Avui si!

Tard, però què hi farem. Tots els dubtes que tenia desprès de la cursa de diumenge, avui han quedat esvaïts gràcies a una fantàstica sortideta per la comarca. 18,5 quilòmetres fins al cim del Montgrós i baixada. Un tomet del tot recomanable per aquells que vulgueu sortir un diumenge en plan racing o potser amb més tranquil·litat.

Sortint direcció el Venca, passem per la torre del Veguer, seguirem fins a passar per can Baró per girar cap a l’esquerra tot enfilant la falda del Montgrós. Ataquem el “pic” pel costat de la planta de compostatge. Un cop d’alt baixem per la pista d’accés les antenes direcció Ribes fins arribar al Castell del poble. Remuntem fins a la rotonda dels Camils, per la carretera del casino, i enfilem el bosc de Solers direcció Vilanova per un dels múltiples bonics corriolets de la zona.

En fi, una gran ruta per a treure’ns el regustet agredolç del diumenge. Ja ho sabeu doncs, treieu l’agenda i busqueu data per fer un tomet per la comarca del tot recomanable.

Read Full Post »

Pels camins de Montserrat

Feia temps que no anava a Montserrat, ni que fos per a comprar mel i mató a les pageses de la plaça. Fa un parell de diumenges però, vàrem trobar l’excusa per anar-hi, encara que la forma d’arribar al monestir no fos de les més tradicionals, ni en el seu recorregut ni en la seva forma.

Amb l’excusa de realitzar un bon entrenament per acumular desnivell de cara a les cites importants del calendari que ja tenim al damunt, ens vàrem escapar de forma quasi llampec (tot i el nou límit de velocitat a les autopistes) per realitzar una volteta per la bonica zona montserratina. Tot i el retard acumulat a l’hora assignada per sortir (gràcies companys per a no abandonar-me a la meva sort), vam acomplir de sobres amb el planning de treball. En total quasi 2 hores i mitja per a fer 17 quilòmetres amb un bon desnivell.

La ruta (apunteu que és una molt bona recomanació per a excursions properes) surt del pàrquing de les coves del Salnitre per a enfilar, desprès de travessar Collbató, la pujada del Llençol Blanc. Després d’un trencall a l’esquerra, moment en què abandonem el camí tradicional d’ascens al monestir, el camí es comença a empinar fins arribar a Sant Joan. D’allà, passant per l’estació del funicular, anirem cap a Sant Jeroni. Parada obligatòria per fer la foto de rigor en el punt més alt de la ruta i ràpidament avall, seguint un caminet de mil escales de mil formes. Monestir (amb parada o no) i cap avall, direcció la Santa Cova i després cap a Collbató, passant per les coves del Salnitre.

Meravellós recorregut per una de les millors zones del país, qui si apunta?

Read Full Post »

Cavalls del Vent al quadrat

Com si d’un obsés de la muntanya és tractes, aquest estiu he repetit en un parell d’ocasions un dels millors recorreguts que podem realitzar en el nostre gran país. Vistes de somni, recorreguts variats i uns  refugis força acollidors (en general) fan de la Cavalls de Vent una aventura 100% recomanable.

78Km i més de 5.000metres de desnivell positius,  atacats  en la primera de les ocasions en un parell de dies (amb malles de licra i motxilla light) i en 4 dies en la segona (ben acompanyat i a un ritme menor), donen per molt i difícilment ho puc resumir en sols 4 línies.

Mil i una anècdotes, moltes d’elles irrepetibles (per sort), moments de duresa extrema combinats amb molts d’altres de plaer visual difícilment irrepetible en van empènyer a proposar a un grup de bons amics repetirla ruta desprès de la primera versió Skyrunning.

Campanya de promoció (feina fàcil, la gent tenia ganes de mont), seguit d’algunes reunions de coordinació que donaren pas a uns dies de bon rotllo perfectes per a desconnectar de les nostres obligacions del dia a dia. 4 etapes, de més a menys intensitat, amb premi final al reconegudíssim Snack-Cadí-Bar, ens varem permetre completar el recorregut que ens permet descobrir grans espais del Cadí Moixeró i de la Serra del Pedraforca.

En els dos casos sortirem del refugi de Gresolet, tot i que tinc clar que en la pròxima ocasió (si! hi haurà propera edició en 24hores) sortiré del Lluís Estasen. Una sola nit al Serrat de les Esposes (amb un acolliment magnific) en la primera de les ocasions i tres nits (Rebost, Serrat i Prats d’aguiló) en la segona ,m’han permès conèixer a un bon grapat de guardes amables i cordials amb un caràcter ben anyullat dels estereotips d’alta muntanya.

Per a que us feu una idea de les diferencies sobre un mateix recorregut us adjunto les llistes de materials d’una i altre aventura. I si decidiu plantejar-vos el repte i teniu algun dubte, no us quedeu sense preguntar. Animeu-vos, tant en un o altre ritme la ruta ho val.

		36 Hores	4 dies
Motxilla i complements
Motxilla		Raidlight endurance 15L	Salomon Raid 30L
Llençol de roba		MacKinley	Mackinley
Roba
Mudes		2	4
Mitjons		2	4
Samarretes		2	4
Pantalons/Malles		2	3
Paravent		Salewa Goretex Paclite	Salewa Goretex Paclite
Forro			LaFuma (tipus 100)
Buff		Buff Original	Buff Original
Gorra		Salomon	Salomon
Manguitos		Decarthon
Alimentació i Hidra.
Sistema hidratació		Camelback 2L + Bidó 500ml	Camelback 2L + Bidó 500ml
Sals minerals		Recuperation	Recuperation
Altres		Pastis Overstim, barretes, gels,…	Oreo, Principes i mortadela d’olives
Calçat i altre
Calçat		Asics Trabuco	Asics Trabuco
Xancles		(boses de plàstic)	Caprabo (3euros)
Bastons		Komperdell Ultralight	Komperdell Ultralight
Electrònica
GPS		Garmin HCX Etrex	Garmin HCX Etrex
Càmera de fotos		Panasonic Lumix	Panasonic Lumix
Frontal LED		PETZL E-LITE	PETZL Tikka
Farmaciola
Navalla		X	X
Aerosol desinfectant		X	X
Esparadrap		X	X
Gasses		X	X
Crema solar		X	X

	36 Hores	4 dies
Motxilla	Raidlight endurance 15L	Salomon Raid 30L
Calçat	Asics Trabuco	Asics Trabuco

Read Full Post »

Pedriscall avall

A finals d’agost i aprofitant un parell de dies a Berga en família, vaig aconseguir enganyar, desprès de hores d’acoso i derribo, un parell d’ingenus parents per a fer el Pedraforca. Concretament, la meva parella i el meu cosí polític. Desprès de proposar-ho a tot la parentela, tothom s´hi volia apuntar. Al final però, com ja és tradicional, ens varem quedar 3 i el cabo, un d’ells amb vertigen i l’altre sense massa experiència a l’hora de grimpar per les parets.

Vista del Cadí des del Coll del Verdet

Tot i aquest “panorama prometedor” vam sortir de Berga veloçment per atacar el Pedra pel Coll del Verdet via Lluís Estassen. Amb samarretes de cotó, gorreta de Tenerife i ganyips de pacotilla (galetes de xocolata sense gluten del meu nebot i xuxes de la pinyata del dia anterior), podem assegurar que no érem els més ben equipats de la muntanya. En hora i mitja ja estàvem al Coll per començar la grimpada, un bon inici. Dia fantàstic, amb vistes excel·lents que ens van permetre veure Montserrat. Llàstima d’una molestos insectes amb ales al cim del pollegó, que fins i tot van picar al Marc, que van fer patir a tot l’equip per la integritat del company de fatigues. Una pregunta però, ens va recórrer força estona pel cap, quina mena d’animal podia habitar en aquella zona? I el que és pitjor, qui els va portar fins allà?

El millor però estava per arribar. La baixada per la tartera ens va donar grans moments, alguns d’ells difícils d’oblidar, caigudes, derrapades, espagats, croquetes,… Al final, corriolet fins a l’Estassen, Coca-cola ràpida i dinaret a Berga. Como no, de pasta i carn, l’aliment dels campions (i dels menús infantils, també…).

Baixada tartera cap a Gósol

S’ha de reconèixer que la matinal va ser esplèndida i amb unes magnifiques fotografies panoràmiques d’en Marc per immortalitzar l’expedició.

Read Full Post »

bloggejant (si s’escriu així) una mica

Les noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC, si volem sembla més moderns o hi-tec) avancen cada dia més. Sembla doncs inevitable que la secció de “Lectura obligatòria” s’adapti a les noves tendències que la modernitat del nostre segle ens imposa de forma diària.

Per aquest motiu, i sense perdre de vista que començo a tenir una edat en que si no m’espavilo l’era cibernètica em fotrà 4 clatellades a la nuca, he decidit donar cabuda dins la secció de lectura a aquells blogs que en el dia a dia localitzo per Internet (sempre en horari extra – escolar). Alguns d’ells ja tenen link al blog, d’altres els aniré penjant de mica en mica. Al cap i a la fi també son de lectura obligatòria.

Començarem doncs per un dels millors blogs que he trobat fins avui. Les històries narrades en primera persona d’aquest gran atleta, Ser13gio en la globosfera, necessiten un merescut reconeixem. Hi trobareu articles d’aventura, test de material i fins i tot economia del trail. Feu-hi una ullada, es 100 per cent recomanable.

Read Full Post »

L’Olla de Núria

Molt possiblement aquesta fou la sortida que em va re-enganxar a la muntanya. Desprès de parlar-ne molt amb en Gerard (hem de quedar, eh!!) al final varem trobar un dia en ple mes de Juliol (bendita insolación ens jugàvem), per a fer una sortideta.

En primer lloc localitzar l’objectiu i en segon mentalitzar-me per a l’aventura: tornar a caminar pel monte desprès de 4 anys d’inactivitat obligada pel nomadisme professional.

Localitzar l’objectiu: fàcil. Mentalitzar-me: pues en la línia.

La idea fous pujar des de Queralbs per cua de Cavall i desprès de fer nit a la zona d’acampada fer Puigmal i tomb de l’Olla.

Ja adelanto que la ruta va ser maquíssima, tant la pujada des de Queralbs com el posterior tomb de l’Olla. Recomanable al 100%.

La ruta del primer dia surt de Queralbs i en 9Km recupera un desnivell de quasi 1000 metres. Les vistes de la vall a mesura que es puja (ull amb les primeres rampes dins el poble) son espectaculars i la petita parada a la cascada de Cua de Cavall son impressionants. Si no m’equivoco varem trigar 2 i 30m aprox. La llibreta de notes la portava en Gerard, si puc intentaré recuperar la informació.

L’endemà, desprès de passar una confortable nit, a les 6:30am varem començar a pujar, tot seguint el rastre de les fites cap al Puigmal. Un cop al Cim (com de costum amb un vent espantós) varem seguir carenejant fins arribar, desprès de 7 hores de ruta al Pic de Nou Creus. La ruta segueix a partir d’aquest tram fins al refugi del Pic de L’Àliga, tot passant els Pics de Rocs Blancs i el Puig de la Font Negra. Nosaltres però varem decidir baixar per la Conca de les Molleres, desprès de suportat durant tot el dia un sol estival de mort, pensant en l’hora de sortida del cremallera.

Un cop al cremallera, desprès d’haver desmuntat la tenda i d’haver begut una bona cocacola, ens varem plantejar l’opció en un futur de repetir l’experiència. Aquesta vegada però aprofitaríem per a fer una nit mes a la zona d’acampada, que ens permetés acabar tot el tomb de l’Olla i baixar l’endemà fins a Queralbs a peu.

Ús adjunto com de costum el link amb les fotos

Queralbs – Núria

Tomb de l’Olla

I els Track’s per al GPS:

Queralbs – Núria

Tomb de l’Olla

I per aquells mes agosarats el PDF de la Cursa de l’Olla de Núria. Una de les que ben aviat caurà de la llista.

Read Full Post »

La comarca nos visita

Un dels principals interessos del blog es donar a conèixer les rutes que es poden desenvolupar a la comarca i mes enllà. Per començar però, anirem de mica en mica i ús en recomanaré una a tocar.

SORTIDA ALS TRES PARTIONS

Ben a prop de Vilanova i ha tocar de Canyelles tenim el pic dels Tres Partions. El pic rep aquest nom ja que delimita tres dels termes  de la zona: Vilanova, Canyelles i Olèrdola.

La sortida es realitza des del túnel de l’autopista del camí que porta a Mas de l’Artís. De totes maneres, si es vol, es pot sortir de mes avall (no massa recomanable degut a massificació d’urbanitzacions al·legals de la comarca) o de mes amunt.

Ús adjunto l’imatge de l’Earth i el link amb el track. Si teniu algun dubte però, no dubteu a preguntar.

Track de la ruta: Wikiloc

Read Full Post »