A finals de la setmana passada vàrem realitzar el que comença a ser una tradició cada final de juliol, una ruta de muntanya express d’un parell de dies, en aquesta ocasió per la Cerdanya Nord. Si l’any passat ens vàrem animar a fer la Cavalls de Vent, enguany ens vàrem decantar per la Ruta els Estanys Amagats. En total més de 73 quilòmetres i un bon grapat de desnivell acumulat que ens vàren sorprendre des del primer moment, ja en les primeres rampes sortint des de Meranges.
Tot i que la ruta es pot fer perfectament en Sub-24, nosaltres la vàrem realitzar en un parell d’etapes. La primera des de Meranges a Cap de Rec i la segona des de Rec, altre cop fins al punt de sortida. Des del principi teníem clar que la primera part del recorregut acumulava més desnivell i quilometratge, el que no ens esperàvem era una diferència tan forta entre les dues etapes, ja que la segona part del recorregut (la que acumula menys desnivell) quasi tot el seu recorregut estava compost per amples pistes de terra.
Els refugis guardats de la ruta són escasos, cosa que compliquen la logística en el cas de provar la ruta en més dies. De totes maneres, els poquets que trobem son acollidors. El que nosaltres varem escollir, el de Cap de Rec, per a refer-nos de les ferides de guerra de la primera etapa, ens vàren cuidar i alimentar de primera.
Cadí - Moixeró des de Cap de Rec
Si alguna cosa però, hem de criticar (sempre de forma constuctiva) són les deficiències en el marcatge. Per sort portàvem el track en el GPS i el mapa de la ruta (tampoc massa detallat), d’altra manera molt possiblement ens hauguèssim perdut molt freqüentment. Després de dos dies buscant i rebuscant els punts que marquen el recorregut de la Ruta dels Estanys Amagats, puc dir que ben pocs en vàrem trobar.
Rebuscant amb el GPS
saltamarges.wordpress.com 