exactitud us podeu apuntar al Twiter que obrirem per a l’ocasió o bé a l’aplicació Latitude de Google, que us permetrà saber en tot moment la meva posició. I no sigueu fariseu, que ens coneixem, el morbo us va i de valent.

Read Full Post »

Disconnection!

Recomanable! I feu-me cas, si podeu, llogueu una autocaravana i fugiuuuu, fugiu ben lluny alguns dies. Ja veureu com torneu amb aires renovats i preparats per atacar la rutina laboral de nou.

Afegiu un parell de bicis a la vaca del darrera i aprofiteu per descobrir noves zones del país. Nosaltres estem abonats a les bondats de la caseta amb rodes. I en aquesta ocasió hem anat a descobrir la zona del Cabo de Gata. El paradís al quadrat: platges enormes de somni per descansar i un sinfín de camins per fer el saltamarges.

El primer dia, una fantàstica excursió per la costa des de l’Isleta del Moro fins a San José. 26 quilometres d’anada i tornada amb una paradeta per recomposar les energies perdudes, a base de sardinetes, musclos i xipirons. Dia esplèndid per rodar en bici i el millor final possible, descans final a la voreta de la platja.

I l’endemà 12 quilòmetres de running pels voltants de la llacuna de la “Fabriquilla”. I ja us ho dic ara, tot i la gran diversitat de fauna que vaig veure, la ruta incorporava una de les tonteries més grans que he fet fins avui amb les bambes de córrer: més de 5 quilometres en línia recta que curteixen al més rudo esportista.

Read Full Post »

Dissabte apostoflant!

Quin cangueli, quina por que tenia per a la cursa d’aquest dissabte! Una marató experimental de muntanya per la zona de l’Anoia, amb la meitat de desnivell positiu que la del Congost de fa menys d’un més. Es preveia ràpida, molt ràpida, però si ús he de ser sincer, no m’imaginava fer el temps que vaig fer.

Amb unes sensacions completament diferents a les que vaig tenir l’anterior diumenge a la cursa de la Talaia, aquest dissabte vaig gaudir (encara que per a molts de vosaltres costi d’entendre) com un enanu. I molt possiblement aquesta energia és veiés recompensada amb un temps que, tot i quedar molt lluny del primer, per a mi va ser sorprenent. En total 4 hores i 54 minuts per a superar els 42 quilometres lineals i els 1.500 metres de desnivell ascendents del recorregut.

Atenció a en Jordi i en Toni, mans al cronometre.

Recorregut típicament del Penedés amb força pistes, molts sube-y-bajas i amb gran part del recorregut exposada al sol. Bon ambient, sobretot molt familiar i un dia espectacular (amb una temperatura de luxe). Tot això amenitzat per la companyia d’un grup de corredors amb el que vàrem compartir quilòmetres i converses d’allò més variades.

El salt de lAngel

No us enganyaré però, dient-vos que tot va ser com un camí de roses, ja que no va ser fins a final del primer terç del recorregut que vaig començar a agafar el ritme. Anant de menys a més i quasi recuperant el temps perdut respecte l’altre representació vilanovina a la cursa: els nois de l’Azimut, en Ricard i l’gnasi. Al final sols 4 minuts ens van separar a l’arribada a meta. Superats els problemes inicials, tot va anar com una seda, inclús la post-marató. Cap síntoma d’agulletes ni dolors articulars. Si l’entrenament de demà dona els seus fruits, encara acabaran caient els 77 quilometres de la Ultra-trail del Garraf!

Read Full Post »

I dissabte, la Marató dels Patidors

Doncs sí, dissabte toca altre cop marató, però en aquesta ocasió la rutina serà un pèl particular. Ni avituallaments, ni dorsals, ni bossa del corredor, ni inscripcions i per no tenir, no hi haurà ni manduca final. Això últim dependrà de la bona voluntat de la gent que s’hi ha apuntat, perquè com bé diuen els organitzadors en la seva web, serà benvigut qualsevol tuper que portin els i les participants.

La única cosa que tenim clar a dia d’avui és l’hora de sortida i el track que haurem de carregar en el GPS i seguir conjuntament amb el plànol (que també haurem d’imprimir-nos). I si encara no en tinguèssim prou de manualitats, també ens haurem de preparar el paper de control que haurem de segellar en els diferents controls de pas.  A corta-pega-y-colorea, s’ha dit!

Els responsables de la prova, els Patidors, s’autodenominen una organització multiesportiva i ens han preparat la Marató de les Tres Valls en un format P-Lab, o sigui, com a experiment de cara a organitzar més endavant la cursa de manera més ortodoxa. El recorregut uneix Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona i respecta els quilometres originals tal i com marca la tradició.

Jo ja ho tinc preparat, fins i tot el mòbil per si he de trucar el 112, que els organitzadors ja ens han avisat que no ens vindran a recollir.

Read Full Post »

Avui si!

Tard, però què hi farem. Tots els dubtes que tenia desprès de la cursa de diumenge, avui han quedat esvaïts gràcies a una fantàstica sortideta per la comarca. 18,5 quilòmetres fins al cim del Montgrós i baixada. Un tomet del tot recomanable per aquells que vulgueu sortir un diumenge en plan racing o potser amb més tranquil·litat.

Sortint direcció el Venca, passem per la torre del Veguer, seguirem fins a passar per can Baró per girar cap a l’esquerra tot enfilant la falda del Montgrós. Ataquem el “pic” pel costat de la planta de compostatge. Un cop d’alt baixem per la pista d’accés les antenes direcció Ribes fins arribar al Castell del poble. Remuntem fins a la rotonda dels Camils, per la carretera del casino, i enfilem el bosc de Solers direcció Vilanova per un dels múltiples bonics corriolets de la zona.

En fi, una gran ruta per a treure’ns el regustet agredolç del diumenge. Ja ho sabeu doncs, treieu l’agenda i busqueu data per fer un tomet per la comarca del tot recomanable.

Read Full Post »

Ozu! Que caló!

Ganes li tenia a la cursa de la Talaia d’enguany i potser pels bons resultats de la marató de fa vint dies, pensava que la cosa aniria millor del que ha anat. Però tots tenim dies, dies en què has dormit més o en què has treballat meny… ajudant a descansar el cos abans d’una cita com aquesta amb 22 quilometres per endavant. Però està clar que ahir diumenge no va ser un d’aquests dies. A més a més, una calor històrica va endurir de manera espectacular el nou recorregut que estrenàvem enguany.

Tot i així, la cursa en línies generals va estar molt bé, avituallaments i bossa del corredor correctes, molt bon zona de sortida i arribada amb un ambientasu molt familiar (s’ha de notar que és la de casa), difícil de trobar en d’altres curses. En aquesta ocasió, a més, comptàvem amb un convidat de luxe que s’estrenava en el món de les curses de muntanya.

Arribant al Pic de l'Àliga

Desprès de llençar el repte pel bloc, un parell d’agoserats seguidors del web es van començar a entrenar per a superar els 11 quilòmetres del recorregut de la petita, de les dues curses. Un d’ells, per desgràcia es va quedar en el camí per motius personals i manca de temps. L’altre va seguir fent els deures fins el dia de la cursa i encara més! Li han quedat forces per explicar-nos-ho! Deixem doncs, que sigui en Marc, amb les seves paraules, el que expressi tot allò que hom sent abans, durant i desprès d’una bona cursa de muntanya:

El genoll esquerre em fot tant de mal que semblo un pirata, no m’atreveixo a doblegar-lo, el maluc dret també el tinc tocat, tinc una butllofa al peu però el cor i el cap mai no havien estat tant satisfets. Quan et proposes fites personals i les acompleixes, tens una enorme satisfacció que no et pot treure res ni ningú. M’havia preparat bastant bé, cada cap de setmana feia de 10 a 12 Km, però he de reconèixer que la cursa em venia una mica grossa: no acabo d’entendre perquè s’han de pujar 600 metres en tant sols 400, jo diria que una trialera no es per pujar-la, tota la vida les he vist baixar en bici i, encara que per baixar-les a peu també s’ha d’estar guillat. El meu nivell està massa lluny d’aquestes pretensions, hauria gaudit molt més de la mateixa cursa però per camins normals. Tot i així, el fet de preparar-me per aquesta cursa m’ha fet adonar que m’encanta anar a córrer per la muntanya, disfruto del fet de córrer i d’adonar-me que deixo els problemes enrere per concentrar-me en el que estic fent. Potser em costarà tornar-me a inscriure en una cursa, però jo i la muntanya ens tornarem a veure cada cap de setmana.

Ja ho veieu, tot i les seqüeles físiques i les reticències sobre la duresa del recorregut n’estic segur que repetira, ja ho veureu!

Prova gràfica que demostra la participació d'en Marc a la cursa

Read Full Post »

La Talaia, altra vegada!

Diumenge, tot s’ho gasta i tot s’ho menja, o dit d’un altre manera, Cursa de la Talaia. Com dèiem l’any passat, la de casa! Els organitzadors de la cursa ens han preparat un matí ple d’activitats molt complert i interessant, presentant la cursa en format dual d’11 i  de 22 Km i, per aquells menys agoserats, en caminada d’11 km.

Aquest any la cursa quasi posa punt i final a la temporada, ja que en breu el calendari laboral començarà a possar-me les cosses una mica més complicades a l’hora d’entrenar. Potser per això me l’agafo amb una especial il·lusió. He tingut sort a més, perquè en aquesta ocasió el circuit de 22 quiloetres s’ha modificat, endurint-l’ho una mica més.

Per cert, tots aquells que vulgueu ajudar i donar un cop de mà, no dubteu en dir quelcom. En aquest tipus d’activitats sempre hi ha feina, com a controlador en una cruïlla, donant un cop de mà a organitzar la sortida o si no, com a suport en un dels multiples  avituallaments. Va no sigueu mantes i animeu-vos a passar un matí divertit a la muntanya.

Read Full Post »

Pels camins de Montserrat

Feia temps que no anava a Montserrat, ni que fos per a comprar mel i mató a les pageses de la plaça. Fa un parell de diumenges però, vàrem trobar l’excusa per anar-hi, encara que la forma d’arribar al monestir no fos de les més tradicionals, ni en el seu recorregut ni en la seva forma.

Amb l’excusa de realitzar un bon entrenament per acumular desnivell de cara a les cites importants del calendari que ja tenim al damunt, ens vàrem escapar de forma quasi llampec (tot i el nou límit de velocitat a les autopistes) per realitzar una volteta per la bonica zona montserratina. Tot i el retard acumulat a l’hora assignada per sortir (gràcies companys per a no abandonar-me a la meva sort), vam acomplir de sobres amb el planning de treball. En total quasi 2 hores i mitja per a fer 17 quilòmetres amb un bon desnivell.

La ruta (apunteu que és una molt bona recomanació per a excursions properes) surt del pàrquing de les coves del Salnitre per a enfilar, desprès de travessar Collbató, la pujada del Llençol Blanc. Després d’un trencall a l’esquerra, moment en què abandonem el camí tradicional d’ascens al monestir, el camí es comença a empinar fins arribar a Sant Joan. D’allà, passant per l’estació del funicular, anirem cap a Sant Jeroni. Parada obligatòria per fer la foto de rigor en el punt més alt de la ruta i ràpidament avall, seguint un caminet de mil escales de mil formes. Monestir (amb parada o no) i cap avall, direcció la Santa Cova i després cap a Collbató, passant per les coves del Salnitre.

Meravellós recorregut per una de les millors zones del país, qui si apunta?

Read Full Post »

Quien dijo que segundas partes nunca fueron buenas!

Pues eso! Sóc de l’opinió que el refranyer, ja sigui en català o en castellà, té frases que diuen veritats com a temples. Ahir però, vaig poder contemplar que a vegades hi ha excepcions que trenquen la norma (que ja esta bé).

Impresionant el conjunt de sensacions que vaig viure aquest passat diumenge al llarg de la marató de muntanya de la Vall del Congost. Per a què us en feu una idea, la cursa, de 42km (com marca la tradició) i 3.200 metres de desnivell positiu, té un recorregut que podria ser una excursió de Vilanova a Barcelona pujant la Pica d’Estats (el pic més alt del nostre petit país). Tot i això, enguany arribava a la “cita” amb els deures més ben fets (tampoc massa, que el Carnaval ha deixat seqüeles importants…) que l’any passat i amb moltes ganes de rebaixar el temps.

A punt de creuar el primer riu... dels 7 que ens quedaven.

 

Com de costum, la cursa acompleix amb escreix les espectatives creades, un recorregut excepcional (pujades quasi infinites, baixades de vertigen i molt de fang i aigua), unes vistes encara millors i una organització impecable. Aquest cop, a més, creixia la representació vilanovina. En total  5 corredors (3 d’ells autenticos novatos, com diria el Calleja, en aquesta prova) que el dia abans pujarem a dormir (en una espècie de fiesta de pijamas) en un parell de furgonetes ben comfortables. Més autentics ja no podem ser…

Després de matinar més que les gallines i de córrer (i caminar) més de 7 hores i 29 minuts, arribava a la “meta” de la cursa amb un somriure d’orella a orella i més feliç que una perdiu, ja que rebaixava el meu temps en 35 minuts respecte el registre de l’any passat. I el que és més important encara, sense cap merma física destacable… de les agulletes, però, ja en parlarem un altre dia…

Testimoni gràfic del temps i el somriure d'orella a orella final

Read Full Post »

La previa a una marató, o com no morir dels nervis

Per més curses que faci i per més experiència que acumuli (i mira que encara n’és de minsa aquesta!) cada cop que em toca cursa pateixo al llarg de la setmana prèvia un conjunt de símptomes anòmals, que em fan estar en un estat de nerviosisme, atenció i alegria (a parts iguals), que m’encanta. Alguns diríen que dona vidilla.

Imagineu-vos doncs, quan la cita en el calendari (remarcat en vermell) té el calibre d’una marató de muntanya com la de la Vall del Congost d’aquest proper diumenge. Recopilant una mica d’informació sobre la setmana prèvia a una gran competició, he anat a parar a una web interessant d’on he pogut extreure’n algunes notes interessants a tenir en compte abans d’una gran cita com aquesta.

• Nervis

No parlis de la marató amb d’altres corredors durant l’última setmana, evitaràs el cansament psicològic i “l’autopressió”, et beneficiarà. Teniu la resta del mes per parlar tot el que vulgueu sobre el mateix. Costa, i ja us ho podeu creure que em costa, però si és a fi de bé, no direm ni mu.

Si estàs nerviós i et costa dormir, pren-te dues cerveses fredes abans de dormir. Osti! Aquesta sí que és bona, ens ho haurem de pensar, però em sembla que ens tirarem més al vi blanc.

• Descans
  En l’última setmana dorm tot el que puguis. Com més hores al dia millor. El divendres intenta dormir més de 8 hores per la nit. I el dissabte procura fer una becaina, així no serà tan important si no dorms les hores necessàries el dissabte. Abans de dormir, durant aquesta setmana, tomba’t 5’ amb les cames elevades, contra a la paret. En resum, dorm com el guix. Paraula que ho complirem! 
  • Important: El dissabte procura no estar masses hores de peu.

• L’alimentació
  El divendres i el dissabte incrementa el màxim possible la ingesta d’arròs, pasta i derivats dels cereals. Pren mel, fruits secs, raïm i panses, figues i dàtils. 
  • Important: divendres pren 6 pastilles de glucosa al llarg del dia i el dissabte pren-ne 6 més. Beu molta aigua (de dos a tres litres) i un litre de beguda isotònica al llarg del dia. Personalment substitueix-ho les pastilles de glucosa per Malto d’Overstim, el complement energètic és més complert.
    El diumenge esmorza com sempre, però de dos a tres hores abans de la marató.
  • Atenció: No es bo prendre begudes ensucrades l’hora abans de la carrera.

• Entrenament
  L’entrenament de l’última setmana ha de ser suau, pensant en la marató i com a molt durant tres dies. Tingues en compte que tot el que no hagis fet, a partir d’aquest  moment ja no serveix per a res. Aquesta última setmana és per assimilar tot el treball anterior i per mantenir el to muscular. Entrenar fort aquests últims dies pot fer mermar el rendiment final. No sé, però em recorda vagament els consells que vaig rebre abans de la selectivitat… 
  • Important: Aquests últims dies has de moderar la intensitat dels rodatges. D’aquesta manera aconseguiràs córrer més descansat, amb més ganes i fins i tot amb una certa ansietat.

Read Full Post »

Zegama i la Bisbal de Falset…

Deu fer cosa d’uns quatre anys conjuntament amb un bon grapat d’amics vàrem llogar una casa (per dir-ho finament) a la Bisbal de Falset. L’edifici (altre cosa no era) tenia 4 plantes condicionades a l’estil noucentista, cisternes dels lavabos amb poca capacitat, cables trenats, una cuina reformada durant la guerra del Francès (1808-1814) i una dutxa testimonial. A la casa hi pujaven, desprès d’un gran viacrucis de corbes, per festes de nadal, setmana santa o qualsevol altre moment del que la quilometrada no ens fes desdir.

Un cap d’any, seria el 2007, vàrem decidir pujar a celebrar-hi un soparet amb tota la colla. Sopar de gala, raïm, activitat sorpresa i a posteriori, cap a l’ateneu a ballar una mica. L’entrada a la sala fou espectacular, com no podia ser d’altre manera, érem la novetat. Tots els habitants del poble reunits i amb les seves millors gales (no es podia dir el mateix de nosaltres) es van girar al veure’ns entrar per la porta. La cosa es va acabar animant, arribant al punt d’acabar la nit amb la canalleta del poble en una minidiscotea al soterrani de l’Ateneu, amb uns altaveus que feien la meva alçada.

Molts de vosaltres us preguntareu a què ve tot aquest rotllo. Tranquils ara vaig al gra.

Durant el ball, una de les meves amigues va veure una tira de loteria darrera la barra del bar pel sorteig del niño. Clarament, aquell no era el moment i vam deixar la compra de la butlleta de la sort per l’endemà. Fiuuuu! L’endemà l’Ateneu estava tancat i al cap de 5 dies la loteria del nen va obsequiar amb 14 milionets a tots aquells habitants d’aquest remot poble del Priorat. En resum, tot el poble amb premi, menys naltrus i la hostalera. Com a mínim nosaltres no estàvem empadronats al nucli!

Reflexions posteriors, a mode d’autocomplaença, em vàren portar a pensar que si no ens havia tocat la loteria era per alguna cosa… Que millor així, que no ens toqui ni per les bones, ni per les dolentes.

Aquesta sensació però, també és la que he tingut aquest cap de setmana desprès de veure els resultats del sorteig de dorsals per a la Marató de Zegama. Segon any en blanc. Normal per altra banda: en total més de 3.000 persones per unes 250 places.

Que no em toqui de ben segur que significarà quelcom. Mentrestant seguirem gaudint de les magnífiques maratons que s’organitzen per les nostres contrades i creuarem els dits per a que les coses dolentes també ens segueixin esquivant.

Read Full Post »

Batua la batuda

Córrer per la muntanya és un esport de risc? Possiblement igual de perillós que l’excursionisme o la bicicleta de muntanya, sempre i quan no et trobis amb una colla de galifardeus armats, organitzats en una batuda d’aquelles que fan història, en el recorregut de la teva ruta.

Cada cop queden menys caps de setmana per a la marató del dia 20. Comencen a fer falta tirades llargues i avui volia aprofitar per fer un reconeixement al circuit de la cursa de la Talaia del proper mes d’abril. Surto des del càmping cap allà les 12h. En principi  tot ok, tot i les poques hores dormides aquesta nit. Ja se sap que trasnochar i fer vida sana de bon matí no és massa compatible.

Ritme suau i pausat fins arribar a la meitat del recorregut. Enfilant la trialera del Pic de l’Àliga he començat a veure vehicles amb remolcs i desprès un senyal de perill, batuda del porc senglar. En principi he fet cas omís i he seguit fins a trobar un caçador octogenari (amb poca oïda) que m’ha recomanat no seguir. Altre vegada fent cas omís, he seguit pel camí fins a trobar un altre caçador amb un ull de vidre, que m’ha saludat amb un gran “Ta!”, seguit d’un “usted es de la caceria?”. He de reconèixer que de bon matí en moltes ocasions no sóc massa conscient de la roba que em poso, per això m’he fet una ullada a mi mateix per comprovar que avui no m’hagués posat el traje de “faena” de color kaki (que per cert tampoc tinc). Mai m’hagués imaginat que vestit amb malles, bambes, samarreta i ronyonera amb botellín pogués passar per caçador… Potser la seva poca agudesa visual i la meva gorra vermella (similar a la seva i a la de tots els caçadors dispersats pel monte) l’ha pogut fer pensar en que jo formava part del grupu. Desprès d’un intercanvi de paraules (fins i tot m’ha convidat a vi) he preferit, ara sí, girar cua. Replantejament del circuit, però no dels objectius: he acabat pujant el pic desprès de fer un senyor tomb. En total 25 kilòmetres amb força pista, ja que no he pogut passar per cap tipus de corriolet.

Òbviament no estic en contra del control de població del senglar a la nostre comarca, de totes maneres crec que la manera en què s’organitza deixa molt a desitjar. La cacera, a càrrec d’un grup de caçadors, molts d’ells (per no dir tots) de mitjana o avançada edat, en ple diumenge a “hora punta”, en una de les zones més poblades d’urbanitzacions, em planteja molts dilemes a nivell de seguretat.

Per cert, vigileu el proper cap de setmana. Pel que m’ha comentat el meu amic de la bota de vi, la propera setmana estaran per la zona de Sant Pere de Ribes. Esteu avisats!

Read Full Post »

Lo cursa de lo Frare

Ginestar, 10:00 AM. Lo gran Frare de les muntanyes del Ginestar, vingut expressament de 200 anys enrere, s’aixeca de forma celestial (d’acord, lo soroll del motor dièsel del recollidor d’olives potser ens desperta del son, però tot no es pot tenir) per sobre dels nostres caps per donar-nos la seva benedicció. Amb un cervesa descomunal en una mà i un cigarret d’aquells que treuen molt de fum a l’altre, es prepara, un cop ens ha veneït, a disparar lo coet que donarà lo tret de sortida. A partir d’aquest punt es finiquita lo caxondeo matinal.

Per primer cop en molt de temps m’he desplaçat fins a la cursa sol i potser, recordant els estralls de les darreres competicions, amb un excés de previsió. Temps suficient per recollir el dorsal, conèixer el poble, canviar-me de forma consciènsuda i fins i tot escalfar en el magnífic camp de futbol de la població. Imagineu si he tingut temps que fins i tot he fet estiraments abans de la sortida! He de reconèixer que he sortit cansat i tot.

Magnífica cursa de 22 quilòmetres i gairebé 900 metres de desnivell positiu. Ben organitzada, amb un esmorzar abans de la sortida (café, coca, xocolata) que ens ha ajudat a superar els gèlids 2ºC de temperatura matinals. La cursa comptava amb abundants punts de pas i amb un recorregut al que ben poques coses li podem retreure. Fins i tot hi havia un nodrit grup de frares (amb màscares de formoses fèmines de Holywood) dispersats pel recorregut, indicant-nos les fites quilomètriques.

Un total de 2 hores i 55 minuts per completar un molt bon recorregut, força aèri i molt trencat (evitaré la paraula tècnic) que fins i tot ha provocat que els meus ossos toquèssin el terra en un parell d’ocasions. Poca pista i molt de corriol, però molt. Com a mi m’agrada. En resum un molt bon entrenament per a la fita del calendari: repetir per segon cop lo Marató del Congost.

Read Full Post »

Deures pel dia 10

Per a tots aquells que us heu apuntat al repte de 10 pel dia 10 i ja porteu alguns mesos corrent 30 minuts per sessió, us adjunto un planning d’entrenament. Vinga! Animeu-vos i comenceu a treballar.

Abans però, algunes recomanacions que no heu de perdre de vista:

• El pla no esta tancat, agafeu-ne les línies bàsiques adapteu-les a la vostra agenda, als vostres gustos o a les vostres necessitats.
• Fixeu-vos que s’ha dividit el treball en un dia de treball més intens, un altre dia de recuperació activa i un tercer de rodatge més llarg.
• No s’oblideu els estiraments, al menys 10 minuts, desprès de cada entrenament.
• No recupereu entrenaments perduts, perdidos al rio. I respecteu els temps de descans. Tan important com entrenar és descansar correctament.

Comencem doncs a treballar…

• 1ª Setmana
  • Dimarts
    • Carrera contínua lenta, 30 minuts. Estiraments suaus durant 10 minuts.
  • Dijous
    • Carrera contínua progressiva 30 minuts. Estiraments suaus. Abdominals 3 exercicis repetits 2 vegades a 15 repeticions per exercici. Estiraments suaus durant 10 minuts.
  • Diumenge
    • Carrera contínua lenta, 40 minuts. Estiraments suaus durant 10 minuts.
• 2ª Setmana
  • Dimarts
    • Escalfament durant 10 minuts. Exercicis d’enfortiment general, 10 exercicis per a potenciar quàdriceps, bessons, pectoral, glutis, abdominals, deltoides, tríceps, abductors, bíceps i planta del peu. 20 repeticions de cada un d’ells, i repetits 3 vegades sense recuperació. Desprès carrera continua suau durant 15 minuts. Estiraments suaus durant 10 minuts. Es recomana els treballs en un gimnàs amb màquines i cinta per a córrer.
  • Dijous
    • Carrera contínua lenta, 45 minuts. Abdominals 3 exercicis repetits 2 vegades a 15 repeticions per exercici. Estiraments suaus durant 10 minuts.
  • Diumenge
    • Carrera contínua lenta, 50 minuts. Estirament suaus durant 10 minuts.
• 3ª Setmana
  • Dimarts
    • Carrera contínua amb canvis de ritme: 5′ Lent + 2′ a ritme mig. Aquesta seqüència s’ha de repetir 5 vegades completant un total de 35 minuts amb canvis de ritme. Estiraments suaus durant 10 minuts.
  • Dijous
    • Carrera contínua lenta, 45 minuts. Abdominals 3 exercicis repetits 2 vegades a 15 repeticions per exercici. Estiraments suaus durant 10 minuts.
  • Diumenge
    • Carrera contínua lenta, 55 minuts. Estirament suaus durant 10 minuts.
• 4ª Setmana
  • Dimarts
    • Escalfament durant 10 minuts. Exercicis d’enfortiment general, 10 exercicis per potenciar quàdriceps, bessons, pectoral, glutis, abdominals, deltoides, tríceps, abductors, bíceps i planta del peu. 20 repeticions de cada un d’ells, i repetits 3 vegades sense recuperació. Després carrera contínua suau durant 15 minuts. Estiraments suaus durant 10 minuts. Es recomana fer els treballs en un gimnàs amb màquines i cinta per a córrer.
  • Dijous
    • Carrera contínua lenta, 20 minuts. Abdominals 3 exercicis repetits 2 vegades a 15 repeticions per exercici. Estiraments suaus durant 10 minuts.
  • Diumenge
    • Carrera contínua lenta, 45 minuts. Estiraments suaus durant 10 minuts.
• 5ª Setmana
  • Dimarts
    • Carrera contínua amb canvis de ritme: 4′ Lent + 2′ a ritme mig + 1′ ritme ràpid. Repetirem la seqüència 5 vegades completant un total de 35 minuts de canvis de ritme. Estiraments suaus durant 10 minuts.
  • Dijous
    • Carrera contínua lenta, 45 minuts.
    • Abdominals 3 exercicis repetits 2 vegades a 15 repeticions per exercici. Estiraments suaus durant 10 minuts.
  • Diumenge
    • Carrera contínua lenta, 60 minuts. Estiraments suaus durant 10 minuts.
• 6ª Setmana
  • Dimarts
    • Carrera contínua progressiva 40 minuts (acabant més ràpid del que hem començat). Estiraments suaus. Abdominals 3 exercicis repetits 2 vegades a 15 repeticions per exercici. Estiraments suaus durant 10 minuts.
  • Dijous
    • Carrera contínua lenta, 50 minuts. Abdominals 3 exercicis repetides 2 vegades a 15 repeticions per exercici. Estiraments suaus durant 10 minuts.
  • Diumenge
    • Carrera contínua lenta, 60 minuts. Estiraments suaus durant 10 minuts.
• 7ª Setmana
  • Dimarts
    • Carrera contínua lenta, 20 minuts. Abdominals 3 exercicis repetits 2 vegades a 15 repeticions per exercici. Estiramients suaus durant 10 minuts.
  • Dijous
    • Calentament durant 10 minuts. Estiraments suaus durant 15 minuts.
  • Diumenge, el dia de la cursa.
    • Tranquil·litat, temple i si heu fet correctament els deures gaudiu del repte. Ens veiem al final per a comentar la jugada amb una botifarreta i una mica de pa amb tomàquet.

Read Full Post »

La meva primera quaranta-quatrena

Sembla estrany, 44 anys fa que es celebra el cross de Sant Pau (des d’aquí vull felicitar la secció atlètica del GER) i jo encara no hi havia participat. I mira que la cursa, emmarcada dins el programa de la festa major d’hivern de Sant Pere de Ribes, segueix mantenint l’encant romàntic d’avantes. Inscripcions gratuïtes el mateix dia de la cursa, caminada popular amb sortida una hora abans, recorregut tradicional (sols variat des de l’any passat per les obres del desdoblament de la C-15) i un molt bon ambient. Un ambient acompanyat per un fantàstic dia que ha permès allargar les tertúlies post-carrera de forma agradable. Bambes, nous projectes, gels i potingues varies… els temes han donat per molt.

El que tampoc ha canviat és l’esperit i el ritme de cross de la carrera. Sortida rapida pels carrers de Ribes que ens ha fet esbufegar de valent. Controlant (si aquesta és la paraula?) el grup capdavanter (semblava que els perseguís el mateix dimoni) format per un bon nombre de corredors ben coneguts. L’alegria però, ens ha durat poc, ja que ens les primeres rampes de la trialera del Montgrós he preferit regular i no morir en l’intent, que la setmana vinent tenim la mitja marató de lo Frare.

Al final, 1 hora i 10 minuts per completar un recorregut entretingut. El que tinc clar, és que tot i ser una cursa molt pistera, l’any que ve repetim!

Read Full Post »

Nois, se’ns ha girat feina!

Que Catalunya és pionera en moltes coses, tots ho tenim clar. I molt especialment en aquelles activiats innovadores que gradualment es van imposant en el panorama esportiu modern. I si no, feu un vistaso al trialsin i del “trialcon” (i si no us ho creieu mireu la llista inacabable de campions del món), el pitch & put, el korfball, el kitesurf, el mountain bike o, fins i tot, els trail running.

Parem atenció però en aquesta última especialitat (seria raro que ens fixessim en el kitesurf en un blog com aquest, però tot pot ser) en la qual Catalunya ha destacat des dels inicis amb un equip autònomic al millor nivell europeu, amb uns corredors d’elit internacional i un calendari de curses ple de propostes ben organitzades i en uns paisatges, en moltíssimes ocasions, insuperables.

Corredors als prats de la Cavalls de Vent

Era previsible, dins d’aquest marc, l’aparició de curses de llarga distància seguint les línies marcades de la nostra especialitat. I un cop aquestes curses s’han consolidat, la creació d’un campionat a nivell català era inneviable. Avui la FEEC n’ha anunciat la seva creació, amb un total de 5 curses.

• 14-15 de maig: I Ultra Trail de Barcelona (CE Torrellenc, CE Begues i CE de Sitges). 106 km i + 4.000 m de desnivell.
• 4-5 de juny: II Ultra Trail Coll de Nargó (Ass. Esp. EKKE Lleida). 95 km i + 4.500 m.
• 2-3 de juliol: XXI Travessa Núria-Queralt (Ass. Muntanyencs Berguedans). 95 km i + 5.200 m
• 27-28 d’agost: II Ultra Trail de l’Emmona (UE Sant Joan de les Abadesses). 120 km i +7.500 m.
• 15-16 d’octubre: III Ultra Trail Serra Montsant-Priorat (Agrup. Cultural Vila-seca SE). 97 km i + 3.500 m.

Vosalres mateixos, trieu la que més us agradi i no dubteu a fer un pas endavant, sempre podreu dir que vàreu ser pioners en la primera Lliga Catalana de curses d’Ultraresitència.

Read Full Post »