Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘ciclisme’

Electrònica i tour

Homenatge al Tour i III: Fi de la serie d’homenatges a la gran cursa gala. Unim una de les altres meves grans passions la música electrònica. I qui millor que Kraftwerk per a celebrar l’etapon (imprevisible) d’avui.

Read Full Post »

Fa molts anys, devia tenir 9 o 10 anys, cada estiu tocava, juntament amb el meu avi, empapar-se de Giro i Tour cada tarda per TVE. El meu avi, fan incondicional del ciclisme (i del futbol, dels toros, del tenis i moltes altres activitats esportives) quan era jove pujava a una moto amb un bon amic i seguia la Vuelta per tota la geografia peninsular. Amb els anys i les obligacions va deixar de fer-ho i es conformava de bon grat en compartir amb mi la seva sabia experiència davant de la televisió. D’aquelles llargues tardes (algunes d’elles mooooolt llargues) vaig aprendre un munt de conceptes que aquests darrers dies veient el tour em venen al cap. Que aquest glossari serveixi com a senzill homenatge.

  • Fer la goma: normalment s’acaba optant per aquesta tàctica en les etapes de muntanya. Els corredors, que ja van molt cansats, es despenjen del grup per recuperar forces i tornar-se a reenganxar de forma reiterada.
  • Meta volant: meta instal·lada al llarg del recorregut de l’etapa, on s’hi juguen alguns punts de la muntanya o de la regularitat.
  • La tàctica del tubular: extret de les paraules de Frans Verbek en el Tour del 75 i fent referència al gran Eddy Merckx. Aquest va atacar a 100km i l’únic que va ser capaç de seguir-l’ho va ser Verbek. Al arribar el corredor Belga va dir: “He estat segon darrere d’un gran Merckx… Rodava sempre amb dos dents menys que jo. He vist més que res, el seu tubular de darrera: un Clément.” Una tàctica que podríem titular : “qui pugui que em segueixi”.
  • Obrir-se de cames: dit de la posició dels corredors quan la carretera pica cap a munt. S’aixequen i s’obren de cames, movent la bici de costat a costat.
  • Abanico: dit de la curiosa forma que adopta el “peloton” professional en les etapes amb fort vent lateral i en amples carreteres. Els corredors es posen d’un en un i poc a poc va creixent la formació de forma triangular. En aquest tipus de casos s’acaben produïnt talls dins el grup.
  • Fer el molinillo: quan un corredor mou els plats a una alta cadència o el que és el mateix, gira els plats moltes vegades per minut.
  • Falso llano: dit d’una porció de carretera que tot i sembla pla, té una lleugera pendent ascendent que acaba passant factura al ciclista.
  • Repechon: pujada curta en temps i quilòmetres atacada amb molta velocitat que posa les coses molt difícils als corredors.
  • Gregari: ciclista que corre amb l’únic objectiu de donar suport i ajuda al seu cap de files.
  • Sprinter: corredor especialitzat en sprints o arribades massives i ràpides. En la majoria dels casos sols aguanten la primera de les setmanes de les grans proves (Tour, Giro i Vuelta).

Read Full Post »

Rebuscant per la web he trobat un magnífic vídeo de l’humorista francès Rémi Gaillard. La situació, un hipotètic Tour de França, encara que podríem extrapolar-ho a molts altres esport practicats en la més profunda intimitat. S’imagineu patir-ho en un entrenament de muntanya?

Potser perquè és molt tard i no em venia de gust escriure o potser perquè el vídeo m’ha resultat genial, avui he deixat de banda els tostons habituals hi he decidit penjar-vos el vídeo en qüestió. Espero que ús agradi i si voleu saber quelcom mes de l’individu no dubteu en anar a la seva web: nimportequi.com

Read Full Post »