Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Material’

Normalment no acostumo a parlar dels materials que m’acompanyen en les rutes i en les curses de muntanya. I és que em sembla, de vegades, perillós el fet d’influïr a d’altres usuaris en qüestions que irremeiablement són molt subjectives i sovint es veuen condicionades per moltes circumstàncies.

Per una vegada però, faré una excepció i us donaré la opinió dels principals elements que he utilitzat en el passat trail de Barcelona. Preneu-vos-ho però, com el que és: una modesta opinió. I no perdeu de vista que no hi ha dos peus iguals, ni una esquena ni tan sols un perímetre cranial similar en forma i en mida. Anem-hi:

  • Motxilla: Salomon Advanced S-Kin SLAB. El millor, la seva transpiració IMPRESSIONANT. Cansat de portar l’esquena mullada, al final em vaig decidir a invertir (sí, invertir, per què val el seu pes en or. Sort que pesa poc) en aquest model de motxilla. Comprovat pels companys d’aventura, pots portar la motxilla hores i hores i ni l’esquena queda xopa ni la motxilla acumula liquid. Desconec com ho han aconseguit, però és impressionant. Infinitat de butxaquetes petites, tot a mà i un parell de porta bidons (piiip, no valen per a bidó clàssic) en els que hi poso un parell d’ampolles d’Aquarius. El Pitjor: hi cap lo mínim, un paravent (Haglöf LIM), la manta tèrmica, una petita farmaciola, quelcom de menjar (oblideu-vos del bocadillu de fuet), la bossa d’aigua (de les millors del mercat), el frontal, la navalleta, el mòbil i un parell de manguitos. Per a una ultra de 80 quilòmetres fas, però per a més és queda curta. Pels que preferiu viatjar amb la casa a sobre, en breu sortirà el mateix model però en 12 litres.
  • Paravent-impermeable: Haglöf LIM. Podem dir que el pitjor de tot és el seu nom. Potser pesa un pèl més que un paravent senzill, però prefereixo portar una mica més de pes a canvi d’una millor protecció davant de les inclemències meteorològiques. Molt bons acabats, disseny útil i funcional. El pitjor, el seu preu i la seva poca durabilitat (mostra sintomes d’envelliment de forma prematura).
  • Bambes: Novetat de l’any, les CrossmaxXR de Salomon, tot i ser dissenyades per a pistes i lleus escaramusses sobre asfalt, van ser les escollides per al Trail. El millor: bona amortiguació, prou lleugeres i molt ràpides (vaja amb una excel·lent transició entre la punta i el taló). Punt feble: en aquest cas són les neutres i per els meus peus pronadors potser no aporten massa estabilitat (mireu la foto i se’n fareu una idea). I tampoc compten amb massa protecció en les puntes, en resum notaras i de valent, les pedres i pedretes del camí en les zones més tècniques.
  • Mitjetes: Medilast. Les primeres van ser amb mitjó, però el seu disseny em va resultar massa fi per uns peus com els meus. En la següent inversió, sense mitjó. Molt més fàcils de posar i treure. Molt possiblement és l’element del que podríem prescindir més ràpidament de tot el nostre equip. Però m’ajuden a descarregar les cames i, a més, les protegeixen de les branques i els esbarzers del camí. En la seva contra hem de reconèixer que quan pugen les temperatures son impossibles de portar.
  • GPS: Garmin Forerunner 305. Excel·lent sempre i quan no superis les 12hores de cursa. Vaig escollir aquest, sobre el tot poderós 405, per la seva capacitat de bateria i els seus controls no tàctils. Si l’afició a les ultres persisteix però, haurem de passar-nos a la  serie foretrex, molt més adaptada als recorreguts de llarga distància. En la seva contra, problemes de software que provoquen apagades inesperades de l’aparell tot i marcar el màxim de la seva bateria.
  • Ulleres de sol: les Adidas Eyedevil m’acompanyen des de fa 10 anys en totes i cada una de les meves aventures. Sols els hi hagut de canviar les lents per unes de noves. Lleugeres, no tenen problemes de ventilació i molt còmodes. Sols tenen un problema, el preu. Tot i així estan més que amortizades!
  • Gorra i buff: Salomon i Buff respectivament, s’ocupen de protegir-nos del sol. Compleixen la feina de forma excel·lent i ens van salvar d’unes cremades segures.

Read Full Post »

El colmo de la mandra!

Si ja ho diuen, el que no inventin els yankis de ben segur no ho inventarà ningú altre (potser els xinos… quan deixin de copiar). De totes maneres hem de ser conseqüents i reconèixer que si ho venen és perquè algú ho comprarà. El cas que ens ocupa avui és ben curiós.

He de reconèixer que quan vaig a la muntanya una de les coses que m’agrada més és preparar el material, revisar el seu estat, organitzar la motxilla i tots els accessoris (cada cop més) que porto a sobre. Òbviament també m’agrada buscar i rebuscar, comparar, investigar i analitzar la roba, el material dur, els elements de seguretat, els aparells electrònics i en general tot allò que m’emporto a la muntanya. Per això m’estranya moltíssim (tot i que ho respecti) que algú descarti tot aquest proces i compri un dels kits preparats per SARpack.

L’empresa t’ofereix la posibilitat de comprar, via on-line, un dels dos kits (també et poden personalitzar el pack) que podeu veure en la seva WEB, amb tots (i vull dir TOTS) els elements necessaris a l’hora d’anar a la muntanya. Si sou del col·lectiu manta del país, teniu un parell d’opcions: a) o bé em podeu trucar i us ho organitzo segons les vostres necessitats (i de pas m’ho passaré pipa) o b) encarregar un dels packs per internet de la marca.

Vosaltres mateixos…

Read Full Post »

Comencem amb Salomon. En primer lloc les substitutes de les reconegudes 3D ULTRA, les XA PRO 5. De moment no n’he vist cap a les curses, però amb la popularitat de les seves antecessores no trigarem gaire a veure’n un bon grapat a la graella de les curses de muntanya.

En segon, i sense deixar la marca gala, la nova motxilla S-LAB Pack, una motxilla que em te enamorat. La vaig tenir entre les mans a Bikila, i resulta impressionant (al igual que el seu preu), unes solucions i un acabats a l’alçada de la marca.

Raidlight ens presenta unes mitgetes  compressores, de la marca Sigvaris (especialistes en material compressor medic), per a desprès de l’exercici.

A part d’això, no gaires mes novetats. Vells productes sota nova imatge. La gama de productes de dona rep un nou color blau, però manté les línies generals de la marca.

Des d’USA ens arriben aquestes nova marca de bambes curioses, Somnio. Nou sistema de personalització de petjada, amb tres peces intercanviables per adaptar-se a diferents tipus d’usuari. En breu disposaran d’un model per a trail, el Westridge

Desprès de veure el vídeo en venen al cap un parell de qüestions: quines eines haurà d’utilitzar l’usuari final per a personalitzar el seu calçat? I, quina fiabilitat tindran aquestes bambes en el dificil terreny de la muntanya?

Una vella marca coneguda per molts de nosaltres, entra en el sector del Trail Running. Paredes ha dissenyat un model especialment per a les curses de muntanya, l’Atalaya. Esperem veure’n un parell en alguna cursa del calendari.

I per últim una novetat més que desitjada. No confirmada per la WEB oficial de la marca, però si pel blog de runningwarehouse, ja tenim les primeres imatges de les meves bambes de confiança. Ja tenim aquí les noves Brooks Adrenaline ASR 7. L’entrada del blog es de finals del 2009, però fins avui no l’he pogut localitzar.

Read Full Post »

Reprenent el fil que varem començar no fa pas massa temps amb les primeres capes, avui ens centrarem en les segones capes.

Aquesta capa, l’encarregada de l’aïllament i de la retenció de calor, és la que normalment ocupa la posició entre la primera capa (o primeres, roba interior) i el conegut Gore (o similar). Les peces de vestir que utilitzem com a segona capa ens han de permetre retenir la calor que genera el nostre cos, evitant refredar-nos i al mateix temps permetre l’evacuació de la humitat provinent de la primera capa.  La seva missió no de escalfar el nostre cos, si no de retenir la que genera, dues coses molt diferents.

Segons el clima en el que desenvolupem la nostre activitat utilitzarem una o altre material: en climes no massa freds un folre (polar sèrie 200 p.ex.), en condicions mes fredes i humides una jaqueta de fibra i en climes molt mes freds i secs un abric de duvet.

Com de costum hem de vigilar amb la qualitat del mateix, evitant aquells productes de baix cost que no mantinguin uns mínims en quant a matèries primes i fabricació Igualment hem de buscar un bon disseny (cremalleres, tipologia, punys i coll, butxaques,…) que s’ajusti a les nostres necessitats.

A l’hora de comprar la nostre segona capa podem tenir en compte alguns apunts interessants:

  • Que expulsi bé la humitat.
  • Que sigui permeable al vent i s’assequi ràpid
  • Volum i pes el mes reduït possible (sense comprometre la seguretat)
  • Repel·lent a l’aigua
  • Resistent als agents externs (branques, pedres, roca,…)

Ens pot resultat prou interessant, en segons quines situacions, adquirir algun folre amb membrana (Winstopper, WindBloc o similar) que ens aïlli una mica en cas d’aigua (repeteixo, una mica) o vent fort. La tendència al mercat cada cop va mes en aquesta línia, SoftShell que desterrin l’ús de l’ultima capa de Gore de la nostre motxilla.

Jo particularment utilitzo sobre la segona capa o bé un forro tipus 100 o 200 segons la climatologia, acompanyat amb una jaqueta Grifone de Windstopper per aquells dies amb poca probabilitat de pluja.

Read Full Post »

Joguina nova…

Ja tenim joguina nova per a “trastejar” en les nostres sortides. Desprès de plantejar-m’ho molt i molt abandono el meu vell Polar 625SX i em passo a GPS,  més concretament a un Garmin Forerunner 305. A mig camí entre els nous 405 (amb menys autonomia, pantalla i botons més petits) i els “grans” (en tot el sentit de l’expressió) Foretrex amb molta més autonomia però també més voluminosos.

Desprès de buscar i rebuscar i descartar l’opció GPScity (botiga on-line USA, on vaig comprar l’Etrex HCX) he provat la compra del nou trasto a ActivaGPS.  Veurem com respon aquesta botiga del Puerto de Santa Maria, bonica població amb un marisc (camarón, gambita, navajita,…)  de primera.

Read Full Post »

Ús presento la Frikada del dia. I com diu la dita, li va com anell al dit a l’ultima entrada del blog. Si ahir parlàvem dels problemes que comporta la deshidratació, avui us presento la proposta de la gent de Camelback (els podríem etiquetar com els inventors d’això de veure “xuman”) per a controlar el nostre consum de líquid i no quedar-nos sense aigua.

Un dels gran problemes dels sistemes d’hidratació en bossa (sípia morta pel seu habitat de descans, el congelador), es que no coneixem en nivell de l’aigua que ens queda al diposit  (o qualsevol altre beure que portem a la sípia) durant l’activitat. Camelback ha trobat una solució mes o menys interessant, que a mes aporta un plus d’informació.

En el fullet del producte hi podem veure les múltiples opcions del producte: quantitat consumida, quantitat restant, temps transcorregut, meta personal d’hidratació (que mira que costa d’entendre aquest concepte), quantitat restant fins a l’arribada i temps estimat fins a quedar buit.

Ja em direu, el tamagotchi aquest te mes funcions que la Playstation III, però el que no tinc clar és si durant la cursa tindrem temps o no d’analitzar-les totes.

Si teniu una necesitat imperiosa de comprar el “cacharritu”, el podeu trobar a Chainreactioncycles per uns 26 euros.

Read Full Post »

Deixeu-me recordar-vos una obvietat, per a realitzar qualsevol activitat a la muntanya al igual que al realitzar qualsevol practica esportiva ens hem d’equipar adequadament i utilitzar els materials al nostre abast de la millor manera possible. L’obvietat pot resultar ofensiva per a segons qui, encara que per a molts d’altres la sèrie de capítols que encetem avui sobre la vestimenta a la muntanya els ajudarà a aclarir que una mica mes alguns conceptes tècnics.

Saber utilitzar els nous materials tècnics (mot que molts utilitzen de forma indiscriminada) ens farà mes agradable i segura la nostre sortida. Anem a pams però i contextualitzem una mica el tema. El nostre metabolisme genera en molts casos (una dura pujada, per exemple) energia que provoca una pujada de temperatura a l’interior del nostre cos. El cos transpira i el nostre cos queda humit. La sensació d’humitat que patim ve acompanyat d’un refredament i una pèrdua de temperatura corporal perillosa per al nostre organisme. Per a evitar aquesta situació i adaptar la temperatura corporal al nivell d’activitat el millor sistema és el de vestimenta per capes. Sistema qüestionat últimament per les marques del sector (la majoria d’elles ja ataquen el mercat amb els nous Softshell), resulta el mes interessant per a gran part de les activitat que practiquem a la muntanya. Adaptant les diferents capes a les diverses situacions meteorològiques podrem realitzar qualsevol activitat de forma còmoda i sobretot segura.

Comencem doncs aquesta sèrie de capítols sobre la vestimenta per capes amb la que portem mes propera al cos, la Primera Capa:

La primera capa haurà de ser tèrmica o fresca per a mantenir el cos sec i calent. I ens ha de permetre la transpiració de la humitat del nostre cos (molts dels nous teixits utilitzen materials en forma d’espiral per a traslladar la humitat de forma rapida a l’exterior de la capa) o retenir la temperatura corporal. Per a una o altre activitat escollirem una o altre capa, inclús en determinades ocasions necessitarem una combinació de les dues.

En molts casos pensem sols en la primera capa per al tronc i les extremitats superiors, però no em d’oblidar que en activitats amb neu o gel les cames necessitaran una bona malla tèrmica sota la capa exterior de Gore-Tex.

A l’hora de vestir-nos i triar la nostre primera capa hem de tenir en compte:

  • Evacuació perfecta de la suor i la humitat.
  • Poder de retenció del calor si es roba interior térmica.
  • Permeable a l’aire.
  • Agradable al tacte

En el meu cas jo utilitzo una primera capa d’Adidas per a les excursions d’estiu o les curses de muntanya (al llarg de tot l’any) i una tèrmica de The North Face amb una malla de Lurbel per a les situacions de muntanya amb neu o gel.

Read Full Post »

S’ha de reconèixer que Salomon no és sant de la meva devoció, o com a mínim així era fins no pas massa. Imagino que el seu treball de màrqueting, regat amb una ingesta quantitat indignant de diners per un sector com el nostre i el fitxatge d’en Kilian Jornet per al seu equip de competició, hauran fet detonar alguna neurona pseudo-paralitzada del meu cap, que ha despertat un interès sobtat en la marca i els seus productes.

Imagino que com la majoria de vosaltres, la meva relació amb la marca va començar amb la compra d’una bamba¿?-bota de muntanya per anar de tant en tant a la muntanya. Que desprès de moltes sortides (mes o menys pantus) van acabar desenvolupant taques de guix i pintura al pis, adoptant una nova imatge força peculiar.

No vaig tornar a connectar amb la marca fins anys mes tard, un dia en què vaig descobrir les noves  XA PRO 3D. Les vaig comprar i les vaig provar i el resultat no va poder ser més desastrós. La poca amortiguació del taló (recordem que sóc del tipus corredor gruixut), l’excès de sensibilitat en la zona de metatarsià i l’aparició d’una desagradable i duradora butllofa, em van fer descartar ràpidament la bamba per a les curses de muntanya. Des d’aquell moment les sabatilles varen passar a formar part de l’equip de trekking. Amb elles vaig fer el Tomb de l’Olla o el Pedraforca. Sorprenentment en aquest camp les bambes s’han comportat de manera excepcional.

Desprès d’aquest primer fiasco vaig decidir seguir el camí marcat per les marques mes tradicionals de calçat esportiu (Mizuno, Brooks i Asics), provant forces models. Amb algunes d’elles hi he acabat corrent mitges i maratons i d’altres simplement les he descartat.

Paulatinament, amb l’increment de la distància de les curses i amb la duresa del tipus de terreny, em va tornat a venir al cap la idea de provar algun dels models Salomon. Per la meva sorpresa, cada dia es veuen més sabatilles de la marca en el circuit de curses de muntanya (Speedcroos, XT Wing o les mateixes XA PRO), i em sorprenc perquè la meva experiència amb la marca no ha estat del tot profitosa. Haurà arribat però l’hora de canviar d’opinió?

Entre algunes candidates per canviar el “xip” tinc les S-LAB 2. Vosaltres què en penseu? Algú pot aportar alguna opinió? Probablement acabin caient les noves SLAB-2 o les XT Wing 2. Dos models amb algunes novetats prou interessants (en primer lloc han canviat la llaçada asimètrica, per a mi una innovació completament innecessària).

I si no en teníem prou, Salomon ens sorprèn amb una motxilla (petita, de 5L) que en Kilian va desenvolupar la passada temporada. Però bé, això són figues s’un altre paner…

Read Full Post »

Avui toca tema de material. Ja fa dies que varem tocar el tema de les bambes i des de llavors tenia dubtes de quin seria el següent tema. Tenia clar que volia seguir parlant de material per a Trail Running  i, per ordre d’importància dubtava entre motxilles o bastons. Al final, i desprès que hagi sortit el tema aquesta tarda amb en Fernando, entrarem de ple en el fantàstic i complicat món dels bastons.

Normalment els bastons només els utilitzo en tirades llargues tipus ultra i en excursions on el pes de la motxilla sigui significatiu. En tots dos casos ens ajuden a descansar les extremitats inferiors i a estabilitzar la càrrega, ja que reparteixen els punts de contacte amb el terra.

De bastons en podem trobar de molts tipus, ara bé, es molt important tenir molt clar per a què els voleu fer servir i analitzar molt clarament quines especificacions tècniques ha de tenir.

Fixes, de dos o tres trams: si ens dediquem a l’esquí o tenim molt clar que la mida total del bastó no ens serà un problema, no hem de dubtar en adquirir un bastó rígid. Si per altra banda necessitem un bastó per a ultratrail o per a les nostres sortides que no sobresurti de la nostre motxilla de muntanya haurem d’adquirir un bastó de tres trams.

Sistema d’anclatge: de rosca expandida o per lleva excèntrica. El primer cas és el mes extens, però també el menys fiable dels dos. El segon cas, utilitza el mateix sistema d’ancoratge que les tiges de seient de les bicicletes amb tanca rapida. Una lleva excèntrica permet aplicar més pressió amb menys esforç, tot guanyant més seguretat al evitar que el bastó es replegui automàticament.

Material del bastó: com també passa en les bicicletes de carretera i muntanya, si els volem ultralleugers haurem de desembutxacar una gran quantitat de diners per adquirir un model de carbono. El carbono, menys resistent als impactes que els d’aliatges metàl·lics, guanya en la batalla del pes sempre i quan s’adquireixi material de primera línia. Si volem estalviar una mica, sempre podrem recòrrer als bastons d’alumini, potser un pèl més pesats però molt més resistents. En el mercat existeixen altres models amb altres materials (Zicral, Kevlar,…) però amb un preu també força elevat.

Empunyadura: per a mi un dels temes més importants. Els millors sén les d’escuma, no rellisquen i són, en la majoria dels casos, molt ergonòmiques. En podem trobar de molts tipus, fins i tot depenent de l’especialitat, adoptaran una forma o altre.

Punta: la punta ha de ser resistent, tipus Widia o d’acer al carbono. Amb relleu (n’hi ha amb una petita creu en relleu) que ens ajudin a no perdre adherència.

Dragonera: com en els piolets ens ajudarà a no perdre el bastó i a obtenir un plus de tracció.

Hem de recordar però, que en el cas que utilitzem els bastons per còrrer necessitarem d’un període d’entrenament per a treure tot el suc als nostres nous aliats. Igualment no podem perdre de vista que un ús excessiu d’aquest material pot provocar una acomodació del cos, que pot provocar un inseguretat elevada en el moment que prescindim d’ells.

Els bastons més usuals a les curses de muntanya són els de tres trams d’aliatge d’alumini o carboni (LEKI, Komperdell,…):

els rígids de carbono tipus nòrdic walking o esquí de travessa

i els de plegat ultra ràpid, tipus Raidlight o Ferrino.

Tanmateix, en el mercat podem observar una quantitat enorme de variants sobre un mateix concepte. De bambú amb sistema retràctil des de l’empunyadura, amb una serra de piolet per a les parets mes verticals si fem corredors nevats…

Read Full Post »

Acabo d’arribar de X-Terra, on en Fernando i jo hi hem comprat unes potingues comestibles per a la Marató d’aquest proper diumenge. Durant l’estoneta que hem estat allà (gracies Ramon per la paciència que gastes), hem estat parlant de vàries coses, entre elles localitzar la solució definitiva al mal d’imperdible. El mal d’imperdible és el mal que tot corredor ha patit alguna vegada en les seves pròpies carns o el que es pitjor, en les seves samarretes de corre.

En Ramon però, ens ha ensenyat la solució definitiva (o al menys això sembla). Un “Clips” de plàstic que enganxen el dorsal sense danyar la samarreta (el dorsal és un altre tema).

Pel que sembla, en Ramon en farà una recerca i ens mantindrà informats. Si voleu mes info, podeu clicar Dorfix i visitar la pagina de la marca.

Read Full Post »

Per encetar l’apartat de material, què millor que parlar de les bambes, el menja-cocos de qualsevol corredor de muntanya.

Des de fa alguns anys corro amb les meves Brooks Adenaline ASR 5, per a mi les mes còmodes i polivalents del mercat. L’únic inconvenient que tenen es la sola, perden el taquejat rapidament arriabant fins i tot a perdre part important de la goma del taló. Els dos models que he utilitzat han perdut els tacs en menys de 4 mesos, sort d’en Ramon de X-Terra! Esperem que el nou model 2011 (a les botigues el setembre d’aquest any) superi aquest problema i mantingui les excel·lències del model.

Brooks Adrenaline ASR 5

Ample: D

Pes: 335g

Amb bona aderencia,malla hidrofuga i amb un bon ajust (Brooks)

Pel camí s’han quedat unes Brooks Cascadia 3, per a molts les millors, però que em provocaven unes molestes butllofes a la zona interior del peu dret desprès d’alguns quilòmetres.

Brooks Cascadia 3

Ample: D

Pes: 340g

Amb bona adherència, la bora de la bamba és hidrofuga i gracies al sistema pivot s’adapta a la trepitjada irregular (Brooks)

Unes Asics Trabuco 12, un altre mite del trail que el meu peu no ha acabat d’acoplar. Força rígida i amb bones proteccions, ideal per als camins del Garraf. Espero poder-les reaprofitar algún dia!

Asics Trabuco 12

Pes: 370

Teflon per a fer-la hidrofuga i amb l’entresola Duomax per a un bon suport de l’arc. Estables i amb una gran tracció. Sens dubte la bamba mes popular del sector. (Asics)

I un parell de Mizuno. Les Waves Ascens 4, molt interessants però amb poca amortiguació a la zona de davant del peu i que provoca molèsties desprès d’alguns kilòmetres a les cames. Coincidim al 100% amb en Fernando.

Mizuno Wave Ascent 4

Pes: 325

Rapida i amb suport de tracció amb el  sistema smooth dynamic. En resum:  tracció,  protecció i flexivilitat.

I les Cabracan, amb control de pronació però amb una amortiguació pel meu pes i estil força dura.

Mizuno Cabracan Wave

Pes: 370

Resistent a l’aigua, amb una bona transpiració. Tecnologia Wave amb entresola de carbono per a una màxima tracció i protecció.

En fi, haurem de seguir buscant la bamba perfecte amb l’amortiguació d’Asics, la sola de la Mizuno Cabracan i la comoditat de l’Adrenaline. Existirà? Candidates no en falten: les noves The North Face Singletrack, la Vasque Transistor FS o La Sportiva Wild Cat. Marques encara ens en queden, el problema es la distribució dels productes.

Asics Trabuco 12

Pes: 370

Teflon per a fer-la hidrofuga i amb l’entresola Duomax per a un bon suport de l’arc. Estables i amb una gran tracció. Sens dubte la bamba mes popular del sector. (Asics)

Read Full Post »

Per a començar aquesta nova relació de revistes del sector un recomano “SPIRITO TRAIL”. Revista gratuïta en format on-line, en PDF i de fàcil comprenssió:

http://www.spiritotrail.it/news.php

Read Full Post »