La previa a una marató, o com no morir dels nervis

Per més curses que faci i per més experiència que acumuli (i mira que encara n’és de minsa aquesta!) cada cop que em toca cursa pateixo al llarg de la setmana prèvia un conjunt de símptomes anòmals, que em fan estar en un estat de nerviosisme, atenció i alegria (a parts iguals), que m’encanta. Alguns diríen que dona vidilla.

Imagineu-vos doncs, quan la cita en el calendari (remarcat en vermell) té el calibre d’una marató de muntanya com la de la Vall del Congost d’aquest proper diumenge. Recopilant una mica d’informació sobre la setmana prèvia a una gran competició, he anat a parar a una web interessant d’on he pogut extreure’n algunes notes interessants a tenir en compte abans d’una gran cita com aquesta.

• Nervis

No parlis de la marató amb d’altres corredors durant l’última setmana, evitaràs el cansament psicològic i “l’autopressió”, et beneficiarà. Teniu la resta del mes per parlar tot el que vulgueu sobre el mateix. Costa, i ja us ho podeu creure que em costa, però si és a fi de bé, no direm ni mu.

Si estàs nerviós i et costa dormir, pren-te dues cerveses fredes abans de dormir. Osti! Aquesta sí que és bona, ens ho haurem de pensar, però em sembla que ens tirarem més al vi blanc.

• Descans
  En l’última setmana dorm tot el que puguis. Com més hores al dia millor. El divendres intenta dormir més de 8 hores per la nit. I el dissabte procura fer una becaina, així no serà tan important si no dorms les hores necessàries el dissabte. Abans de dormir, durant aquesta setmana, tomba’t 5’ amb les cames elevades, contra a la paret. En resum, dorm com el guix. Paraula que ho complirem! 
  • Important: El dissabte procura no estar masses hores de peu.

• L’alimentació
  El divendres i el dissabte incrementa el màxim possible la ingesta d’arròs, pasta i derivats dels cereals. Pren mel, fruits secs, raïm i panses, figues i dàtils. 
  • Important: divendres pren 6 pastilles de glucosa al llarg del dia i el dissabte pren-ne 6 més. Beu molta aigua (de dos a tres litres) i un litre de beguda isotònica al llarg del dia. Personalment substitueix-ho les pastilles de glucosa per Malto d’Overstim, el complement energètic és més complert.
    El diumenge esmorza com sempre, però de dos a tres hores abans de la marató.
  • Atenció: No es bo prendre begudes ensucrades l’hora abans de la carrera.

• Entrenament
  L’entrenament de l’última setmana ha de ser suau, pensant en la marató i com a molt durant tres dies. Tingues en compte que tot el que no hagis fet, a partir d’aquest  moment ja no serveix per a res. Aquesta última setmana és per assimilar tot el treball anterior i per mantenir el to muscular. Entrenar fort aquests últims dies pot fer mermar el rendiment final. No sé, però em recorda vagament els consells que vaig rebre abans de la selectivitat… 
  • Important: Aquests últims dies has de moderar la intensitat dels rodatges. D’aquesta manera aconseguiràs córrer més descansat, amb més ganes i fins i tot amb una certa ansietat.

Read Full Post »

Zegama i la Bisbal de Falset…

Deu fer cosa d’uns quatre anys conjuntament amb un bon grapat d’amics vàrem llogar una casa (per dir-ho finament) a la Bisbal de Falset. L’edifici (altre cosa no era) tenia 4 plantes condicionades a l’estil noucentista, cisternes dels lavabos amb poca capacitat, cables trenats, una cuina reformada durant la guerra del Francès (1808-1814) i una dutxa testimonial. A la casa hi pujaven, desprès d’un gran viacrucis de corbes, per festes de nadal, setmana santa o qualsevol altre moment del que la quilometrada no ens fes desdir.

Un cap d’any, seria el 2007, vàrem decidir pujar a celebrar-hi un soparet amb tota la colla. Sopar de gala, raïm, activitat sorpresa i a posteriori, cap a l’ateneu a ballar una mica. L’entrada a la sala fou espectacular, com no podia ser d’altre manera, érem la novetat. Tots els habitants del poble reunits i amb les seves millors gales (no es podia dir el mateix de nosaltres) es van girar al veure’ns entrar per la porta. La cosa es va acabar animant, arribant al punt d’acabar la nit amb la canalleta del poble en una minidiscotea al soterrani de l’Ateneu, amb uns altaveus que feien la meva alçada.

Molts de vosaltres us preguntareu a què ve tot aquest rotllo. Tranquils ara vaig al gra.

Durant el ball, una de les meves amigues va veure una tira de loteria darrera la barra del bar pel sorteig del niño. Clarament, aquell no era el moment i vam deixar la compra de la butlleta de la sort per l’endemà. Fiuuuu! L’endemà l’Ateneu estava tancat i al cap de 5 dies la loteria del nen va obsequiar amb 14 milionets a tots aquells habitants d’aquest remot poble del Priorat. En resum, tot el poble amb premi, menys naltrus i la hostalera. Com a mínim nosaltres no estàvem empadronats al nucli!

Reflexions posteriors, a mode d’autocomplaença, em vàren portar a pensar que si no ens havia tocat la loteria era per alguna cosa… Que millor així, que no ens toqui ni per les bones, ni per les dolentes.

Aquesta sensació però, també és la que he tingut aquest cap de setmana desprès de veure els resultats del sorteig de dorsals per a la Marató de Zegama. Segon any en blanc. Normal per altra banda: en total més de 3.000 persones per unes 250 places.

Que no em toqui de ben segur que significarà quelcom. Mentrestant seguirem gaudint de les magnífiques maratons que s’organitzen per les nostres contrades i creuarem els dits per a que les coses dolentes també ens segueixin esquivant.

Read Full Post »

…FET

amb més kilòmetres dels previstos (43,91Km) i més desnivell que l’any anterior (3.073m. positius) ahir diumenge vaig acabar la XIV Marató de la Vall del Congost. 8 hores i 5 minuts desprès d’haver sortit d’Aiguafreda, arribava al carrer major del poble desprès d’haver salvat 4 rieres plenes d’aigua, una infinitat de baixades tècniques i una quantitat encara més elevada de pendents ascendents de marcada rectitud (serà que en aquesta zona no coneixen la tècnica de la Ziga-zaga).

Amb un recorregut marcat per la bellesa de les vistes i per una absència de pistes quasi malaltissa, l’organització de la cursa es mereix un excel·lent. Força avituallaments, molta gent (no es Zegama, ni de bon tros, però si respira un molt bon ambient), i un recorregut molt ben marcat fan d’aquesta marató una de les millors de la península.

A les 7:00 del matí en punt, vàrem començar la que per molts és la marató més dura de l’estat. Començament ràpid amb dures rampes des de la sortida. Amb confiança i tranquil·litat fins ben passat el quilòmetre 18 (de quelcom m’ha de servir l’experiència en la ½ de l’any anterior) les coses es van complicar a partir del quilòmetre 20. El Purgatori i el Tagamanent ja comencen a castigar les cames i les seves baixades tècniques i empinades desgasten les energies del cos. Arribada a la zona de la C-17 (que creuem per sota en una espècie de corrugat enorme), el riu Congost ple d’aigua i la Trona em fan replantejar moltes coses: “vols dir que hauria d’haver deixat la bici?… com mínim a les baixades amb la bici et deixes caure…”. El regalitu final dels Cingles va anar molt més enllà del plaer de gaudir d’una vista panoràmica impressionant i ens va permetre assaborir de la baixada final fins a l’entrada del poble.

Menció especial mereixen els controls de pas animats (un amb guitarra i caixó i l’altre amb percussió) i l’avituallament a la Masia (sota la Trona). Com deia, força gent i bon ambient.

En fi, tenint molt clar que un dia o altre me’n penediré d’aquestes paraules, l’any que ve repetim!

Una llaga al dit gros del peu i unes lleugeres molèsties a les cervicals són la factura que haurem de pagar per un matí de diumenge fantàstic. Ús adjunto un vídeo (trobat al blog dels atletesvng) molt èxplicit del que et pot passar desprès d’una marató…

Read Full Post »