Pensa en el que has de pensar…

Seguint amb el tema del calçat per els nostres peus, acabo de trobar un anunci dels bons. Una gran dossi d’humor intel·ligent per entendre com arriba a ser de preocupant per als que correm no trobar el calçat adequat per als nostres peus…

Read Full Post »

I avui que em calço?

Gran pregunta la que ens passa pel cap cada cop que hem de sortir a la muntanya. El ventall de possibilitats que ens ofereix el mercat actual per calçar-nos a l’hora d’anar a la natura ens complica enormement l’elecció del calçat i ens fa dubtar força sobre quin és el material que millor s’adaptarà a les nostres necessitats.

Molts de vosaltres, però, s’estareu preguntant a què ve tota aquesta “filosofada”. Un moment, un moment, paciència i espereu una mica que ara us ho explico. Aquest passat estiu he realitzat un parell de vegades la Cavalls de Vent (100% recomanable), una d’elles en 4 dies i molt ben acompanyat per bons amics que feia temps que no trepitjaven la muntanya. Durant els preparatius i durant la ruta vàrem parlar llargament de quina era la motxilla més adequada per aquesta activitat o de quin sistema d’hidratació era més còmode, fins i tot de quin material de primers auxilis calia portar, però sobretot el tema estrella va ser quin calçat era el millor per l’activitat que estaven desenvolupant.

Millet Rock and ice

Com en moltes altres eleccions, en aquest cas tampoc no hi ha mai una resposta clara, ja que l’especialització del calçat de muntanya està arribant a uns extrems inusuals. Que si bota alta o canya baixa, que si Goretex o no, bota dura o bota tova,… En el marc d’aquesta tessitura no m’ha quedat cap més remei que concentrar els meus esforços en sintetitzar les meves necessitats en tres parells de sabates (essent realistes, a vegades entra en joc un quart parell). Bota dura per a crampons automàtics, bota tova per a mitja muntanya (3.000, tres estacions) i un parell de bambes (per aquelles curses i activitats d’estiu).

ASOLO Spyre

No pretenc instituir una regla bàsica en cap cas, simplement explicar la solució de “compromís” que he arribat desprès d’alguns anys de trote pel camp. Un consell: penseu en les vostre necessitats i en la mesura que pugueu, invertiu en bon calçat de muntanya que s’adeqüi a les vostres activitats. Un mateix cim es pot fer en botes o amb calçat de trail, tot dependrà dels vostres gustos i experiència.  “Para muestra” un boton: animeu-vos a fer el Pedraforca o el Puigmal (dos pics ben diferents) i fixeu-vos en la varietat de calçat del personal. I si us plau, desconfieu d’aquells que us neguin la possibilitat de fer un cim amb una bona bamba de trail running (sense Gore-tex si és necessari).

Asics Trabuco XII

Read Full Post »

Una de bambes…

Per encetar l’apartat de material, què millor que parlar de les bambes, el menja-cocos de qualsevol corredor de muntanya.

Des de fa alguns anys corro amb les meves Brooks Adenaline ASR 5, per a mi les mes còmodes i polivalents del mercat. L’únic inconvenient que tenen es la sola, perden el taquejat rapidament arriabant fins i tot a perdre part important de la goma del taló. Els dos models que he utilitzat han perdut els tacs en menys de 4 mesos, sort d’en Ramon de X-Terra! Esperem que el nou model 2011 (a les botigues el setembre d’aquest any) superi aquest problema i mantingui les excel·lències del model.

Brooks Adrenaline ASR 5 Ample: D Pes: 335g Amb bona aderencia,malla hidrofuga i amb un bon ajust (Brooks)

Pel camí s’han quedat unes Brooks Cascadia 3, per a molts les millors, però que em provocaven unes molestes butllofes a la zona interior del peu dret desprès d’alguns quilòmetres.

Brooks Cascadia 3 Ample: D Pes: 340g Amb bona adherència, la bora de la bamba és hidrofuga i gracies al sistema pivot s’adapta a la trepitjada irregular (Brooks)

Unes Asics Trabuco 12, un altre mite del trail que el meu peu no ha acabat d’acoplar. Força rígida i amb bones proteccions, ideal per als camins del Garraf. Espero poder-les reaprofitar algún dia!

Asics Trabuco 12 Pes: 370 Teflon per a fer-la hidrofuga i amb l’entresola Duomax per a un bon suport de l’arc. Estables i amb una gran tracció. Sens dubte la bamba mes popular del sector. (Asics)

I un parell de Mizuno. Les Waves Ascens 4, molt interessants però amb poca amortiguació a la zona de davant del peu i que provoca molèsties desprès d’alguns kilòmetres a les cames. Coincidim al 100% amb en Fernando.

Mizuno Wave Ascent 4 Pes: 325 Rapida i amb suport de tracció amb el  sistema smooth dynamic. En resum:  tracció,  protecció i flexivilitat.

I les Cabracan, amb control de pronació però amb una amortiguació pel meu pes i estil força dura.

Mizuno Cabracan Wave Pes: 370 Resistent a l’aigua, amb una bona transpiració. Tecnologia Wave amb entresola de carbono per a una màxima tracció i protecció.

En fi, haurem de seguir buscant la bamba perfecte amb l’amortiguació d’Asics, la sola de la Mizuno Cabracan i la comoditat de l’Adrenaline. Existirà? Candidates no en falten: les noves The North Face Singletrack, la Vasque Transistor FS o La Sportiva Wild Cat. Marques encara ens en queden, el problema es la distribució dels productes.

Asics Trabuco 12 Pes: 370 Teflon per a fer-la hidrofuga i amb l’entresola Duomax per a un bon suport de l’arc. Estables i amb una gran tracció. Sens dubte la bamba mes popular del sector. (Asics)

Read Full Post »