Peteixon

L’art de retirar-se a temps o arrastrar-se pels camins de Déu. Doncs sí, perquè no podem tenir sempre dies bons, a vegades hem de patir en solitud o en companyia, els nostres handycaps del dia a dia. A vegades el cansament, una mala digestió, una temperatura fora de l’habitual (massa fred o massa calor) o un excès de mal de caps del dia a dia, fan que una sortida amb tots els ingredients per a ser perfecte passi a ser una sortida peteixon.

En aquests casos sols podem fer una cosa, passar de l’activitat esportiva. O sigui abandonar les virtuts de l’esport i passar directament a les virtuts de l’activiat social.  Moments ideals per a conversar, riure, compartir experiències i batalletes de tots els tipus i colors. Ja ho veieu doncs, si no és un all és una ceba, però sempre hi ha una excusa per a sortir a córrer per la muntanya. Ala doncs, a provar-ho!

Read Full Post »

En intermitència…

… de forma discontinua, en alternància, potser fins i tot parpellejant o amb un estil força irregular, sigui com sigui, no hi ha manera. De la mateixa manera que el ritme d’aquest blog augmenta i disminueix segons l’estat emocional i les obligacions laborals, el meu ritme d’activitat pateix massa sovint uns vendavals arítmics força importants.

A vegades pateixo setmanes d’innactivitat prolongada en les quals puc fer un pocs quilòmetres i alguns exercicis al gimnàs, amb d’altres en les que reventem fins a no poder dir fava. Com es pot combinar tota aquesta divergència setmanal? I com podem no desquiciar-nos en l’intent?

Pel que sembla, evitar aquest fenòmen (que no té res de paranormal) passaria sols per l’adquisició d’un cupó de loteria que ens garantís una bona millonada que anés més enllà d’una breu suma per a tapar 4 forats. En resum, o ens toca una millonada o ens fem controladors aeris, d’altre manera no podrem gaudir dels temps necessari per a complaure les necessitats d’esbarjo que tot hom pot tenir.

En fi, mentrestant no perdeu la sana costum de llegir el blog i disculpeu les intermitències temporals…

Read Full Post »

Conciliació familiar

Temporada per terra per motius laborals, ni Tomb de l’Olla, ni Pedraforca i si no m’espavilo ni Ultratrail de l’Aneto. Ens haurem peròbde resignar i pensar que les muntanyes seguiran allà la propera temporada, igual d’altes però potser menys nevades.

Però segur que tots vosaltres us estareu preguntant que té a veure tot això amb el títol del post. La resposta és ben simple. Moltes hores de feina amb l’ordinador deixen poc temps per posar-nos les bambes i la gorra, fet que ens obliga a replantejar-nos les curses i els entrenaments secrets i no secrets. I menys pressió per a les curses significa més de temps per a córrer al nostre aire. I avui per primer cop, ho he aprofitat per sortir pels camins amb l’Eva.

Divertit i diferent tomet pels voltants de Vilanova que segur que repetirem. Ritme constant i sense pausa per a gaudir dels voltants de la ciutat amb una forma diferent de córrer que per desgràcia havia oblidat. Visca la conciliació familiar!

Read Full Post »