Ara ja tinc clar perquè mai faré l’Everest

Atenció: l’article que esteu a punt de llegir contè imatges i paraules que poden ferir certes susceptivilitats. Si sou de fàcil impressió llegiu-l’ho ràpid i en diagonal…

El somni de qualsevol amant de la muntana passa ben sovint per l’ascens a algun dels 8.000 del planeta. Per molts, l’atenció es pot centrar en el més alt de tots: l’Everest. El misticisme, el reconeixement social, el repte personal, entre molts d’altres factors fan que moltes persones (més de les que ens pensem) pugin al Cim del món, molts d’ells fins i tot sense experiència alpina.

L’empresa (per dir-ho finament) per més diners que es tinguin, no és fàcil. Mal d’alçada, congelacions, esquerdes o les baixes temperatures poden fer defallir al més preparat alpinista. Imagineu-vos doncs, què pot fer amb tots aquells que hi van sense massa preparació.

Tot això provoca un elevat índex de mortalitat a la muntanya: les dades s’eleven ja a 200 morts desde la seva primera ascenció. Molts de vosaltres us preguntareu què passa amb el cos d’aquests alpinistes. La resposta és fàcil però escabrosa. Pel que sembla la neu no acaba de cobrir els cossos (diversos teories que ara no venen al cas, intenten treure’n l’entrellat) i ningú no és vol arriscar a enterrar (sembla que és del tot impossble) ni a baixar-los a cotes més baixes per donar-los sepultura. Imagineu doncs, una muntanya plena de cossos humans que, alguns d’ells fins i tot s’acaben convertint en referències d’orientació per a la resta d’alpinistes, com si de fites quilomètriques es tractèssin. Enteneu doncs, perquè mai faré l’Everest?

Us recomano que feu una lectura atenta del blog d’en José, on hi podreu trobar de forma clara i detallada la història més negra de la muntanya més màgica de totes (exceptuant el TIBIDABO, clar!)

Read Full Post »

Todo llega…

Ok, ho reconeixem, ens hem passat de la ratlla. Us varem prometre que ha principis de juliol tornaríem a la carrega i a dia d’avui el més calent és a l’aigüera. L’estiu però és molt llaminer, vacances, dies més llargs, festa major i mil activitats que et “llamen a la porta”.

Prometem en breu tornar a escriure sobre muntanya, com de costum. L’estiu encara no s’ha acabat i tenim moltes activitats pendents que ens bé molt de gust explicar.

De moment i per anar fent boca us penjo una bonica imatge d’aquestes vacances. En breu us explicarem l’experiència…

Read Full Post »

L’Olla de Núria

Molt possiblement aquesta fou la sortida que em va re-enganxar a la muntanya. Desprès de parlar-ne molt amb en Gerard (hem de quedar, eh!!) al final varem trobar un dia en ple mes de Juliol (bendita insolación ens jugàvem), per a fer una sortideta.

En primer lloc localitzar l’objectiu i en segon mentalitzar-me per a l’aventura: tornar a caminar pel monte desprès de 4 anys d’inactivitat obligada pel nomadisme professional.

Localitzar l’objectiu: fàcil. Mentalitzar-me: pues en la línia.

La idea fous pujar des de Queralbs per cua de Cavall i desprès de fer nit a la zona d’acampada fer Puigmal i tomb de l’Olla.

Ja adelanto que la ruta va ser maquíssima, tant la pujada des de Queralbs com el posterior tomb de l’Olla. Recomanable al 100%.

La ruta del primer dia surt de Queralbs i en 9Km recupera un desnivell de quasi 1000 metres. Les vistes de la vall a mesura que es puja (ull amb les primeres rampes dins el poble) son espectaculars i la petita parada a la cascada de Cua de Cavall son impressionants. Si no m’equivoco varem trigar 2 i 30m aprox. La llibreta de notes la portava en Gerard, si puc intentaré recuperar la informació.

L’endemà, desprès de passar una confortable nit, a les 6:30am varem començar a pujar, tot seguint el rastre de les fites cap al Puigmal. Un cop al Cim (com de costum amb un vent espantós) varem seguir carenejant fins arribar, desprès de 7 hores de ruta al Pic de Nou Creus. La ruta segueix a partir d’aquest tram fins al refugi del Pic de L’Àliga, tot passant els Pics de Rocs Blancs i el Puig de la Font Negra. Nosaltres però varem decidir baixar per la Conca de les Molleres, desprès de suportat durant tot el dia un sol estival de mort, pensant en l’hora de sortida del cremallera.

Un cop al cremallera, desprès d’haver desmuntat la tenda i d’haver begut una bona cocacola, ens varem plantejar l’opció en un futur de repetir l’experiència. Aquesta vegada però aprofitaríem per a fer una nit mes a la zona d’acampada, que ens permetés acabar tot el tomb de l’Olla i baixar l’endemà fins a Queralbs a peu.

Ús adjunto com de costum el link amb les fotos

Queralbs – Núria

Tomb de l’Olla

I els Track’s per al GPS:

Queralbs – Núria

Tomb de l’Olla

I per aquells mes agosarats el PDF de la Cursa de l’Olla de Núria. Una de les que ben aviat caurà de la llista.

Read Full Post »

Entrenament hivernal, hivernal.

Dos dies d’entrenament que quasi ens fan treure les raquetes. Ahir per la trialera del Pic i baixada pel pedriscall fins al GR-92. I avui tomet per la zona del Pic (des de canyelles), fins a Casa Alta i el Fondo per rematar la sortida als tres partions.

Para muestra un botón:

Read Full Post »

La comarca nos visita

Un dels principals interessos del blog es donar a conèixer les rutes que es poden desenvolupar a la comarca i mes enllà. Per començar però, anirem de mica en mica i ús en recomanaré una a tocar.

SORTIDA ALS TRES PARTIONS

Ben a prop de Vilanova i ha tocar de Canyelles tenim el pic dels Tres Partions. El pic rep aquest nom ja que delimita tres dels termes  de la zona: Vilanova, Canyelles i Olèrdola.

La sortida es realitza des del túnel de l’autopista del camí que porta a Mas de l’Artís. De totes maneres, si es vol, es pot sortir de mes avall (no massa recomanable degut a massificació d’urbanitzacions al·legals de la comarca) o de mes amunt.

Ús adjunto l’imatge de l’Earth i el link amb el track. Si teniu algun dubte però, no dubteu a preguntar.

Track de la ruta: Wikiloc

Read Full Post »

2ª Cursa Popular de Muntanya al Pic de l’Àliga

Diumenge 14 toca cursa, al costat mateix de casa per a preparar la marató del proper diumenge.

http://www.canyelles.org/Main.asp?s=63&c=85#id557

Read Full Post »

Curs d’iniciació a l’Alpinisme del UEC Anoia

Desprès de molt de temps sense poder anar a la muntanya per motius professionals, les curses de muntanya m’han tornat ha enganxar altre vegada a les activitats a l’aire lliure. Desprès de realitzar alguns pics sense massa tècnica (“cims de vaca” en dirien alguns) i de fer forces quilòmetres de curses em vaig plantejar l’opció de realitzar el curs d’iniciació a l’Alpinisme del UEC Anoia. El curs, recomanable al 100%, et fa una petita introducció al mon de l’alpinisme i les seves tècniques. Si teniu pensat pujar el nivell d’ascensions o tant sols voleu aprofundir aquells coneixements que no teniu massa clars us recomano el curs.

Temari de practiques:

PRIMER CAP DE SETMANA:

• Progressió en neu .
• Amb i sense grampons.
• Progressió en S amb canvi de mà de piolet.
• Pas d’ànec.
• Pas francès.
• Puntes.
• Mixt o Americà.
• Taller de nusos al refugi.
• Auto detenció o Auto Aturar-se.
  De cul
  De cara
  D’esquena
  Sense piolet ni grampons

SEGON CAP DE SETMANA:

• Demostració de Material tècnic
• Reunions : de 2 ancoratges amb nusos i de 3 ancoratges
• Ràpel : Reverso , vuit i nus dinàmic.
• Remuntar corda : Amb dos machards i prou.
• Polipastos : Simple conscient , Simple inconscient, Compost per desmultiplicar forces i MINITRAXION.
• Progressió en roca : Posar ancoratges, fer reunions de 2 punts,explicar 3 punts de suport en progressió,centre de gravetat, etc.

TERCER CAP DE SETMANA:

• Ancoratges en neu:
• Estaca , ancora.
• “R” de piolets : Horitzontal,“T”, vertical,piolet bota,piolet mosquetó des de cos.
• Explicació d’ ARVA i pràctiques.
• Encordaments : Via , glacera i ensamble.
• Polipastos.
• Pràctica de progressió.
• Bolet.

Per motius d’organització el nostre curs es van agrupar les practiques en dos caps de setmana.

Programa del curs.

Podeu veure les fotos:

http://picasaweb.google.com/oriolpuiggarcia/SortidaCursDAlpinismeProgresioNeu6732010#
http://picasaweb.google.com/oriolpuiggarcia/SortidaCursDAlpinismeProgressioEnRoca212222010#

Read Full Post »