I en Xavi potser no torna més

Fins a la tercera no va la vençuda! Sembla mentida l’encert del refranyer català, però han calgut tres intentones per a poder realitzar la primera hivernal de l’any (bé essent sincers, hivernal, hivernal ho ha estat pels pèls). Desprès de buscar i rebuscar un dia en què coincidissim tots per fer el Pedraforca i malgrat algunes baixes sentides, avui hem pogut tastar les primeres neus i els primers gels (alguns fins i tot amb algunes parts del cos poc nobles) i posar-nos els grampons per treure el mono del blanc element.

L’escollit ha estat el Pedraforca. Repetit en variades ocasions a l’estiu i fins i tot en cursa, sempre havia tingut ganes de provar-l’ho en modalitat hivernal per experimentar la seva grimpada de forma diferent. I vaja si ha estat diferent, la poca neu caiguda a dia d’avui ens ha obligat a exercitar alguns passos de mixte (pedra i gel) més dignes d’una acròbata de circ que d’un aprenent d’alpinista. A les dificultats òbvies del terreny li hem de sumar un constipat galopant que m’ha deixat amb unes foses nasals força obstruides i una manca d’equilibri total que ha estat a punt de costar algun absurd accident.

Tot i aquests contratemps l’excursió ha resultat maca (de lectura cursi) i entretinguda. Tram entretingut fins al coll del verdet on ens han fet falta els grampons degut a la fina capa de neu que deixava al descobert un bon gruix de gel. Pujada per la grimpada, com ja hem dit, dura i molt tècnica (entenguis també delicada) que ens ha esgotat de mala manera. El millor però, com sempre, ha quedat reservat pel final, una tartera amb neu i gel que ens ha facilitat la baixada i fins i tot ens ha obsequiat amb algunes imatges força divertides (estigueu atents a la propera producció de Saltamarges films).

Al final un bon dinar a l’Snack-Bar-Cadí (menú de l’esquiador: amanida-macarrons-llibrets) per recuperar les calories perdudes. I tot amenitzat per una conversa i un repàs a les agendes en busca de properes cites hivernals. El que no tinc clar és si en Xavi repetirà, el nostre ritme de conversa i de vilanovisme (sobretot el meu) és més difícil de seguir que el nostre ritme d’excursió, més semblant al dels veterans de la Talaia que no al del Calleja de la tele.

Read Full Post »

Pedriscall avall

A finals d’agost i aprofitant un parell de dies a Berga en família, vaig aconseguir enganyar, desprès de hores d’acoso i derribo, un parell d’ingenus parents per a fer el Pedraforca. Concretament, la meva parella i el meu cosí polític. Desprès de proposar-ho a tot la parentela, tothom s´hi volia apuntar. Al final però, com ja és tradicional, ens varem quedar 3 i el cabo, un d’ells amb vertigen i l’altre sense massa experiència a l’hora de grimpar per les parets.

Vista del Cadí des del Coll del Verdet

Tot i aquest “panorama prometedor” vam sortir de Berga veloçment per atacar el Pedra pel Coll del Verdet via Lluís Estassen. Amb samarretes de cotó, gorreta de Tenerife i ganyips de pacotilla (galetes de xocolata sense gluten del meu nebot i xuxes de la pinyata del dia anterior), podem assegurar que no érem els més ben equipats de la muntanya. En hora i mitja ja estàvem al Coll per començar la grimpada, un bon inici. Dia fantàstic, amb vistes excel·lents que ens van permetre veure Montserrat. Llàstima d’una molestos insectes amb ales al cim del pollegó, que fins i tot van picar al Marc, que van fer patir a tot l’equip per la integritat del company de fatigues. Una pregunta però, ens va recórrer força estona pel cap, quina mena d’animal podia habitar en aquella zona? I el que és pitjor, qui els va portar fins allà?

El millor però estava per arribar. La baixada per la tartera ens va donar grans moments, alguns d’ells difícils d’oblidar, caigudes, derrapades, espagats, croquetes,… Al final, corriolet fins a l’Estassen, Coca-cola ràpida i dinaret a Berga. Como no, de pasta i carn, l’aliment dels campions (i dels menús infantils, també…).

Baixada tartera cap a Gósol

S’ha de reconèixer que la matinal va ser esplèndida i amb unes magnifiques fotografies panoràmiques d’en Marc per immortalitzar l’expedició.

Read Full Post »