Desprès de baixar quasi mil esglaons a velocitat semi terminal i de jugar-nos els punts (no del carnet, si no del trau al cap), puc dir que els 16 dies d’estrés que acabo de passar han anat, quasi, a tomar vent en en tres hores. La fòrmula? Ben fàcil, 45 minuts de cotxe, aparcament a Collbató i 19 quilòmetres per pujar i baixar de Sant Geroni, el punt més alt de Montserrat. Feia més de 12 dies que no escrivia ni corria pel monte, però la feina és la feina i les obligacions manen.
Per sort, tot això ja comença a tocar a la seva fi. Un parell de mesos més i desprès un merescut descans per a recòrrer mil i una muntanyes i mil i un camins. Mentrestant i aprofitant el kit-kat puntual d’avui, ens hem escapat l’Oriol i jo a la bònica zona de Montserrat. Excel·lent recorregut ple de desnivell de pujada i baixada. Trencadís terreny, ple de pedres i mil escales. Amenitzat per un bon col·lectiu de muntanyencs (guiris amb xancles, estudiants pre-adolescents amb les feromones sortides, treballadors de la Renfe de convivències…), el pique i les rises han estat continues. I el millor de tot, sense presses però tampoc sense pausa, em completat la ruta amb un esmorzar discretet a preu de caviar. Ja ho sabeu doncs, si voleu conèixer una de les zones més boniques de Catalunya, prepareu-vos la carmanyola o si no ho pagareu molttttt car…
saltamarges.wordpress.com 