Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘rutes’

Gran pregunta la que ens passa pel cap cada cop que hem de sortir a la muntanya. El ventall de possibilitats que ens ofereix el mercat actual per calçar-nos a l’hora d’anar a la natura ens complica enormement l’elecció del calçat i ens fa dubtar força sobre quin és el material que millor s’adaptarà a les nostres necessitats.

Molts de vosaltres, però, s’estareu preguntant a què ve tota aquesta “filosofada”. Un moment, un moment, paciència i espereu una mica que ara us ho explico. Aquest passat estiu he realitzat un parell de vegades la Cavalls de Vent (100% recomanable), una d’elles en 4 dies i molt ben acompanyat per bons amics que feia temps que no trepitjaven la muntanya. Durant els preparatius i durant la ruta vàrem parlar llargament de quina era la motxilla més adequada per aquesta activitat o de quin sistema d’hidratació era més còmode, fins i tot de quin material de primers auxilis calia portar, però sobretot el tema estrella va ser quin calçat era el millor per l’activitat que estaven desenvolupant.

Millet Rock and ice

Com en moltes altres eleccions, en aquest cas tampoc no hi ha mai una resposta clara, ja que l’especialització del calçat de muntanya està arribant a uns extrems inusuals. Que si bota alta o canya baixa, que si Goretex o no, bota dura o bota tova,… En el marc d’aquesta tessitura no m’ha quedat cap més remei que concentrar els meus esforços en sintetitzar les meves necessitats en tres parells de sabates (essent realistes, a vegades entra en joc un quart parell). Bota dura per a crampons automàtics, bota tova per a mitja muntanya (3.000, tres estacions) i un parell de bambes (per aquelles curses i activitats d’estiu).

ASOLO Spyre

No pretenc instituir una regla bàsica en cap cas, simplement explicar la solució de “compromís” que he arribat desprès d’alguns anys de trote pel camp. Un consell: penseu en les vostre necessitats i en la mesura que pugueu, invertiu en bon calçat de muntanya que s’adeqüi a les vostres activitats. Un mateix cim es pot fer en botes o amb calçat de trail, tot dependrà dels vostres gustos i experiència.  “Para muestra” un boton: animeu-vos a fer el Pedraforca o el Puigmal (dos pics ben diferents) i fixeu-vos en la varietat de calçat del personal. I si us plau, desconfieu d’aquells que us neguin la possibilitat de fer un cim amb una bona bamba de trail running (sense Gore-tex si és necessari).

Asics Trabuco XII

Read Full Post »

Molt possiblement aquesta fou la sortida que em va re-enganxar a la muntanya. Desprès de parlar-ne molt amb en Gerard (hem de quedar, eh!!) al final varem trobar un dia en ple mes de Juliol (bendita insolación ens jugàvem), per a fer una sortideta.

En primer lloc localitzar l’objectiu i en segon mentalitzar-me per a l’aventura: tornar a caminar pel monte desprès de 4 anys d’inactivitat obligada pel nomadisme professional.

Localitzar l’objectiu: fàcil. Mentalitzar-me: pues en la línia.

La idea fous pujar des de Queralbs per cua de Cavall i desprès de fer nit a la zona d’acampada fer Puigmal i tomb de l’Olla.

Ja adelanto que la ruta va ser maquíssima, tant la pujada des de Queralbs com el posterior tomb de l’Olla. Recomanable al 100%.

La ruta del primer dia surt de Queralbs i en 9Km recupera un desnivell de quasi 1000 metres. Les vistes de la vall a mesura que es puja (ull amb les primeres rampes dins el poble) son espectaculars i la petita parada a la cascada de Cua de Cavall son impressionants. Si no m’equivoco varem trigar 2 i 30m aprox. La llibreta de notes la portava en Gerard, si puc intentaré recuperar la informació.

L’endemà, desprès de passar una confortable nit, a les 6:30am varem començar a pujar, tot seguint el rastre de les fites cap al Puigmal. Un cop al Cim (com de costum amb un vent espantós) varem seguir carenejant fins arribar, desprès de 7 hores de ruta al Pic de Nou Creus. La ruta segueix a partir d’aquest tram fins al refugi del Pic de L’Àliga, tot passant els Pics de Rocs Blancs i el Puig de la Font Negra. Nosaltres però varem decidir baixar per la Conca de les Molleres, desprès de suportat durant tot el dia un sol estival de mort, pensant en l’hora de sortida del cremallera.

Un cop al cremallera, desprès d’haver desmuntat la tenda i d’haver begut una bona cocacola, ens varem plantejar l’opció en un futur de repetir l’experiència. Aquesta vegada però aprofitaríem per a fer una nit mes a la zona d’acampada, que ens permetés acabar tot el tomb de l’Olla i baixar l’endemà fins a Queralbs a peu.

Ús adjunto com de costum el link amb les fotos

Queralbs – Núria

Tomb de l’Olla

I els Track’s per al GPS:

Queralbs – Núria

Tomb de l’Olla

I per aquells mes agosarats el PDF de la Cursa de l’Olla de Núria. Una de les que ben aviat caurà de la llista.

Read Full Post »

Un dels principals interessos del blog es donar a conèixer les rutes que es poden desenvolupar a la comarca i mes enllà. Per començar però, anirem de mica en mica i ús en recomanaré una a tocar.

SORTIDA ALS TRES PARTIONS

Ben a prop de Vilanova i ha tocar de Canyelles tenim el pic dels Tres Partions. El pic rep aquest nom ja que delimita tres dels termes  de la zona: Vilanova, Canyelles i Olèrdola.

La sortida es realitza des del túnel de l’autopista del camí que porta a Mas de l’Artís. De totes maneres, si es vol, es pot sortir de mes avall (no massa recomanable degut a massificació d’urbanitzacions al·legals de la comarca) o de mes amunt.

Ús adjunto l’imatge de l’Earth i el link amb el track. Si teniu algun dubte però, no dubteu a preguntar.

Track de la ruta: Wikiloc

Read Full Post »