Aqüeducte de luxe

En fi, poques coses podem afegir desprès d’un pont de la puríssima majestuós, tant en activitats com en duració, que m’ha permès agafar una glopada d’aire fresca abans d’un mes de desembre ben carregat de feina.

Varem començar el divendres previa al pont amb una mica de running pels Colls amb en Ricard. Recorregut molt bonic i variant que va incloure alguna descoberta en format de corriolet tancadet i tècnic. Com de costum molt de pedra suelta i un clima benèvol que ens va permetre gaudir d’uns 11 kilòmetres força distrets.

L’endemà al matí, sortida- trail des de Canyelles per a preparar la excursió del dilluns següents amb la colla. En total 14 kilòmetres més a sumar al còmput final de les mini-vacances, que ferem amb un fred més digne d’una cota d’alta muntanya que no de la nostre bonica comarca. Aquest fred però ens va permetre gaudir d’unes vistes del fondo de Sant Joan excepcionals, amb una gebra digne de les cròniques de Narnia.

El diumenge, tot i un petit plugim, varem poder estrenar com Dèu mana la nova bici de l’Eva. 24Kilometres per Sitges i Sant Pere de Ribes on l’Eva va demostrar una tècnica i una forma digne d’alabar. En resum, un matí excel·lent que vaig gaudir en molt bona companyia.

El dilluns a primera hora, puntuals per a complir amb el planning de la jornada, varem sortir de Canyelles per a gaudir d’una magnifica excursió per la zona del Pic de l’Àliga i Casa Alta amb molt bon humor. Bolets, plàtans liofilitzats i cireres de pastor van fer més amè un recorregut marcat per la forta pujada per la trialera que surt de Ca l’Escofet i que tothom va superar de forma excel·lent.

L’endemà una mica de descans per a deixar pas a una mica més de running per la zona de la Talaia. Sortideta per a conèixer la pujada del CronoPic d’enguany que va acabar allargant-se més dels que ens imaginàvem. Piques en el camí de retorn i una baixada trepidant i molt humida varen posar punt i final a un pont com feia anys que no tenia.

I ara a treballar una miqueta i en quatre dies al CronoPIC 2011 i a la Sant Silvestre d’Orientació per la zona de la mar vella…

Read Full Post »

En temps de fred, val més una gorra que un barret

Fred i de debò! Diumenge al matí 0 graus, amb un lleuger ventet que encara feia baixar una mica més la temperatura de sensació. Alguns dirien que no feia ni fred ni calor, però jo puc assegurar que de fred en feia i molt. Malla llarga, mitgeta, manguitos, paclite, gorreta, bastons i avall. El repte, baixar des de Núria a Queralbs i tornar a pujar, i tot en el menor temps possible.

Alguns us preguntareu perquè? Possiblement ni jo ho sàpiga, però si no estiguéssim per aquestes històries què faríem, col·leccionar sobrets de sucre? Baixada tècnica de les de veritat, d’aquelles que carreguen les ròtules. Camí conservat i bellíssim, amb alguns trams de pedriscall amb rocs de la mida de síndries que feien perillar la integritat dels turmells. Amb una flora variada des les zones baixes del recorregut fins a les parts més altes de la vall, és un plaer per als sentits que difícilment podrem oblidar. En total 2 hores i 10 minuts (60′ de baixada i la resta de pujada) per a perdre i superar els 800 metres de desnivell en poc més de 14 quilometres d’anada i tornada.

I tot això, en el marc de les ja tradicionals jornades de muntanya de la família Puig. Muntanya, descans, bon menjar (bufet amb russa inclosa) i temps per a relax. I és que al llarg d’un parell de dies tota la família realitza, en la mida de les seves possibilitats, mil i una activitats amb l’excusa de la muntanya de fons. Excursió pel camí vell de Núria ( que també varen fer alguns de la família amb una mica més de calma), dissabte excursió fins al Pic de l’Àliga (el d’allà, no el d’aquí, que quedi clar) per a contemplar les magnifiques vistes sobre la vall, tobogan sobre maxembrat de nylon, taller de manualitats naturals, tomet en poni i moltes altres activitats per a tots els gustos i edats.

Ho tinc clar, si teniu temps visiteu Núria, encara que faci un fred que us pugui congeliar les idees.

Read Full Post »