Compromís

Vagi per endavant que a molts de vosaltres aquest post ni el llegireu i aquells que ho feu molt possiblement no arribeu al final. Què hi farem! Per a mi aquest post representa una declaració d’intencions que, al quedar exposat de forma pública, potser m’obligarà a prendre’m molt més en “serio” la primera part de la temporada (fins a l’abril) de curses de muntanya. Com tothom, cada inici d’any em faig uns conjunt de bons propòsits, en el meu cas entre d’altres coses, sempre em proposo un calendari de carreres que, amb més o menys altibaixos, acabo seguint. Em sembla doncs, que si exposo públicament el calendari possiblement m’esforci més en acomplir-l’ho. Digueu-me tontu…

Si algú més s’hi vol apuntar, aquí sus deixo les dates:

20 de Febrer: Botifarunner 21Km (La Llacuna)

13 de març: Cursa del Pic de l’Àliga 15Km (Canyelles)

20 de març: Marató Vall del Congost 42Km (Aiguafreda)

10 d’abril: Cursa de la Talaia 21Km (Vilanova i la Geltrú)

Queden pendents per confirmar segons els calendari laboral, el Tomb de l’Olla, la Cursa del Pedraforca, l’Ultratrail de l’Aneto i alguna cosa més que caurà pel camí.

Sort i ànims.

 

Read Full Post »

…FET

amb més kilòmetres dels previstos (43,91Km) i més desnivell que l’any anterior (3.073m. positius) ahir diumenge vaig acabar la XIV Marató de la Vall del Congost. 8 hores i 5 minuts desprès d’haver sortit d’Aiguafreda, arribava al carrer major del poble desprès d’haver salvat 4 rieres plenes d’aigua, una infinitat de baixades tècniques i una quantitat encara més elevada de pendents ascendents de marcada rectitud (serà que en aquesta zona no coneixen la tècnica de la Ziga-zaga).

Amb un recorregut marcat per la bellesa de les vistes i per una absència de pistes quasi malaltissa, l’organització de la cursa es mereix un excel·lent. Força avituallaments, molta gent (no es Zegama, ni de bon tros, però si respira un molt bon ambient), i un recorregut molt ben marcat fan d’aquesta marató una de les millors de la península.

A les 7:00 del matí en punt, vàrem començar la que per molts és la marató més dura de l’estat. Començament ràpid amb dures rampes des de la sortida. Amb confiança i tranquil·litat fins ben passat el quilòmetre 18 (de quelcom m’ha de servir l’experiència en la ½ de l’any anterior) les coses es van complicar a partir del quilòmetre 20. El Purgatori i el Tagamanent ja comencen a castigar les cames i les seves baixades tècniques i empinades desgasten les energies del cos. Arribada a la zona de la C-17 (que creuem per sota en una espècie de corrugat enorme), el riu Congost ple d’aigua i la Trona em fan replantejar moltes coses: “vols dir que hauria d’haver deixat la bici?… com mínim a les baixades amb la bici et deixes caure…”. El regalitu final dels Cingles va anar molt més enllà del plaer de gaudir d’una vista panoràmica impressionant i ens va permetre assaborir de la baixada final fins a l’entrada del poble.

Menció especial mereixen els controls de pas animats (un amb guitarra i caixó i l’altre amb percussió) i l’avituallament a la Masia (sota la Trona). Com deia, força gent i bon ambient.

En fi, tenint molt clar que un dia o altre me’n penediré d’aquestes paraules, l’any que ve repetim!

Una llaga al dit gros del peu i unes lleugeres molèsties a les cervicals són la factura que haurem de pagar per un matí de diumenge fantàstic. Ús adjunto un vídeo (trobat al blog dels atletesvng) molt èxplicit del que et pot passar desprès d’una marató…

Read Full Post »

2ª Cursa Popular de Muntanya al Pic de l’Àliga

Diumenge 14 toca cursa, al costat mateix de casa per a preparar la marató del proper diumenge.

http://www.canyelles.org/Main.asp?s=63&c=85#id557

Read Full Post »