La motivació extrínseca és originada per la presència d’un estímul que, en si mateix, és aliè al procés d’aprenentatge; pot ésser formulada en sentit positiu, és a dir, com a premi —motivació gratificant—, o en sentit negatiu, és a dir, com a càstig —motivació aversiva—. En canvi, la motivació intrínseca es troba íntimament relacionada amb l’objecte d’estudi; en aquest cas és el mateix aprenentatge o l’expectativa d’aprenentatge (o millora, nota del bloguer) allò que desvetlla l’interès de les persones (alumnes, en el text original), allò que genera, per tant, motivació.
Us ha quedat clar? Perque si desprès d’això encara no teniu prou motius per a sortir a còrrer ja no se que més us puc explicar. A sí, que si necessiteu excuses, a mi no em busqueu, millor feu una cerca a la Gran Enciclopèdia Catalana. A vegades dubtem, a vegades titubejem, a vegades tenim mandra de fer coses, però fins que no arribem als primers camins de terra no ens adonem com és de necessari sortir a fer la cabra pel monte.
I amb el bloc 3/4 del mateix: feia 15 dies que amb prou feines havia escrit un petit post. La feina és la feina, però avui vull aprofitar per rependre el fil. M’ajuda escriure i espero que a vosaltres també la seva lectura, per desconectar i passar una mica de la tele, tot sigui dit. Feu-me un favor, perdoneu-me i no m’ho tingueu en compte, que no s’obre un auditori com el nostre cada dia, llegiu el bloc i acitveu el botó motivatiON, la resta vindra sola.
Quina motivació és la vostra?
Fotos: www.cuantarazon.com
saltamarges.wordpress.com 