Tancat per descans actiu

Perdoneu perquè fa dies que tenia aquest post pendent, però estem descansant tan activament que no m’ha donat temps a escriure’l.
Tanco per vacances, ens veiem d’aquí quatre dies!

Read Full Post »

El Concursazo, el resultat!

Per fi dilluns, si teniu raó per a molts el dilluns és el pitjor dia de la setmana, però avui és diferent, avui toca la resolució del concursazo. En primer lloc però, per afegir una mica més de tensió a l’assumpte, per allargar la presentació dels resultats i perquè toca, ens agradaria fer un agraïment a tots aquells que heu participat en el concurs i als que tot i intentar-ho, la complexitat de les preguntes els ha tirat endarrere. Entre tots, els que sí i els que no, hem aconseguit que aquest humil bloc en català hagi acumulat en el seu primer any més de 6.300 visites. Gracies a tots i totes!

Com molts de vosaltres ja vàreu poder comprovar en el post de fa alguns dies, alguns de vosaltres no heu encertat massa bé les preguntes del concurs. Tot i no ser preguntes massa complicades, com a molt podríen correspondre al Trivial Pursuit Junior, no heu acabat de veure clar la resposta encertada. I mira que n’hi havia algunes prou evidents… Per aquest motiu, i perquè som bones persones, què carai! hem decidit sortejar el conjunt de pantaló i samarreta personalitzada entre aquells que heu encertat totes les respostes i el frontal Petzl (recordeu el bonic nom: Tikina) entre tots els participants.

Bé, anem per feina i de cara barraca. Si voleu saber el resultat, feu una ullada en el següent vídeo i creueu els dits… Als afortunats, tranquils, en breu ens posarem en contacte amb vosaltres per a concretar els detalls de l’entrega.

Ànims i recordeu, els que encara no us hagues subscrit al bloc no trigueu!

Read Full Post »

Concursazo liquidat!

Todo lo bueno llega a su fin (que filosòfic que estic…) i El Concursazo, como no, també tanca les seves portes fins a una propera edició. Va, que si us porteu bé, potser l’any que ve (si encara hi som) el tornem a fer.

A totes aquelles persones que hi heu participat, MOLTES GRÀCIES! Recordeu que el proper dilluns 28 de març penjarem el resultat del sorteig amb els noms dels premiats o agraciats (quin gran adjectiu).

Mentrestant però, ens agradaria destacar algunes de les respostes que alguns de vosaltres heu escollit del qüestionari, que si més no, ens han resultat del més sorprenent:

-Que el caçador que quasi liquida en Saltamarges tenia un braç de més.

-Que el número del sorteig del nen del 2007 va ser el 69069, toma ya!

-Que l’invent del segle serveix per a fer crocretes al mig del monte.

-O que a les comparses de Vilanova varem fer un total de 42km a peu.

…

Read Full Post »

Per fi, el concursazo!

Noies, nois, nens i nenes! Ja arribat l’hora, el moment més esperat d’aquest aniversari ja està aquí! Tots aquells que ansiosament heu estat estudiant el bloc de dalt a baix, ja podeu esmolar el bolígraf o el ratolí per respondre les 16 preguntes d’aquest primer concurs.

Les bases són senzilles, entre tots els que encerteu totes les respostes rifarem un equipament complert (pantalonet curt i samarreta chic) de running i un frontal Petzl Tikkina. En total teniu 7 dies, o el que és el mateix una setmana, per repassar i encertar cada una de les preguntes. Apunteu bé però i no us precipiteu, ja que sols disposeu d’una oportunitat. El proper diumenge 27 de març, un cop tinguem recollides totes les enquestes, realitzarem de forma pública (sense notari, que quedi clar, que val un ull de la cara) el sorteig del material i l’endemà mateix publicarem la llista amb els agraciats i premiats.

I recordeu, no s’oblideu de posar el nom, els cognoms, l’e-mail, la talla de samarreta i el pantaló. I si no, no us queixeu si desprès de què la samarreta us va gran i que els pantalons uns apreten la…

No trigueu doncs, per a concursar sols heu de clicar AQUÍ!

Read Full Post »

Setmana de fiestas i festejos, al loro!

Vinga, que ja hi som, setmana de celebracions. Despres d’un any de molts posts i moltes històries toca celebrar el primer aniversari com déu mana.

Mantingueu l’atenció, no perdeu fil i rellegiu el blog aquets dies, perquè aquesta setmana us presentarem el concurs en el que tots i totes vosaltres podreu participar i guanyar algun dels presents (recordeu els premis: samarreta i pantalons personalitzatst i frontal Petzl) que rifarem entre tots els encertants de les respostes del test.

També penjarem una ressenya de l’últim entrenament a Montserrat d’aquest passat cap de setmana. 17 quilometrets i un bon grapat de metres de desnivell positius que van anar molt i molt bé per acabar de definir la forma (per dir-ho d’alguna manera) de cara a la marató d’aquest proper cap de setmana.

Pel camí cauran més cosetes, que mica en mica anirem desvetllant… Mirat amb perspectiva però, em sembla que potser la setmana no donarà per tant…

Read Full Post »

El concursazo

D’aquí poc fem un any, qui ho hauria dit! Un any ple de posts, de visites, d’imatges i de bons moments, compartint amb vosaltres mil i unes històries (hem de reconèixer que algunes més molones que altres… ja sabeu, la creativitat va i ve…). Entre molts altres actes (que mica en mica anirem desvetllant), hem decidit (en Saltamarges i qui estoicament el suporta) realitzar un petit concurs per comprovar qui de vosaltres ha estat la lectora o el lector més aplicat.

El concurs, de fàcil mecanisme, (tranquils no té cap mena de relació amb el Joc del Segle i en senyor Davi’s) és apte per a tots els públics. Un total de deu preguntes, totes elles extretes de les entrades del blog que, qui respongui correctament rebrà un fantàstic premi: un equipament complert per sortir a córrer àgilment quan tornin les calors i el bon temps. Pantaló curt i samarreta de primera marca, brodades per a l’ocasió (apa! anireu fent propaganda pels puestus, però de gorra). Però no desespereu la resta, ja que entre tots aquells concursants que hagin participat en el concurs farem un sorteig (alguna mà innocent torbarem) d’un fantàstic frontal Petzl Tikkina (ja sé que el nom fa riure, però il·lumina), amb piles incloses.

Estigueu atents, en breu us penjarem el qüestionari, mentrestant aprofiteu el temps per a repassar els posts endarrerits, que desprès no vull sentit excuses. Sort i ànims!

Read Full Post »

La distància més curta entre dos punts és la línia recta

Així ho diu el principi bàsic de la física, sempre i en qualsevol situació, la distància més curta serà la línia recta. Idea, aquesta, que sempre he intentat aplicar a la muntanya però que en massa casos (per no dir tots) m’ha sortit el tret per la culata. Desnivells, vegetació, horografia del terreny i altres handycaps afegits ens fan desistir sensatament de tirar pel dret en les nostres aventures.

Com sempre però, hi ha qui intenta superar els límis i superar les principis fisics que regnen el nostre medi. I si no, feu una ullada al següent vídeo (ni que sigui fent forward al Vimeo) i ja em direu. Com sempre, o quasi sempre, els nostres estimats veins de l’altre banda dels pririneus, són els que porten la veu cantant en una nova disciplina (nova pel medi on és desenvolupa), que s’esta implantant a les cotes més altes de les muntanyes.

Feu una ullada i gaudiu de l’espectacle…

Gracies Ricard per compartir l’enllaç.

Read Full Post »

I tu què faries…

Rebuscant per la web he trobat un magnífic vídeo de l’humorista francès Rémi Gaillard. La situació, un hipotètic Tour de França, encara que podríem extrapolar-ho a molts altres esport practicats en la més profunda intimitat. S’imagineu patir-ho en un entrenament de muntanya?

Potser perquè és molt tard i no em venia de gust escriure o potser perquè el vídeo m’ha resultat genial, avui he deixat de banda els tostons habituals hi he decidit penjar-vos el vídeo en qüestió. Espero que ús agradi i si voleu saber quelcom mes de l’individu no dubteu en anar a la seva web: nimportequi.com

Read Full Post »

Novetats 2010/2011

Comencem amb Salomon. En primer lloc les substitutes de les reconegudes 3D ULTRA, les XA PRO 5. De moment no n’he vist cap a les curses, però amb la popularitat de les seves antecessores no trigarem gaire a veure’n un bon grapat a la graella de les curses de muntanya.

En segon, i sense deixar la marca gala, la nova motxilla S-LAB Pack, una motxilla que em te enamorat. La vaig tenir entre les mans a Bikila, i resulta impressionant (al igual que el seu preu), unes solucions i un acabats a l’alçada de la marca.

Raidlight ens presenta unes mitgetes  compressores, de la marca Sigvaris (especialistes en material compressor medic), per a desprès de l’exercici.

A part d’això, no gaires mes novetats. Vells productes sota nova imatge. La gama de productes de dona rep un nou color blau, però manté les línies generals de la marca.

Des d’USA ens arriben aquestes nova marca de bambes curioses, Somnio. Nou sistema de personalització de petjada, amb tres peces intercanviables per adaptar-se a diferents tipus d’usuari. En breu disposaran d’un model per a trail, el Westridge

Desprès de veure el vídeo en venen al cap un parell de qüestions: quines eines haurà d’utilitzar l’usuari final per a personalitzar el seu calçat? I, quina fiabilitat tindran aquestes bambes en el dificil terreny de la muntanya?

Una vella marca coneguda per molts de nosaltres, entra en el sector del Trail Running. Paredes ha dissenyat un model especialment per a les curses de muntanya, l’Atalaya. Esperem veure’n un parell en alguna cursa del calendari.

I per últim una novetat més que desitjada. No confirmada per la WEB oficial de la marca, però si pel blog de runningwarehouse, ja tenim les primeres imatges de les meves bambes de confiança. Ja tenim aquí les noves Brooks Adrenaline ASR 7. L’entrada del blog es de finals del 2009, però fins avui no l’he pogut localitzar.

Read Full Post »

Segones Capes: Textil II

Reprenent el fil que varem començar no fa pas massa temps amb les primeres capes, avui ens centrarem en les segones capes.

Aquesta capa, l’encarregada de l’aïllament i de la retenció de calor, és la que normalment ocupa la posició entre la primera capa (o primeres, roba interior) i el conegut Gore (o similar). Les peces de vestir que utilitzem com a segona capa ens han de permetre retenir la calor que genera el nostre cos, evitant refredar-nos i al mateix temps permetre l’evacuació de la humitat provinent de la primera capa.  La seva missió no de escalfar el nostre cos, si no de retenir la que genera, dues coses molt diferents.

Segons el clima en el que desenvolupem la nostre activitat utilitzarem una o altre material: en climes no massa freds un folre (polar sèrie 200 p.ex.), en condicions mes fredes i humides una jaqueta de fibra i en climes molt mes freds i secs un abric de duvet.

Com de costum hem de vigilar amb la qualitat del mateix, evitant aquells productes de baix cost que no mantinguin uns mínims en quant a matèries primes i fabricació Igualment hem de buscar un bon disseny (cremalleres, tipologia, punys i coll, butxaques,…) que s’ajusti a les nostres necessitats.

A l’hora de comprar la nostre segona capa podem tenir en compte alguns apunts interessants:

• Que expulsi bé la humitat.
• Que sigui permeable al vent i s’assequi ràpid
• Volum i pes el mes reduït possible (sense comprometre la seguretat)
• Repel·lent a l’aigua
• Resistent als agents externs (branques, pedres, roca,…)

Ens pot resultat prou interessant, en segons quines situacions, adquirir algun folre amb membrana (Winstopper, WindBloc o similar) que ens aïlli una mica en cas d’aigua (repeteixo, una mica) o vent fort. La tendència al mercat cada cop va mes en aquesta línia, SoftShell que desterrin l’ús de l’ultima capa de Gore de la nostre motxilla.

Jo particularment utilitzo sobre la segona capa o bé un forro tipus 100 o 200 segons la climatologia, acompanyat amb una jaqueta Grifone de Windstopper per aquells dies amb poca probabilitat de pluja.

Read Full Post »

Per a guardar les dades de les sortides

Ara que ja tenim el GPS al canell, toca substituir el software de seguiment i programació PolarPersonalCenter de serie amb el Polar 625SX.

El candidat em sembla que queda clar, però abans de desvetllar-vos quina es la meva opció personal per a substituir l’arcaic software,  podríem fer un repàs de les opcions del mercat a l’hora de treballar amb les dades del nostre entrenament i en la preparació del nostre calendari de treball.

MotionBased

Rebuscant per internet he pogut trobar tres opcions possibles, a més de la coneguda Polar. En general les dues primeres, de la mateixa manera que ho fa el software de Polar, gestionen les activitats del calendari, independentment de la categoria que siguin com si fos un Outlook. Es indiferent si son Yoga, Spinning o trailrunning.

TrainingPeaks

A diferencia del que fan MotionBased i TrainingPeaks, l’última de les opcions que ús proposo, SportTracks, implementa a fons les opcions de treball amb el GPS. Treien el màxim de suc de l’aparell de posicionament i desenvolupant dia a dia nous Plug-in’s per adaptar-se a les necessitats dels seus usuaris, sempre sense perdre el referent les activitats Outdoor, l’Sportrack es posiciona com a referent en aquest tipus de programes.

SportTracks

Un consell, feu una ullada a les demos dels programes a les seves web’s i decidiu vosaltres mateixos.

MotionBased

TrainingPeaks

SporTtracks

Read Full Post »

Revista de muntanya i en català

L’Eva em va fer arribar l’altre dia un e-mail amb el butlletí – avanç de la revista on-line que edita el CEC (Centre excursionista de Catalunya). La revista, en PDF, aporta articles del tot interessants de muntanya en català.

Com ja sabeu no abunda el material en català d’aquesta tipologia, no ho dubteu i feu-li un ullada. Podeu clicar en el següent Link  per descarregar en PDF la revista del centre: Revista de muntanya CEC

Read Full Post »

Joguina nova…

Ja tenim joguina nova per a “trastejar” en les nostres sortides. Desprès de plantejar-m’ho molt i molt abandono el meu vell Polar 625SX i em passo a GPS,  més concretament a un Garmin Forerunner 305. A mig camí entre els nous 405 (amb menys autonomia, pantalla i botons més petits) i els “grans” (en tot el sentit de l’expressió) Foretrex amb molta més autonomia però també més voluminosos.

Desprès de buscar i rebuscar i descartar l’opció GPScity (botiga on-line USA, on vaig comprar l’Etrex HCX) he provat la compra del nou trasto a ActivaGPS.  Veurem com respon aquesta botiga del Puerto de Santa Maria, bonica població amb un marisc (camarón, gambita, navajita,…)  de primera.

Read Full Post »

Un tamagotchi per al Camelback

Ús presento la Frikada del dia. I com diu la dita, li va com anell al dit a l’ultima entrada del blog. Si ahir parlàvem dels problemes que comporta la deshidratació, avui us presento la proposta de la gent de Camelback (els podríem etiquetar com els inventors d’això de veure “xuman”) per a controlar el nostre consum de líquid i no quedar-nos sense aigua.

Un dels gran problemes dels sistemes d’hidratació en bossa (sípia morta pel seu habitat de descans, el congelador), es que no coneixem en nivell de l’aigua que ens queda al diposit  (o qualsevol altre beure que portem a la sípia) durant l’activitat. Camelback ha trobat una solució mes o menys interessant, que a mes aporta un plus d’informació.

En el fullet del producte hi podem veure les múltiples opcions del producte: quantitat consumida, quantitat restant, temps transcorregut, meta personal d’hidratació (que mira que costa d’entendre aquest concepte), quantitat restant fins a l’arribada i temps estimat fins a quedar buit.

Ja em direu, el tamagotchi aquest te mes funcions que la Playstation III, però el que no tinc clar és si durant la cursa tindrem temps o no d’analitzar-les totes.

Si teniu una necesitat imperiosa de comprar el “cacharritu”, el podeu trobar a Chainreactioncycles per uns 26 euros.

Read Full Post »

Per a no perdre ritme… líquid

Una hidratació incorrecta (o el que es el mateix, una deshidratació) durant l’exercici, ja sigui exigent (tipus cursa) com relaxat (sortida matinal al camp), frena de forma molt important el nostre rendiment fistic. Superar aquesta limitació a l’hora de passar una bona estona a la muntanya tant sols depèn d’uns bons àvids abans, durant i desprès de l’exercici.

Una de les funcions mes importants de l’aigua en el nostre organisme es la de refrigerar el nostre cos mitjançant l’evaporació de la suor. Com es obvi doncs, és molt important veure regularment aigua per a compensar la pèrdua de líquid del nostre cos. Aquesta regulació de la temperatura corporal del nostre cos però variarà i dependrà de molts factors externs que em de tenir en compte durant l’exercici físic:

-L’estació de l’any i les seves característiques. Tothom sap que realitzar esport a l’estiu provoca una gran pèrdua de líquids,  però el que desconeix molta gent es que a l’hiverna es molt important veure si realitzem exercici.  La poca sensació de set, la pèrdua de líquids del nostre cos per culpa de la roba aïllant i el canvi de dieta (no s’ingereix tanta verdura i fruita) fan que el nostre cos pugui patir una deshidratació igual o superior a la que podríem patir.

-La intensitat de l’exercici. Òbviament com mes intens sigui l’exercici mes set tindrem.

-La vestimenta. La roba a l’hora de practicar l’exercici ens ha de permetre transpirar ràpidament i mantenir el cos el mes fres possible, evitant l’augment de la temperatura corporal.

-La preparació de l’esportista. Com mes acostumats estiguem a l’hora de desenvolupar l’exercici físic mes acostumat estar al nostre cos a realitzar la tasca de termoregulació.

Com podem notar una deshidratació en el nostre organisme? Signes d’una incorrecat hidratació son: cansament, mal de cap, malestar general i apatia. I si la pèrdua de líquids es molt elevada, per un pols ràpid i feble i l’aparició de febre.

El que hem de tenir clar es que durant l’exercici no hem d’esperar a tenir la sensació de set. Veure en repetides ocasions en petites quantitats ens ajudarà a equilibrar la pèrdua de líquid del nostre cos i a mantenir el nivell d’exercici.

Read Full Post »

Autodetenció segura

Si sou lectors habituals del blog (dels poquets) ja sabeu que la seguretat a la muntanya (estiu o hivern tant se val) per a nosaltres és una de les qüestions mes importants.

Varem començar fa alguns dies parlant del factor de caiguda i avui reprenem el tema, abans que s’acabi la poca neu del Pirineu, parlant dels sistemes d’auto detenció.

Molts de vosaltres ús preguntareu que significa auto detenció. Intentarem fer cinc cèntims de forma breu. Dins les tècniques que hem de conèixer a l’hora d’accedir a la muntanya hi ha la de l’auto detenció. Aquesta tècnica ens permetrà aturar-nos desprès de patir una caiguda en una pendent amb neu amb l’ajuda del nostre piolet.

Hem de tenir en compte que la “frenada” serà gradual. Al contrari del que es realitza en les caigudes en roca, en neu l’aturada no mai “seca”. La tècnica, que seria recomanable repassar en repetides vegades cada temporada, s’ha de practicar de tres formes possibles, preveient en tots el casos la posició del nostre cos desprès d’una caiguda. En línies generals haurem de provar l’auto detenció de cara (simulant una caiguda d’esquena) , de boca terrós (simulant la caiguda de cara)i de cap per vall (simulant la caiguda de costat).

En plena practica, intentant clavar el piolet a la neu.

A l’hora de realitzar l’auto detenció hem de tenir en compte:

-Aixecarem en tot moment els peus per a evitar que els grampons es clavin a la neu i es projectin muntanya avall.

-Amb neus tova podem provar de treballar amb la pala i sempre aixecarem el piolet des del puny mirant de fer palanca sobre la fulla clavada a la neu.

-La corretja (o dragonera) del piolet no intervé en l’auto detenció però si que ens assegura no perdre l’eina de les nostres mans. Recordeu sempre de passar la corretja al vostre canell.

Sens dubte és una pràctica que haureu de provar amb l’ajudat d’algun alpinista experimentat o guia de muntanya i sobret, relaxeu-vos i disfruteu. I per mes que ús vinguin ganes de cridar, no ho feu, si no acabareu amb la boca plena de neu.

Si ho voleu fer encara mes divertit, vestiu-vos amb sobrepantalons i “chubasqueru” de plàstic, la velocitat que agafareu serà terrorifica.

Us adjunto un vídeo en angles més que interessant:

Read Full Post »

De què parlo quan parlo de córrer

Per que ja tenim edat de llegir llibres de grans i deixar de banda tanta revista, avui us presento el gran descobriment que vam fer l’altre dia a la llibreria de l’aeroport. I no sols perquè el llibre que us recomano avui parla de córrer, sinó perquè l’autor és un dels meus preferits: Haruki Murakami. A De què parlo quan parlo de córrer escriu, en format semibiogràfic, les seves experiències a l’asfalt.

Si no coneixeu l’autor de Tokio Blues o de Kafka en la Orilla, no us ho penseu dues vegades. I aquells que no correu no us preocupeu, podeu llegir el llibre sense necessitat de comprar-vos unes bambes i llançar-vos a la carrera.

Read Full Post »

Primeres capes: Textil I

Deixeu-me recordar-vos una obvietat, per a realitzar qualsevol activitat a la muntanya al igual que al realitzar qualsevol practica esportiva ens hem d’equipar adequadament i utilitzar els materials al nostre abast de la millor manera possible. L’obvietat pot resultar ofensiva per a segons qui, encara que per a molts d’altres la sèrie de capítols que encetem avui sobre la vestimenta a la muntanya els ajudarà a aclarir que una mica mes alguns conceptes tècnics.

Saber utilitzar els nous materials tècnics (mot que molts utilitzen de forma indiscriminada) ens farà mes agradable i segura la nostre sortida. Anem a pams però i contextualitzem una mica el tema. El nostre metabolisme genera en molts casos (una dura pujada, per exemple) energia que provoca una pujada de temperatura a l’interior del nostre cos. El cos transpira i el nostre cos queda humit. La sensació d’humitat que patim ve acompanyat d’un refredament i una pèrdua de temperatura corporal perillosa per al nostre organisme. Per a evitar aquesta situació i adaptar la temperatura corporal al nivell d’activitat el millor sistema és el de vestimenta per capes. Sistema qüestionat últimament per les marques del sector (la majoria d’elles ja ataquen el mercat amb els nous Softshell), resulta el mes interessant per a gran part de les activitat que practiquem a la muntanya. Adaptant les diferents capes a les diverses situacions meteorològiques podrem realitzar qualsevol activitat de forma còmoda i sobretot segura.

Comencem doncs aquesta sèrie de capítols sobre la vestimenta per capes amb la que portem mes propera al cos, la Primera Capa:

La primera capa haurà de ser tèrmica o fresca per a mantenir el cos sec i calent. I ens ha de permetre la transpiració de la humitat del nostre cos (molts dels nous teixits utilitzen materials en forma d’espiral per a traslladar la humitat de forma rapida a l’exterior de la capa) o retenir la temperatura corporal. Per a una o altre activitat escollirem una o altre capa, inclús en determinades ocasions necessitarem una combinació de les dues.

En molts casos pensem sols en la primera capa per al tronc i les extremitats superiors, però no em d’oblidar que en activitats amb neu o gel les cames necessitaran una bona malla tèrmica sota la capa exterior de Gore-Tex.

A l’hora de vestir-nos i triar la nostre primera capa hem de tenir en compte:

• Evacuació perfecta de la suor i la humitat.
• Poder de retenció del calor si es roba interior térmica.
• Permeable a l’aire.
• Agradable al tacte

En el meu cas jo utilitzo una primera capa d’Adidas per a les excursions d’estiu o les curses de muntanya (al llarg de tot l’any) i una tèrmica de The North Face amb una malla de Lurbel per a les situacions de muntanya amb neu o gel.

Read Full Post »

De difícil comprensió…

Perquè el llegir no ens faci perdre l’escriure, ús adjunto la última perla bibliogràfica que he trobat per Internet.

De difícil comprensió, com bé recorda el títol, però amb un format prou interessant ús recomano que feu una ullada (dir-ne lectura seria molt  agosarat) a Trail Magazine, revista alemanya de temàtica Trail Running.

Apa! ja teniu feina per vacances.

Read Full Post »

Solomon ante el peligro

S’ha de reconèixer que Salomon no és sant de la meva devoció, o com a mínim així era fins no pas massa. Imagino que el seu treball de màrqueting, regat amb una ingesta quantitat indignant de diners per un sector com el nostre i el fitxatge d’en Kilian Jornet per al seu equip de competició, hauran fet detonar alguna neurona pseudo-paralitzada del meu cap, que ha despertat un interès sobtat en la marca i els seus productes.

Imagino que com la majoria de vosaltres, la meva relació amb la marca va començar amb la compra d’una bamba¿?-bota de muntanya per anar de tant en tant a la muntanya. Que desprès de moltes sortides (mes o menys pantus) van acabar desenvolupant taques de guix i pintura al pis, adoptant una nova imatge força peculiar.

No vaig tornar a connectar amb la marca fins anys mes tard, un dia en què vaig descobrir les noves  XA PRO 3D. Les vaig comprar i les vaig provar i el resultat no va poder ser més desastrós. La poca amortiguació del taló (recordem que sóc del tipus corredor gruixut), l’excès de sensibilitat en la zona de metatarsià i l’aparició d’una desagradable i duradora butllofa, em van fer descartar ràpidament la bamba per a les curses de muntanya. Des d’aquell moment les sabatilles varen passar a formar part de l’equip de trekking. Amb elles vaig fer el Tomb de l’Olla o el Pedraforca. Sorprenentment en aquest camp les bambes s’han comportat de manera excepcional.

Desprès d’aquest primer fiasco vaig decidir seguir el camí marcat per les marques mes tradicionals de calçat esportiu (Mizuno, Brooks i Asics), provant forces models. Amb algunes d’elles hi he acabat corrent mitges i maratons i d’altres simplement les he descartat.

Paulatinament, amb l’increment de la distància de les curses i amb la duresa del tipus de terreny, em va tornat a venir al cap la idea de provar algun dels models Salomon. Per la meva sorpresa, cada dia es veuen més sabatilles de la marca en el circuit de curses de muntanya (Speedcroos, XT Wing o les mateixes XA PRO), i em sorprenc perquè la meva experiència amb la marca no ha estat del tot profitosa. Haurà arribat però l’hora de canviar d’opinió?

Entre algunes candidates per canviar el “xip” tinc les S-LAB 2. Vosaltres què en penseu? Algú pot aportar alguna opinió? Probablement acabin caient les noves SLAB-2 o les XT Wing 2. Dos models amb algunes novetats prou interessants (en primer lloc han canviat la llaçada asimètrica, per a mi una innovació completament innecessària).

I si no en teníem prou, Salomon ens sorprèn amb una motxilla (petita, de 5L) que en Kilian va desenvolupar la passada temporada. Però bé, això són figues s’un altre paner…

Read Full Post »

És temps de còrrer…

No hi ha res millor per a recuperar-se tranquil•lament d’una marató, que una bona sessió de sofà i lectura relaxant.

En aquesta ocasió ús presento una nova proposta, Running Time. Revista amb una secció de trail força interessant. Podreu llegir els articles cliclant sobre la llista d’enllaços que trobareu ordenats per categories (training, run&races, gear i profiles).

Read Full Post »

Gastronomia insòlita

Pastís de xocolata per a Maratons en tres senzills passos (abstenir-se de preparar la recepta per aniversaris infantil).

Ingredients:

-400 gr. de productu “Overstim’s” (sembla pols de cacau amb bocins de xocolata, però ves a saber!)

-250 ml. d’aigua

Estris de cuina:

-Motllo de silicona de 25mm. de diàmetre

-Bol per a la barreja

-Espàtula de silicona

-Mesurador de quantitats

Elaboració:

De preparació complicada, requereix d’una especial atenció a l’hora d’elaborar el pastis.

1- Obrim el pot. Compte amb la llauna, talla! Aboquem el contingut al bol i afegim els 250ml d’aigua. Remenem el contingut fins aconseguir una massa homogènia.

2- Pre-escalfem el forn a 180º. Un cop tinguem el forn calent hi posem el motllo amb la barreja.

3- Deixem coure el pastís 31 minuts de rellotge.

En acabar tallem el pastís en porcions.

A endrapar!

Es recomana menjar-ne 100 grams una hora abans de sortir a córrer i 50 grams durant la cursa.

Vista l’experiència…

No està gens malament de gust però ja us aviso que pot resultar més difícil de menjar que de cuinar! Personalment, no vaig arribar a menjar-me la segona ració de 50 grams, és dens com una mala cosa! Per sort es pot congelar, així que guardarem les sobres fins el proper repte!

Read Full Post »

…FET

amb més kilòmetres dels previstos (43,91Km) i més desnivell que l’any anterior (3.073m. positius) ahir diumenge vaig acabar la XIV Marató de la Vall del Congost. 8 hores i 5 minuts desprès d’haver sortit d’Aiguafreda, arribava al carrer major del poble desprès d’haver salvat 4 rieres plenes d’aigua, una infinitat de baixades tècniques i una quantitat encara més elevada de pendents ascendents de marcada rectitud (serà que en aquesta zona no coneixen la tècnica de la Ziga-zaga).

Amb un recorregut marcat per la bellesa de les vistes i per una absència de pistes quasi malaltissa, l’organització de la cursa es mereix un excel·lent. Força avituallaments, molta gent (no es Zegama, ni de bon tros, però si respira un molt bon ambient), i un recorregut molt ben marcat fan d’aquesta marató una de les millors de la península.

A les 7:00 del matí en punt, vàrem començar la que per molts és la marató més dura de l’estat. Començament ràpid amb dures rampes des de la sortida. Amb confiança i tranquil·litat fins ben passat el quilòmetre 18 (de quelcom m’ha de servir l’experiència en la ½ de l’any anterior) les coses es van complicar a partir del quilòmetre 20. El Purgatori i el Tagamanent ja comencen a castigar les cames i les seves baixades tècniques i empinades desgasten les energies del cos. Arribada a la zona de la C-17 (que creuem per sota en una espècie de corrugat enorme), el riu Congost ple d’aigua i la Trona em fan replantejar moltes coses: “vols dir que hauria d’haver deixat la bici?… com mínim a les baixades amb la bici et deixes caure…”. El regalitu final dels Cingles va anar molt més enllà del plaer de gaudir d’una vista panoràmica impressionant i ens va permetre assaborir de la baixada final fins a l’entrada del poble.

Menció especial mereixen els controls de pas animats (un amb guitarra i caixó i l’altre amb percussió) i l’avituallament a la Masia (sota la Trona). Com deia, força gent i bon ambient.

En fi, tenint molt clar que un dia o altre me’n penediré d’aquestes paraules, l’any que ve repetim!

Una llaga al dit gros del peu i unes lleugeres molèsties a les cervicals són la factura que haurem de pagar per un matí de diumenge fantàstic. Ús adjunto un vídeo (trobat al blog dels atletesvng) molt èxplicit del que et pot passar desprès d’una marató…

Read Full Post »

Desnivel, la degana de les revistes

És injust oblidar massa més temps, en la secció de lectura del blog, la revista degana del muntanyisme a Espanya, Desnivel. No fa pas massa que la compro, però em sembla una revista força interessant, força lluny de les tendències de catàleg que actualment pateixen les publicacions d’altres especialitats esportives (mountain bike, trail running, sky,…). Sempre podem pensar que l’edició podria ser mes imparcial, però seria massa ingenu davant de la realitat en la que ens trobem..

La revista ha estrenat edició digital, que permet la lectura de la revista en format on-line. Podeu accedir a la pagina de descàrrega, i visualitzar tota la revista.

Read Full Post »

Una de palillos xinos

Avui toca tema de material. Ja fa dies que varem tocar el tema de les bambes i des de llavors tenia dubtes de quin seria el següent tema. Tenia clar que volia seguir parlant de material per a Trail Running  i, per ordre d’importància dubtava entre motxilles o bastons. Al final, i desprès que hagi sortit el tema aquesta tarda amb en Fernando, entrarem de ple en el fantàstic i complicat món dels bastons.

Normalment els bastons només els utilitzo en tirades llargues tipus ultra i en excursions on el pes de la motxilla sigui significatiu. En tots dos casos ens ajuden a descansar les extremitats inferiors i a estabilitzar la càrrega, ja que reparteixen els punts de contacte amb el terra.

De bastons en podem trobar de molts tipus, ara bé, es molt important tenir molt clar per a què els voleu fer servir i analitzar molt clarament quines especificacions tècniques ha de tenir.

Fixes, de dos o tres trams: si ens dediquem a l’esquí o tenim molt clar que la mida total del bastó no ens serà un problema, no hem de dubtar en adquirir un bastó rígid. Si per altra banda necessitem un bastó per a ultratrail o per a les nostres sortides que no sobresurti de la nostre motxilla de muntanya haurem d’adquirir un bastó de tres trams.

Sistema d’anclatge: de rosca expandida o per lleva excèntrica. El primer cas és el mes extens, però també el menys fiable dels dos. El segon cas, utilitza el mateix sistema d’ancoratge que les tiges de seient de les bicicletes amb tanca rapida. Una lleva excèntrica permet aplicar més pressió amb menys esforç, tot guanyant més seguretat al evitar que el bastó es replegui automàticament.

Material del bastó: com també passa en les bicicletes de carretera i muntanya, si els volem ultralleugers haurem de desembutxacar una gran quantitat de diners per adquirir un model de carbono. El carbono, menys resistent als impactes que els d’aliatges metàl·lics, guanya en la batalla del pes sempre i quan s’adquireixi material de primera línia. Si volem estalviar una mica, sempre podrem recòrrer als bastons d’alumini, potser un pèl més pesats però molt més resistents. En el mercat existeixen altres models amb altres materials (Zicral, Kevlar,…) però amb un preu també força elevat.

Empunyadura: per a mi un dels temes més importants. Els millors sén les d’escuma, no rellisquen i són, en la majoria dels casos, molt ergonòmiques. En podem trobar de molts tipus, fins i tot depenent de l’especialitat, adoptaran una forma o altre.

Punta: la punta ha de ser resistent, tipus Widia o d’acer al carbono. Amb relleu (n’hi ha amb una petita creu en relleu) que ens ajudin a no perdre adherència.

Dragonera: com en els piolets ens ajudarà a no perdre el bastó i a obtenir un plus de tracció.

Hem de recordar però, que en el cas que utilitzem els bastons per còrrer necessitarem d’un període d’entrenament per a treure tot el suc als nostres nous aliats. Igualment no podem perdre de vista que un ús excessiu d’aquest material pot provocar una acomodació del cos, que pot provocar un inseguretat elevada en el moment que prescindim d’ells.

Els bastons més usuals a les curses de muntanya són els de tres trams d’aliatge d’alumini o carboni (LEKI, Komperdell,…):

els rígids de carbono tipus nòrdic walking o esquí de travessa

i els de plegat ultra ràpid, tipus Raidlight o Ferrino.

Tanmateix, en el mercat podem observar una quantitat enorme de variants sobre un mateix concepte. De bambú amb sistema retràctil des de l’empunyadura, amb una serra de piolet per a les parets mes verticals si fem corredors nevats…

Read Full Post »