Homes del món! Ja tenim excusa per a entrar al Zara

O com a mínim aquells que ens agrada anar a córrer, ja que la multinacional espanyola ha tret una sèrie tèxtil i unes bambes enfocades al mercat running (o això sembla). I és que no ens enganyarem, que ja no tenim edat per a enganyifes, la masculinitat inherent de cada un de nosaltres (aprecieu amics lectors el tracte de gènere)  ens provoca, a la majoria de nosaltres, un cert neguit a l’hora d’entrar en un comerç d’aquesta marca o de qualsevol de les del sector (entengui’s Mango, Oysho, Women Secret i demés) acompanyant les nostres estimades parelles. Desconeixo el motiu, però el que tinc clar és que el sentiment és generalitzat, ja que les vegades que m’ha tocat entrar-hi podria comptar amb els dits els mascles de l’espècie que allà dintre hi podem trobar.

No perdrem però massa més temps parlant del tema, millor deixar-ho als especialistes i ens centrarem altra vegada en la nova línia de Zara, la ZXM. Compost per malles, samarretes, paravents i fins i tot unes bambes. Desconec els motius principals de la marca per a entrar en aquest segment del mercat, tot i que em puc imaginar que el boom del running actual i el seu volum de negoci hi tenen molt a veure. Pel que podem veure a les imatges però, sembla que la qualitat general no arribarà (potser ni la marca ho busqui) als acabats de les grans marques del sector. De totes maneres, tenint excusa com tenim, una dia d’aquests ens haurem d’escapar a l’antiga sala número 1 del cinema bosc per a comprovar-ne les seves excel·lències.

Read Full Post »

Amb la gepa plena d’aigua

Si no ens vàrem quedar prou garrativats amb el tamagochi compta-gotes per al Camelback, ara la marca que va inventar el tema de “xumar” de l’aigua que portem a la motxilla, se’ns despenja amb un gadget que no deixa de resultar curiós. L’invent, de nom RaceBak, i que ja fa anys que la marca ensenya en pre-serie, suma les excel·lències d’un sistema d’hidratació amb les virtuds d’una samarreta tècnica.

Pel meu gust i per les meves sensacions (no ens enganayarem, no he tingut la sort de provar el producte) de molts quilòmetres amb motxiles a les esquenes, el sistema no m’acaba de transmetre massa confiança. Potser per a aquells ciclistes de carretera que acostumen a portar l’esquena paral·lela al terra, el sistema els hi anira bé per a mantenir la aerodinànica a la carretera. De totes maneres què voleu que us digui, a mi la roba apretada no m’acaba de caure massa bé.

Read Full Post »

Materials de treball

Normalment no acostumo a parlar dels materials que m’acompanyen en les rutes i en les curses de muntanya. I és que em sembla, de vegades, perillós el fet d’influïr a d’altres usuaris en qüestions que irremeiablement són molt subjectives i sovint es veuen condicionades per moltes circumstàncies.

Per una vegada però, faré una excepció i us donaré la opinió dels principals elements que he utilitzat en el passat trail de Barcelona. Preneu-vos-ho però, com el que és: una modesta opinió. I no perdeu de vista que no hi ha dos peus iguals, ni una esquena ni tan sols un perímetre cranial similar en forma i en mida. Anem-hi:

• Motxilla: Salomon Advanced S-Kin SLAB. El millor, la seva transpiració IMPRESSIONANT. Cansat de portar l’esquena mullada, al final em vaig decidir a invertir (sí, invertir, per què val el seu pes en or. Sort que pesa poc) en aquest model de motxilla. Comprovat pels companys d’aventura, pots portar la motxilla hores i hores i ni l’esquena queda xopa ni la motxilla acumula liquid. Desconec com ho han aconseguit, però és impressionant. Infinitat de butxaquetes petites, tot a mà i un parell de porta bidons (piiip, no valen per a bidó clàssic) en els que hi poso un parell d’ampolles d’Aquarius. El Pitjor: hi cap lo mínim, un paravent (Haglöf LIM), la manta tèrmica, una petita farmaciola, quelcom de menjar (oblideu-vos del bocadillu de fuet), la bossa d’aigua (de les millors del mercat), el frontal, la navalleta, el mòbil i un parell de manguitos. Per a una ultra de 80 quilòmetres fas, però per a més és queda curta. Pels que preferiu viatjar amb la casa a sobre, en breu sortirà el mateix model però en 12 litres.

• Paravent-impermeable: Haglöf LIM. Podem dir que el pitjor de tot és el seu nom. Potser pesa un pèl més que un paravent senzill, però prefereixo portar una mica més de pes a canvi d’una millor protecció davant de les inclemències meteorològiques. Molt bons acabats, disseny útil i funcional. El pitjor, el seu preu i la seva poca durabilitat (mostra sintomes d’envelliment de forma prematura).

• Bambes: Novetat de l’any, les CrossmaxXR de Salomon, tot i ser dissenyades per a pistes i lleus escaramusses sobre asfalt, van ser les escollides per al Trail. El millor: bona amortiguació, prou lleugeres i molt ràpides (vaja amb una excel·lent transició entre la punta i el taló). Punt feble: en aquest cas són les neutres i per els meus peus pronadors potser no aporten massa estabilitat (mireu la foto i se’n fareu una idea). I tampoc compten amb massa protecció en les puntes, en resum notaras i de valent, les pedres i pedretes del camí en les zones més tècniques.

• Mitjetes: Medilast. Les primeres van ser amb mitjó, però el seu disseny em va resultar massa fi per uns peus com els meus. En la següent inversió, sense mitjó. Molt més fàcils de posar i treure. Molt possiblement és l’element del que podríem prescindir més ràpidament de tot el nostre equip. Però m’ajuden a descarregar les cames i, a més, les protegeixen de les branques i els esbarzers del camí. En la seva contra hem de reconèixer que quan pugen les temperatures son impossibles de portar.

• GPS: Garmin Forerunner 305. Excel·lent sempre i quan no superis les 12hores de cursa. Vaig escollir aquest, sobre el tot poderós 405, per la seva capacitat de bateria i els seus controls no tàctils. Si l’afició a les ultres persisteix però, haurem de passar-nos a la  serie foretrex, molt més adaptada als recorreguts de llarga distància. En la seva contra, problemes de software que provoquen apagades inesperades de l’aparell tot i marcar el màxim de la seva bateria.

• Ulleres de sol: les Adidas Eyedevil m’acompanyen des de fa 10 anys en totes i cada una de les meves aventures. Sols els hi hagut de canviar les lents per unes de noves. Lleugeres, no tenen problemes de ventilació i molt còmodes. Sols tenen un problema, el preu. Tot i així estan més que amortizades!

• Gorra i buff: Salomon i Buff respectivament, s’ocupen de protegir-nos del sol. Compleixen la feina de forma excel·lent i ens van salvar d’unes cremades segures.

Read Full Post »

I tu de què vas?

Sóc de l’opinió que tots tenim les nostres manies que, conjuntament amb la nostra morfologia particular, ens fan preferir un o altre model de pantalons, samarretes, mitjons, gorra o calçat. D’aquí que en el mercat del trailrunning (i ho podríem generalitzar a qualsevol altre camp) hi abundin infinitat de productes, tots ells ben diferenciats (colors, materials, tecnologies…) per a satisfer a la majoria de practicants de l’esport en qüestió.

Des de fa uns anys ençà però, detecto (primer en el món de la bicicleta de muntanya i ara en el de les curses de muntanya) que les marques creen de forma al·lucinant una infinitat de productes que semblen cobrir tots els nínxols possibles de l’especialitat. En el cas de les bicis de muntanya es claríssim: bicicletes de descens, de freeride, d’enduro, de trail, o de rally (rígides o dobles). Totes elles aptes, pel que sembla, a circular per la muntanya segons les preferències d’un mateix. Però si ho analitzem detingudament, on ens ha portat aquest sistema? Correspon a una necessitat real del mercat? O sols a una necessitat del fabricant per potenciar el consum? En tot cas, quantes bicis pot tenir en el seu garatge un usuari mig?

Pujant ahir per la trialera del Montgròs vaig veure un noi que pujava amb uns peücs (allò que es posava la meva àvia per a no passar fred a l’hivern), de nom Five Finger, amb un mica de goma a la sola i uns cordons per subjectar l’invent als peus. Sense voler faltar al corredor en qüestió, aquest model de calçat contrasta molt amb una novetat que fa uns dies que estic seguint. Es tracta de les Hoka One One, una sabatilles que tenen més semblances amb un sabata de Don Pimponpen que no amb una bamba de trail running. Les virtuts d’aquesta última són, entre d’altres, un extra d’amortització (gràcies a la seva elevada entresola) i una major superfície de contacte de la sola amb el terreny.

Davant d’aquesta excessiva diferenciació entre uns productes destinats per a un mateix ús, em pregunto si no estarem caient un altre cop en l’error en el que vàrem caure en el sector de les bicis. Un ventall de productes enorme que al cap i a la fi acabarà esgotant el sector. Què en penseu vosaltres?

Read Full Post »

Cordant-nos les sabates

Sorprenent l’aplicació que vaig trobar fa un dies a la pàgina web de New balance. Rebuscant dins el catàleg de la marca, vaig anar a parar a una interface per trobar la millor llaçada per a les teves sabatilles, segons el tipus de peu que tinguis. Feu-hi una ullada, clicant AQUÍ, us sorprendrà la de variants que podem trobar-hi.

Read Full Post »

Per purificar l’aigua

Cada vegada més, estan apareixent aparells portàtils per purificar l’aigua, cada vegada menys aparatosos i farragosos. Un d’ells és el que us presentem avui. Lifesaver és un sistema de purificador d’aigua que elimina els agents nocius del liquid cristal·lí, gràcies a un filtre de carbó i a un seguit de membranes ultra-purificadores.

I el millor de tot, pel que sembla el sistema s’està utilitzant per a donar servei d’aigua polivalent en aquells llocs del món que estan patint situacions de crísi com l’Afganistan o el Japó.

Read Full Post »

El colmo de la mandra!

Si ja ho diuen, el que no inventin els yankis de ben segur no ho inventarà ningú altre (potser els xinos… quan deixin de copiar). De totes maneres hem de ser conseqüents i reconèixer que si ho venen és perquè algú ho comprarà. El cas que ens ocupa avui és ben curiós.

He de reconèixer que quan vaig a la muntanya una de les coses que m’agrada més és preparar el material, revisar el seu estat, organitzar la motxilla i tots els accessoris (cada cop més) que porto a sobre. Òbviament també m’agrada buscar i rebuscar, comparar, investigar i analitzar la roba, el material dur, els elements de seguretat, els aparells electrònics i en general tot allò que m’emporto a la muntanya. Per això m’estranya moltíssim (tot i que ho respecti) que algú descarti tot aquest proces i compri un dels kits preparats per SARpack.

L’empresa t’ofereix la posibilitat de comprar, via on-line, un dels dos kits (també et poden personalitzar el pack) que podeu veure en la seva WEB, amb tots (i vull dir TOTS) els elements necessaris a l’hora d’anar a la muntanya. Si sou del col·lectiu manta del país, teniu un parell d’opcions: a) o bé em podeu trucar i us ho organitzo segons les vostres necessitats (i de pas m’ho passaré pipa) o b) encarregar un dels packs per internet de la marca.

Vosaltres mateixos…

Read Full Post »

Però això són un parell de bicicletes?

Bé , en el sentit ampli de la paraula potser si, però si ens posem una mica perepunyetes i mirem detalladament la Fitxa tècnica del producte veurem potser que alguna cosa patina. Mirat de prop cap dels dos aparells mecànics porta pedals, així doncs que en fem d’un vehicle de dues rodes com aquest? La veritat, jo tampoc ho tinc molt clar, però (com diu el tòpic) si el fabriquen serà que la gent ho compra.

En primera instància tenim l’Streetstepper, un aparell mutant entre un patinet i una màquina el·líptica (típica de gimnàs). Pel que sembla els glutis et queden fins, fins. Tonteries al cap me’n venen algunes, la més primitiva: que li passa a un enginyer pel cap abans de parir un invent com aquest?

El segons dels aparells és un mix entre motxilla i bicicleta. Amb el Bergmonch et poses la motxilla a l’esquena i vinga muntanya amunt. Un cop al cim, desplegues la roda posterior i vinga, muntanya avall. A la pràctica acabes amb la motxilla plena de fang, però pel que sembla amb un somriure d’orella a orella meravellós.

Molts de vosaltres ja ho sabeu (i la resta ho sabreu en breu), però jo de calers no en tinc masses ni em sobren. Per tant , i fins que no em toqui la loteria, descarto la compra dels invents. Reconec que tampoc entenc massa la necessitat imperiosa del invent, de totes maneres si algun de vosaltres n’aconsegueix un, que m’ho digui i li fem una prova. Mentrestant, seguirem amb la bici de sempre i amb 1.400€ més a la butxaca.

Read Full Post »

Salomon 2011, vigileu amb els claus!

Novetats d’hivern 2011! I vaja quines novetats. Salomon, com de costum, no vol parar la màquina ni per gaudir dels èxits dels seu equipàs del Trail Running i presenta de forma puntual, com cada hivern, les novetats de la temporada. Hi ho fan sols com ells ho saben fer, amb tota la cavalleria per davant. El que em resulta curiós és que cap altra marca puntera del sector li vulgui o li pugui fer ombra: quan despertaran The North Face (encara amb una tímida gama de sabatilles), Mountain Hard Wear (propietària de Montrail) o Lafuma? Sols Asics amb les seves famoses Trabuco li poden fer una mica de competència en aquest nínxol de mercat tant especialitzat.

Però tornem al tema perquè de novetats n’hi ha forces i algunes de força sonades. A part d’una renovada línia de roba femenina (amb detalls, pel que sembla, força interessants) i d’un nou model de motxilla (similar a la Advanced Skin Slab, però amb més capacitat), les grans novetats venen del sector del calçat.

En aquesta nova temporada la marca aposta en tres nous fronts, mantenint els seus best-sellers particulars (entengui’s XT-Wing i XA-Pro). Les novetats venen encapçalades per un híbrid a mig camí entre l’asfalt i les pistes, de nom XR Crossmax. La marca vol aglutinar tot aquell grup de corredors que practiquen principalment l’asfalt però que tampoc renuncien a la muntanya (entenent-la en format pista no massa tècnica). El resultat s’haurà de veure i provar, des d’aquí però, opino que l’ultra-especialització del producte el deixarà potser més encarat a les passarel·les fashions urbanes que a les pistes de les nostres muntanyes.

Per altra banda, la marca renova les S-Lab, seu model “tope de gama” (entengui’s per acabats i per preu desorbitat). Sembla però, que les novetats venen en la línia d’un canvi estètic i de sola. Jo de moment ho tinc clar, aprofitarem l’ocasió per comprar-nos l’anterior model, ara que les grans botigues on-line anuncien grans rebaixes.

I per últim deixo la gran novetat de la temporada. Tot i que per aparença el model no sembla gaire diferent de l’edició de l’any anterior de les Speed Cross, sí que amaga algunes sorpreses que seran de bon grat pels amants de certes disciples (entengui’s orientació). Si aixequem la sola de les noves Spike Cross ens endurem una sorpresa i, si no vigileu, fins i tot una esgarrinxada ja que el nou model de la marca amaga uns punxons ben esmolats a la seva sola.

Com podeu veure, moltes novetats tal i com ens té acostumada la marca. I com tambés és habitual, imagino que no trigarem a veure-les molt aviat a les curses del calendari.

Read Full Post »

Oju al parche!

Tots aquells que estigueu plantejant-vos córrer alguna ultratrail aquest any (en especial, aquells que voleu córrer alguna de les curses del UTA de Montblanc) us recomanaria la lectura atenta de les modificacions de la normativa pel que respecta al material obligatori de la famosa cursa Francesa. Pel que sembla, i si res no canvia, aquestes noves normes de l’ultra per excel·lència es poden acabar imposant en la resta de curses del sector.

L’escampada de l’any passat (recordeu que la cursa es va aturar al quilometre 30 per problemes de metereològics) ha provocat un replantejament a l’hora d’exigir el material obligatori als corredors de trail. La nova normativa vol acabar d’una vegada per totes amb les ronyoneres, amb les jaquetes ultralight, amb els pantalons curts i amb les samarretes de cotó (sí heu senit bé, samarretes de cotó).

Textualment:

“-Chaqueta impermeable con capucha (de Gore-Tex o similar) que permita soportar el mal tiempo en montaña. Tejido de mínimo 60g/m2 (peso medio 165 gr. Mínimo) salvo en caso de posible mal tiempo anunciado, que deberá ser de un tejido de 90g/m2 mínimo (peso mínimo 250gr)
-Pantalones o mallas largas, o combinación de un pirata con calcetines altos de manera que cubran totalmente las piernas.
-Camiseta caliente de manga larga (tipo segunda capa, no de algodón) de un peso mínimo de 180gr.
-Gorra, bandana o Buff.
-Gorro
-Guantes calientes e impermeables.
-Pantalón impermeable.”

El que potser no acaba de quadrar és que la limitació no ve per temes d’impermeabilitat si no per temes de pes. No és massa comprensible que sols s’especifiqui un gramatge minim i un pes total de peça i no una xifra pel que fa a la columna d’aigua que aguanta la peça. En canvi si que s’arriba ha especificar la necessitat de guants i pantalons impermeables. I això sí, d’una plumada s’acaba amb les jaquetes tipus Raidlight (165gr) o de North Face (curiosament el patrocinador de la cursa) i les malles tres quarts.

Estic d’acord amb la obligatorietat d’un mínim material tenint en compte les dramàtiques conseqüències de la cursa de Zugspitze o del Mercantour de l’any passat on varen morir 3 corredors, de totes maneres no acabo de veure molt clar com es pot justificar i controlar l’equipament obligatori basant-nos única i exclusivament pel pes. I si algú decideix córrer amb una suadora amb caputxa? Pesa més però aïlla menys que un impermeable lleuger… I sense llista de material obligatori especificant marques i models (on les marques es poguèssin inscriure desprès de passar uns minims controls) qui acabarà fent un bon negoci? Els comerços de Chamonix (en el cas de l’UTMB) als que s’haurà de recòrrer per a suplir les peces que no han passat el control?

Com a mínim, les motxilles hauran de quedar en un parc tancat desprès del control de material i sols faltarà (per a èsser coherents amb les normes) evitar l’excés d’ajuda exterior en els avituallaments dels corredors més punters. Si hem de controlar-ho tot, com a mínim, fem-ho el millor possible.

Read Full Post »

L’objecte friki del mes… o de l’any

Comencem l’any amb un objecte que és presenta coma revolucionari però que, per sort o per desgràcia, no podré arribar a valorar en la seva justa mesura.

L’aparell en qüestió es presenta revolucionari i arriba per facilitar la vida a les dones del món a l’hora (ja em perdonareu) d’evacuar “las aguas menores”. Pel que sembla, soluciona els problemes evitant aquelles situacions engorroses en els WC públics (ja ho sabeu… “m’acompanyes al lavabo?”) ja que els hi permet miccionar de peu.

La virtut però, sembla ser (segons diuen les revistes especialitzades) que l’invent facilita “el tema” també a la muntanya. Jo no sé què pensar i, el que és pitjor, tampoc ho podré provar. Si alguna s’atreveix aquí deixo l’enllaç de l’invent, ja direu.

Read Full Post »

Pel febrer, abriga’t bé

S’acosta l’hivern i amb ell el fred benèvol de la comarca i la neu a les altes muntanyes. Molts de nosaltres ja comencem a planificar les sortides de la temporada, que si una hivernal al Pedraforca o un tomet pel Vinhamala, una mica d’escalada clàssica o de raquetes per la Cerdanya. En tot els casos però, a part de mirar i programar les nostres sortides (el recorregut, l’altimetria, el planning de les jornades,…), ens hem de fixar molt bé en el nostre equipament.

Amb aquesta baixada de temperatures alguns de vosaltres m’heu preguntat en petit comitè o de forma pública, per una jaqueta de tercera capa, imagino que pensant en aquestes activitats d’hivern. Tot i dedicar fa un mesos un post dins el monogràfic “vestimenta per capes”  sobre la tercera capa, aprofitarem aquests discos solicitados per a repassar les qüestions més importants a l’hora de comprar una tercera capa adequada a les nostres necessitats.

A l’hora d’escollir una capa podem optar per a seguir els canons tradicionals (mantenir l’esquema de les tres capes) o les noves tendències en softshell del mercat. Tot i disposar d’un parell de Windstoppers (tres si comptem l’armilla per a la bici), per a mi el millor sistema per a la majoria (i dic majoria, no totes) d’activitats de muntanya, segueix essent el sistema de tres capes. Una tercera capa transpirable i impermeable, combinada amb un bon forro polar (100, 200 o 300 segons les nostres activitats i la temperatura) i una bona tèrmica en contacte amb la pell és insuperable a l’hora de termoregular la nostre temperatura corporal. En el cas dels Softshell d’última generació combinen el manteniment de la temperatura corporal (la funció que desenvolupa el forro polar) amb la del control de la impermeabilitat i la penetració de l’aire amb la transpiració corporal (normalment responsabilitat del “Goretex”) en una sola capa, la qual cosa impossibilita la regulació de la temperatura corporal de forma senzilla i pràctica.  Particularment sols aconsello la compra d’un softsehll en el cas que tinguem un fons d’armari força equipat.

En el cas que us decidiu per a la compra d’una capa exterior que complementi un forro polar, heu de tenir en compte:

• Material: la meva experiència em fa confiar cegament en el Goretex. He provat Hyvents, Novadry i altres genèrics de marques força conegudes i han acabat perdent les propietats més aviat del que esperava. Tanmateix la transpiració dels que podríem parlar coma genèrics no arriba als nivells habituals dels tèxtils de Gore.
• Resistència dels materials: depenent de l’activitat haurem de plantejar-nos la compra d’un o altre tipus de teixit, més o menys resistent. En el cas de Gore podrem escollir entre un Performance Shell o un Proshell (descarteu el Paclite, sols per a la primavera/estiu). Si busqueu un bon preu trieu el primer i si voleu mobilitat i durabilitat, el segon.
• Acabats: fixeu-vos en les cremalleres (ben resoltes i impermeabilitzades), les costures (termosellades), en el tancament dels punys i dels baixos, en els reforços, el sistema d’ajust de la caputxa i del coll, entre moltes altres detalls que justificaran, o no el cost de la peça.
• Pes: una tercera capa convencional pot variar entre els 900 grams de pes i els 450 (segons talles), tot dependrà del pressupost.
• Pressupost: com en moltes d’altres coses en la vida, el preu que vulguem destinar en la jaqueta ens acabara de fer desistir sobre el model. La diferència de preu pot arribar a ser abismal dins d’un mateix catàleg , partint d’uns 200 euros per a una peça en Performance fins a uns 450 (de mitjana) per a una peça de Proshell.

Com veieu les variables són elevades, penseu que tampoc hem entrat a valorar marques especifiques, i sols l’estudi detallat, real i objectiu de les vostres necessitats us ajudarà a escollir el model que millor s’ajusta a les vostres activitats.

Para todo lo demás, Mastercard.

Read Full Post »

I avui que em calço?

Gran pregunta la que ens passa pel cap cada cop que hem de sortir a la muntanya. El ventall de possibilitats que ens ofereix el mercat actual per calçar-nos a l’hora d’anar a la natura ens complica enormement l’elecció del calçat i ens fa dubtar força sobre quin és el material que millor s’adaptarà a les nostres necessitats.

Molts de vosaltres, però, s’estareu preguntant a què ve tota aquesta “filosofada”. Un moment, un moment, paciència i espereu una mica que ara us ho explico. Aquest passat estiu he realitzat un parell de vegades la Cavalls de Vent (100% recomanable), una d’elles en 4 dies i molt ben acompanyat per bons amics que feia temps que no trepitjaven la muntanya. Durant els preparatius i durant la ruta vàrem parlar llargament de quina era la motxilla més adequada per aquesta activitat o de quin sistema d’hidratació era més còmode, fins i tot de quin material de primers auxilis calia portar, però sobretot el tema estrella va ser quin calçat era el millor per l’activitat que estaven desenvolupant.

Millet Rock and ice

Com en moltes altres eleccions, en aquest cas tampoc no hi ha mai una resposta clara, ja que l’especialització del calçat de muntanya està arribant a uns extrems inusuals. Que si bota alta o canya baixa, que si Goretex o no, bota dura o bota tova,… En el marc d’aquesta tessitura no m’ha quedat cap més remei que concentrar els meus esforços en sintetitzar les meves necessitats en tres parells de sabates (essent realistes, a vegades entra en joc un quart parell). Bota dura per a crampons automàtics, bota tova per a mitja muntanya (3.000, tres estacions) i un parell de bambes (per aquelles curses i activitats d’estiu).

ASOLO Spyre

No pretenc instituir una regla bàsica en cap cas, simplement explicar la solució de “compromís” que he arribat desprès d’alguns anys de trote pel camp. Un consell: penseu en les vostre necessitats i en la mesura que pugueu, invertiu en bon calçat de muntanya que s’adeqüi a les vostres activitats. Un mateix cim es pot fer en botes o amb calçat de trail, tot dependrà dels vostres gustos i experiència.  “Para muestra” un boton: animeu-vos a fer el Pedraforca o el Puigmal (dos pics ben diferents) i fixeu-vos en la varietat de calçat del personal. I si us plau, desconfieu d’aquells que us neguin la possibilitat de fer un cim amb una bona bamba de trail running (sense Gore-tex si és necessari).

Asics Trabuco XII

Read Full Post »

Burra grande, ande o no…

Bici nova!

Si ja ho se, ja ho penjat al Facebook, però es que n’estic molt orgullós. La segona 29er que arriba a Vilanova (darrera la del Prieto, no sempre es pot ser el primer) directament del País Basc (perdoneu, transfer Taiwan, com quasi totes les bicis del món), d’alumini del bo. Una Orbea Lanza, blava i blanca, rígida i amb 80mm. de recorregut al davant. Amb la tecnologia justa, discos, automàtics i forquilla de suspensió, per no perdre de vista que el realment importa es el camí que s’escull i no la tecnologia d’entre les cames (i no penseu malament, que us conec…)

Pic de l'Aliga

La vaig provar aquest cap de setmana per corriolets, pistes trencades i en bon estat i alguna trialereta. Noble i estable, no vaig notar problemes d’inèrcia ni desequilibris per “l’excés d’alçada del pedalier” (Senyor perdona el ignorats que desconeixen les lleis bàsiques de la gravetat). Potser costa un pelet més posar-la en els camins juganers i revirats o potser li falta perícia al seu propietari. En fi, en tot cas es una joguina molt divertida. I si no que els hi preguntin al “grupu” de bikers amb dobles suspensió de 140mm que vaig avançar a la trialera de baixada del fondo…

Read Full Post »

motxilla vs. ronyonera

S’acosta la calor, i amb les altes temperatures la necessitat d’hidratar-nos pren major importància si cal. Però com de costum, per aquestes dates, ja tenim el dilema universal. Motxilla versus Ronyonera.

A favor de la primera tenim major capacitat de carrega i facilitat per a veure de forma ràpida (en el cas que acompanyem la motxilla amb una bosseta d’aigua, tipus Camelback) a canvi de gaudir de menys transpiració a la part de l’esquena i de menys sensació d’agilitat dels nostres moviments. Per altre banda, la ronyonera ens permet, a canvi d’una menor capacitat i (depenen molt del model) de més incomoditats a la zona dels ronyons, portar l’esquena a “l’aire”.

La meva experiència em fa relativitzar en gran mesura aquest debat. De vegades en foros d’internet s’estenen llargs debats sobre un o altre sistema, amb les seves virtuts i els seus defectes, defensats de forma aferrissada per un o altre bàndol. Em sembla però que tot això ha de ser molt mes fàcil del que sembla, simplement has d’escollir l’eina adequada tenin clars els objectius perseguits.

A l’armari de les coses d’anar a córrer, compto amb un parell de ronyoneres i una motxilla amb les quals cobreixo la majoria d’activitats que realitzo al llarg de l’any.

Per a les sortidetes de primavera o les tirades llargues d’hivern utilitzo una ronyonera Raidlight Flask amb 4 ampolletes de 150ml en total. Butxaqueta per a mòbil, claus i 4 duros acaben de complementar el petit cinturo.

Raidlight Jet Flash

En segon lloc, una ronyonera The North Face per a bidó de 500ml o tres quarts, per a tardes d’estiu sufocant. Tot i que el sistema de Raidlight pot arribar a portar la mateixa capacitat que la de TNF, ens dies de molt de calor prefereixo aquesta última ja que l’únic bidó m’ajuda a controlar el consum d’aigua. A més en la primera no acostumo aportar mai els 4 bidons, la cinta elàstica del cinturo és força incomode a plena carga.

Menció a part requereix la motxilla, una Raidlight Endurance 10. Fantàstica motxilla, còmode, lleugera, funcional i pràctica. La única pega que te és la resistència dels materials amb que s’ha fabricat, la  lleugeresa té un preu. La utilitzo els dies en que necessito més aigua, i fins i tot una mica de roba, una petita farmaciola,… Aquesta opció però queda reservada als dies de molt de calor i per aquelles curses de llarga tirada i amb material obligatori.

Raidlight Endurance 10L

Triem el que triem, però, hem de tenir clar un parell de premisses. En primer lloc ajustar sempre la ronyonera o la motxilla al nostre cos, a mesura que anem bevem o menjant trèiem pes i l’equip tendeix a moure’s molt més. Aquest moviments són el pitjor enemic de les nostres samarretes, provocant un desgast accelerat dels teixits. Per altre banda, si el vostre equip no porta algun sistema per a retenir els bidons a motxilla o a la ronyonera, no dubteu a fabricar-ne un. No sereu els primers, ni els últims, a perdre un bidó al mig del camp. Ús deixo una foto del sistema que vaig afegir a la ronyonera TNF per a retenir el bidó, barat i segur.

Read Full Post »

Android i tot sota control

Feia temps que volia vincular al blog la meva altre gran passió, els gadgets tecnològics. Per fi avui he trobat l’excusa perfecte.

Fa un parell de mesos vaig perdre el meu estimat Nokia (amb sistema operatiu Symbian) sota la pluja d’una ruta de 24 Kilòmetres d’entrenament pel Garraf. D’aparell per a fer trucades inhalàmbriques vares passar a joguina de fireta que ni els meus nebots volen, i tot ens menys del que canta un gall. Ni el secador, ni la neteja integral de baixos van servir per a res!

Desprès de recuperar el vell Nokia 5140, sense agenda, ni sincronització, però dur com una pedra, ha arribat el moment de canviar. I el canvi ha estat radical, telèfon i companyia, que n’aprenguin!

Les noves maquines (dues en total) porten el sistema operatiu Android, software que feia temps que volia testejar. Cansat de Pocket, Palm i Symbian, ens arriscarem amb un parell de HTC, una Legend (preciosa) i una Desire (potent, 1Gh de processador).

Però estareu pensant, ” i tot això perquè ens ho explica”. Doncs molt senzill, buscant per la xarxa he trobat un petit software que desprès d’instal·lar l’aplicació al mòbil, ens ajudarà a controlar els nostres entrenaments. Soc del pare que l’aparell un cop posat en la seva funda, és massa gran per a portar al braç, però a falta de pan tortas son buenas. I si no és té un GPS de canell, el mòbil ens pot suplir la funció.

Vosaltres mateixos, si teniu un mòbil amb Android no dubteu a provar-ho.

Read Full Post »

Sporttrack, o che! que bueno que vinissste.

Ja ho avançàvem fa un parell de setmanes, la decisió era clara i sens dubte no em vaig equivocar. Amb el nou trasto electrònic al canell (el Forerunner 305) vaig decidir abandonar l’aplicació de Polar per a passar-me a l’Sporttrack.

I es què tanta gent no es podia equivocar. Transmissió ràpida i còmode de la informació del GPS, control de l’activitat amb mil i una opcions, apartat de material per a l’anàlisi del teu calçat, integració de google earth i mil i un plugins per a configurar el programet com a mes t’agradi. I tot això gratis, si, si, aplicació gratuïta. En fi, no ho puc negar, m’he quedat prendat.

Fàcil descarrega i instal·lació (si no ho teniu, us demanarà la descarrega de Frameworks 2.0 de Windows) i amb una interfase senzilla però potent.

Per començar seleccioneu <atleta> de la part superior dreta i configureu els paràmetres que allà us demana. Pes, alçada, hores de son i moltes d’altres ús ajudaran a configurar el vostre perfil.

Podeu fer el mateix amb el vostre material. Seleccioneu <material> (icona bambes menú superior dret) i marqueu agregar articulo. Podeu afegir la foto, afegir el quilometratge de les vostres bambes i a partir d’aquí podreu controlar el desgast del vostre material.

Un cop ajustat el vostre material, aneu a <Importar arxivos> (part inferior esquerra) i cliqueu sobre el rellotget, seleccioneu el vostre model, si fa falta canvieu els paràmetres de configuració i finalitzeu. Automàticament importaràs els arxius del GPS i t’apareixeran en el calendari.

A partir d’aquí, podeu seleccionar les activitats dins del calendari i definir el vostre estat, el material que heu utilitzat, veure la ruta sobre google earth o maps, veure el perfil i un sinfin d’opcions més.

Aquestes son les operacions bàsiques del software. Feu-hi una ullada i descarregueu-vos alguns dels plugins per a treure tot el potencial del software. Podreu comparar els diferents entrenament al mil·límetre, corregir errors d’altimetria o importar els vostres arxius en format Polar Training.

Read Full Post »

L’excel•lència

De la mateixa manera que molt sovint llencem dures crítiques contra les distribuïdores, les botigues o els fabricants del sector pel seu pèssim servei post-venda, avui he de ser honest i defensar públicament l’honor d’alguns d’ells.

Com sempre, hi ha gent que respon i d’altre que no. La botiga de Manresa Vèrtic i el servei post-venda de Gore son dos clars exemples del primer cas.

La història comença ja fa uns mesos amb la jaqueta de Paclite de Gore-tex. En un malaurat accident (reciclant vidre…) la jaqueta s’esquinça en tres talls nets. Desprès de buscar per internet i sentir rumors, decideixo trucar a Vèrtic, on molt amablement em comenten que si els talls son nets (i vaya si ho eren!), Gore-tex es farà càrrec de la seva reparació. La jaqueta ja teia temps i per tant no ho recordava, però el dia que la vaig comprar ja em vàren comentar quelcom, tot i que no hi vaig acabar de fer massa cas. Efectivament 4 setmanes (aprox.) i ja tenim jaqueta a punt per donar guerra.

Però com que l’home, sembla que és l’únic animal capaç d’ensopegar amb la mateixa pedra, aquest mateix hivern vaig foradar els pantalons amb el piolet. Els pantalons però, en aquesta ocasió eren un regal, que no havien comprat a Vèrtic. Tot i això, la botiga manresana es va fer càrrec de tot. Pel que sembla tant sols s’ha de comunicar a Gore-tex i a partir d’aquest moment la fabrica respon ràpidament.

Certament no tens jaqueta nova, però d’una tragèdia de grans magnituds, passem a un “parxe” vulcanitzat i altre cop impermeable,  amb garantia de fabrica!.

Un excel·lent tant per Vèrtic com per Gore.

Read Full Post »

Xuxus del món ja podeu començar a patir…

Quissos, xuxus (que no xuxos de crema), animals pedestres de 4 potes amb dents, cans i resta de gossos del món, ja podeu començar a patir.

Fins ara, us temia, us evitava i us controlava de reüll. Però les coses han canviat, l’arma definitiva (com a mínim això diuen) ja ha arribat. Pest Bye ja esta a les botigues.

El caxarritu electrònic emet una freqüència que l’oïda humana no pot percebre (esperem-ho) però que fa desistir als quadrípedes lleugers amb pèl i grans dents, de pensar en mossegar quelcom humà. Si tinguèssin mans segur que es taparien les orelles.

Espero no ofendre cap amant de les bèsties, però s’ha acabat el patir.

Read Full Post »

Tercera capa, la definitiva: Textil III

Últim capítol de l’apassionant trilogia, “El teorema de la cebolla i el frío que casca en el monte”.

Si les anterior entrades parlàvem de com mantenir el cos sec i  la temperatura que aquest generava durant l’exercici, avui ens toca parlar de la capa externa del sistema de vestimenta, la que ens garanteix la transpiració i la impermeabilitat enfront els agents externs (l’aigua i el vent).

Salewa Plaisir Goretex Paclite

Quan estiguem pensant en canviar-nos la vella jaqueta o en ampliar el nostre fons d’armari, hem de tenir en compte la impermeabilitat del teixit. Haurem de vigilar i llegir detingudament la informació del fabricant i no deixar-nos endur per una passió desenfrenada per colors, formes i marques. Tanmateix hem de tenir molt clara la utilització d’aquesta jaqueta, trail, trekking, alpinisme hivernal, bicicleta de muntanya,… per ajustar les necessitats de transpiració i impermeabilitat amb d’altres com el pes i el preu.

Millet 3 capes Goretex XCR

Segons les nostres necessitats haurem d’escollir un sistema de fabricació o altre. Haurem d’analitzar si necessitem un laminat de dos capes o de tres, d’aquesta manera estalviarem pes i costos a l’hora de sortir a la muntanya. Tanmateix, a part del sistema de construcció també  ens haurem de decidir pel teixit de construcció. A part del conegut Gore-tex al mercat ja proliferen una infinitat de nous materials que funcionen quasi tant bé com el reconegut ePTFE de la casa Gore.

Per a situar-nos molt més fàcilment podem extrapolar la gama de Gore per a membranes transpirables i analitzar quina d’elles s’ajusta millor a les nostres necessitats.

• Performance Shell: base, molt extensa en el mercat. Una de les que guarda millor relació qualitat – preu.
• Paclite: la mes lleugera i menys voluminosa. Per a jaquetes d’estiu o primavera – tardor.
• Pro-shell: la mes resistent i transpirable. La recomanada per a activitats més exigents i agresives.

Si us serveix de quelcom, jo alterno una jaqueta Trango Performance Shell per aquelles activitats d’hivern – tardor – primavera amb neu i gel, amb una Salewa de Paclite per a l’estiu – primavera – tardor per a curses, entrenaments i sortides curtes amb pluja.

Read Full Post »

Més novetats per aquest 2010-2011

Seguint en la línia d’investigació que varem començar ja fa algunes setmanes en busca i captura dels objectes imprescindibles per a tot corredor, ús faig adjunto les últimes novetats en quant a complements (osti que fashion que queda) per aquest any. Com podreu veure hi ha de tot, per triar i remenar. Ja ho sabeu, ara tant sols toca fer guardiola i esperar que no s’esgotin els estocs.

Comencem amb una motxileta Urbantool SportHolster, que recorda vagament l’ultima novetat de Salomon. Per a posar les cosetes mes importants quan sortim a corre (claus, mòbil, 4 monedes, Kleenex, DNI, Visa i targeta sanitària, MP3 i MP4, cascs, cinta pel cabell, manguitos, aigua¿?, la càmera de fer fotos, una USB,… osti potser no hi cabra tot!)  per la ciutat o al camp. No tinc molt clar la seva efectivitat enfront d’una petita bosseta a la cintura, més que res per que no m’agraden corre amb coses a l’esquena si no es imprescindible. Però para gustos los colores.

Una de cordons. Sembla mentida que es pugui innovar fins i tot en la única cosa que creia que no és podria innovar mai, però Yankz! o ha fet. Desenvolupats per a triatletes, ens poden servir, i molt, a la muntanya. D’ajust ràpid, els queden recollits un cop ajustada la sabatilla. No son massa cars i semblan del tot interessant.

Per què m’acabo de comprar les meves Medilast, que si no m’ho pensava sèriament. La nova marca de roba catalana (amb seu a Mataró) Hôkô, dedicada a la fabricació de roba compressora presenta unes mitgetes compressores molt interessants. No fa pas mala pinta i el que es mes important amb un preu de derribo. Haurem d’esperar a veure algun test sobre el terreny.

Més cosetes per a facilitar-nos la practica del nostre esport preferit. Noves plantilles SOLE, pel que sembla la bomba. Amb tecnologia tipus Hydrofom (plantilla al micro-ones i un cop calentes a la bamba amb el teu peu per agafar la forma) que permet emmotllar la plantilla al peu molt mes ràpidament. Son d’aquelles coses que em sorprenen molt, com pot ser que ningú ho hagi pensat mai? Podeu comprar-les a Bikila a un preu de 48 euros.

Read Full Post »

De xuminades i polseres

Avui toca reivindicació. No ús heu fixat darrerament amb la gran quantitat de persones que porten pel carrer una polsera de silicona de colors i amb imans? Pel que sembla “restaura el equilibrio electromagnético de tu cuerpo aislando a cada célula viva de los factores externos que le impiden funcionar al 100% de sus capacidades”. Sense paraules és queda un amb aquest arguments tant elaborats. Pel que sembla els “hologramas integrados con frecuencias que reaccionan positivamente con el campo de energía del cuerpo” ajuden al nostre cos, ja que aquest “está formado por células que mantienen una actividad físico-mecánica y química, pero también eléctrica”…

Com ús ho dic, om es queda de pasta de moniato. Cap estudi avala el producte, però el marketing realitza la seva feina. O serà que el fabricant de les polseres de LIVESTRONG s’ha quedat amb un estoc massa elevat de silicona i no s’havia com reciclar el material?

En resum: podríem dir que la societat esta malalta i ben malalta. Si una polsera, amb propietats miraculoses, ens ha de salvar, que Déu Nostre Senyor ens agafi confessats.

Podem trobar mes informació a l’Organització de Consumidors i Usuaris. I recordeu, si no sabeu que fer amb els 35 euros que valen,  sempre us podeu comprovar el Tamagotchi del Camelback, amb més funcions. I amb la pasta que et sobri et compres 4 xuxes a Ca la Marieta.

Read Full Post »

Novetats 2010/2011

Comencem amb Salomon. En primer lloc les substitutes de les reconegudes 3D ULTRA, les XA PRO 5. De moment no n’he vist cap a les curses, però amb la popularitat de les seves antecessores no trigarem gaire a veure’n un bon grapat a la graella de les curses de muntanya.

En segon, i sense deixar la marca gala, la nova motxilla S-LAB Pack, una motxilla que em te enamorat. La vaig tenir entre les mans a Bikila, i resulta impressionant (al igual que el seu preu), unes solucions i un acabats a l’alçada de la marca.

Raidlight ens presenta unes mitgetes  compressores, de la marca Sigvaris (especialistes en material compressor medic), per a desprès de l’exercici.

A part d’això, no gaires mes novetats. Vells productes sota nova imatge. La gama de productes de dona rep un nou color blau, però manté les línies generals de la marca.

Des d’USA ens arriben aquestes nova marca de bambes curioses, Somnio. Nou sistema de personalització de petjada, amb tres peces intercanviables per adaptar-se a diferents tipus d’usuari. En breu disposaran d’un model per a trail, el Westridge

Desprès de veure el vídeo en venen al cap un parell de qüestions: quines eines haurà d’utilitzar l’usuari final per a personalitzar el seu calçat? I, quina fiabilitat tindran aquestes bambes en el dificil terreny de la muntanya?

Una vella marca coneguda per molts de nosaltres, entra en el sector del Trail Running. Paredes ha dissenyat un model especialment per a les curses de muntanya, l’Atalaya. Esperem veure’n un parell en alguna cursa del calendari.

I per últim una novetat més que desitjada. No confirmada per la WEB oficial de la marca, però si pel blog de runningwarehouse, ja tenim les primeres imatges de les meves bambes de confiança. Ja tenim aquí les noves Brooks Adrenaline ASR 7. L’entrada del blog es de finals del 2009, però fins avui no l’he pogut localitzar.

Read Full Post »

Segones Capes: Textil II

Reprenent el fil que varem començar no fa pas massa temps amb les primeres capes, avui ens centrarem en les segones capes.

Aquesta capa, l’encarregada de l’aïllament i de la retenció de calor, és la que normalment ocupa la posició entre la primera capa (o primeres, roba interior) i el conegut Gore (o similar). Les peces de vestir que utilitzem com a segona capa ens han de permetre retenir la calor que genera el nostre cos, evitant refredar-nos i al mateix temps permetre l’evacuació de la humitat provinent de la primera capa.  La seva missió no de escalfar el nostre cos, si no de retenir la que genera, dues coses molt diferents.

Segons el clima en el que desenvolupem la nostre activitat utilitzarem una o altre material: en climes no massa freds un folre (polar sèrie 200 p.ex.), en condicions mes fredes i humides una jaqueta de fibra i en climes molt mes freds i secs un abric de duvet.

Com de costum hem de vigilar amb la qualitat del mateix, evitant aquells productes de baix cost que no mantinguin uns mínims en quant a matèries primes i fabricació Igualment hem de buscar un bon disseny (cremalleres, tipologia, punys i coll, butxaques,…) que s’ajusti a les nostres necessitats.

A l’hora de comprar la nostre segona capa podem tenir en compte alguns apunts interessants:

• Que expulsi bé la humitat.
• Que sigui permeable al vent i s’assequi ràpid
• Volum i pes el mes reduït possible (sense comprometre la seguretat)
• Repel·lent a l’aigua
• Resistent als agents externs (branques, pedres, roca,…)

Ens pot resultat prou interessant, en segons quines situacions, adquirir algun folre amb membrana (Winstopper, WindBloc o similar) que ens aïlli una mica en cas d’aigua (repeteixo, una mica) o vent fort. La tendència al mercat cada cop va mes en aquesta línia, SoftShell que desterrin l’ús de l’ultima capa de Gore de la nostre motxilla.

Jo particularment utilitzo sobre la segona capa o bé un forro tipus 100 o 200 segons la climatologia, acompanyat amb una jaqueta Grifone de Windstopper per aquells dies amb poca probabilitat de pluja.

Read Full Post »

Per a guardar les dades de les sortides

Ara que ja tenim el GPS al canell, toca substituir el software de seguiment i programació PolarPersonalCenter de serie amb el Polar 625SX.

El candidat em sembla que queda clar, però abans de desvetllar-vos quina es la meva opció personal per a substituir l’arcaic software,  podríem fer un repàs de les opcions del mercat a l’hora de treballar amb les dades del nostre entrenament i en la preparació del nostre calendari de treball.

MotionBased

Rebuscant per internet he pogut trobar tres opcions possibles, a més de la coneguda Polar. En general les dues primeres, de la mateixa manera que ho fa el software de Polar, gestionen les activitats del calendari, independentment de la categoria que siguin com si fos un Outlook. Es indiferent si son Yoga, Spinning o trailrunning.

TrainingPeaks

A diferencia del que fan MotionBased i TrainingPeaks, l’última de les opcions que ús proposo, SportTracks, implementa a fons les opcions de treball amb el GPS. Treien el màxim de suc de l’aparell de posicionament i desenvolupant dia a dia nous Plug-in’s per adaptar-se a les necessitats dels seus usuaris, sempre sense perdre el referent les activitats Outdoor, l’Sportrack es posiciona com a referent en aquest tipus de programes.

SportTracks

Un consell, feu una ullada a les demos dels programes a les seves web’s i decidiu vosaltres mateixos.

MotionBased

TrainingPeaks

SporTtracks

Read Full Post »