2.000 metres més amunt

D’acord, ahir em queixava de les matinades i avui a les 05:00h del matí he estat a punt de tombar-m’hi un altre cop. Per sort no ho he fet i desprès d’un parell d’hores de viatge (amb mareig inclòs) hem arribat a Queralbs, on hi feia una temperatura més que fresca! Canvi de roba, un parell de donuts i amunt. Sortíem de 1.236 metres sobre el nivell del mar i ens esperàven 800 metres més fins a Núria i quasi 1.000 metres fins al Puigmal. Gran repte el que teníem al nostre davant.

Tot sobre rodes, pujada més o menys ràpida fins a Núria (en 1h i 20 minuts) i més ràpida del que teníem previst fins al cim del Puigmal (1h i 50 minuts), fins i tot ens ha sorprés a nosaltres. Camí net, amb una mica de fresqueta que m’ha servit per conquerir el cim per 4rt cop. Més tard, hem iniciat el tomb de l’Olla que per falta d’aigua no hem pogut acabar tots els components del grup. Sols el crack d’en Ricard ha arribat al Noucreus i la resta (els Oriols) hem baixat des del Coll de Finestrelles per fer un parell de Cocacoles ben merescudes. La resta de la història ja us la podeu imaginar. Camí vell de Núria avall, sols amb un inconvenient, després de quasi 2.000 metres de baixada els tendons rotulians ja no poden més.

Molts de vosaltres potser us estareu preguntant que signifiquen 2.ooo metres de desnivell. Sense perdre de vista les qüestions pedagògiques, anem a pams. A les curses de muntanya a part dels quilòmetres del recorregut s’ha de comptar, també el desnivell. Aquest pot ser positiu o acumulat. En el nostre cas, hem fet 2.000 metres de pujada i uns altres 2.ooo de baixada, per tant 4.000 de desnivell acumulat. Però que significa aquesta xifra? Doncs bé, pels de Vilanova, imagineu-vos la nostre rambla, des de mar fins a les Neus, en vertical. Mireu a munt i ja tindreu el desnivell positiu. La resta, els no vilanovins, busqueu una altra referència o aprofiteu l’excusa i visiteu la Rambla i el centre de la ciutat, no se’n arrepentireu.

 

Read Full Post »

I jo que redimonis practico?

Fa temps que reflexiono sobre la definició clara del conjunt de carreres que proliferen en el nostre calendari, les seves variants en quant ha recorregut, desnivell, tipus de terreny,… ha fet que la definició que coneixíem fins ara i que les encasellava tampoc sense massa encert, DE o PER muntanya, hagi quedat desfasat ràpidament. El boom que pateix el mundillo del trail running, amb participants vinguts de moltes altres especialitats (triatló, ciclistes, pisteros i ruteros), ha afegit encara més confusió al sector i en moltes ocasions ens apuntem a una carrera sense tenir molt clar en quin terreny ens estem posant.

Com sempre, els nostres veïns francesos en això ens porten ja força temps d’avantatge i aquest dilema el tenen força clar. Aprofito doncs una petita classificació que em va passar en Ricard ja fa uns mesos per obrir un debat en el nostre sector. Feu-hi una ullada i parlem-ne.

• Trail running: distància fins a mitja marató, córrer sobretot en un entorn natural. Molt poc tècnic, zero autonomia.
• Cursa de muntanya: 15 a màxim 40 km en terme general d’un mateix camí d’anada i tornada o circular, sovint té un bon nivell tècnic. Zero autonomia.
• Skyrace: molt a prop de la carrera de muntanya, però a gran alçada.
• Marató +: 40 a 50 km, principalment en un entorn natural, podrà presentar alt nivell tècnic. Semi-autònomes.
• Trails: 50 a 80 quilòmetres, en un entorn natural, podrà presentar alt nivell tècnic. Autonomia o semi-autonomia.
• Ultra-Trail: 80-165 quilòmetres, sobretot en un entorn natural, podrà presentar alt nivell tècnic. Autonomia o semi-autonomia.
• Ultra distància: + de 165 km sense necessitat de controls,  en un entorn natural, alt nivell tècnic, semi-autonomia.

Read Full Post »

Enhorabona, 4:57:28:558

Així començava el missatge SMS que els organitzadors del la II Cursa d’Alta Muntanya de Berga em varen enviar sols creuar l’arribada al Passeig de l’Industria de Berga, aquest passat diumenge. Desprès de quasi 5 hores de cursa, 31 kilòmetres (més dels enunciats), més de 2.000 metres de desnivell positiu acumulats a les cames i amb un sector de 15 metres de ràpel de premi, entrava a l’arc d’arribada suat i amarat.

Amb més nervis que de costum (tenia clar que no havia fet els deures:  pocs kilòmetres previs, menys hores de son i més sidra que de costum) començàvem la cursa a les 9:00 d’un matí força fred. 6 graus i en calça curta. Foto amb la gent del UEC Anoia (la primera) i sortida rapidíssima. En 30 minuts estàvem a Queralt per la drecera. Desprès a bon ritme pel camí dels bons homes fins a Espinelves. Moment en que m’arriba el primer sustu del dia: de reüll veig un home amb una espècie d’armilla reflectant, serà el que tanca la cursa? No podia ser, i no era.

Desnivell considerable fins al kilòmetre 14, equador de la cursa amb avituallament, com tots, complert i amb molt de Pepsi. Inici de la pujada a Rasos. BRUTAL! i perdoneu l’expressió. A mitja cursa, just en el moment que necessites que caiguin els kilòmetres de forma ràpida, ens trobem de morros unes rampes sostingudes amb pedra, fang i neu. I per si faltava quelcom, patim el segon ensurt del dia. Des de baix sentim: neu baixant!! Com? que anem baixant? Osti! …desprès del que portem, jo em faig el longui, vaig pensar. Falsa alarma, l’organització ens avisava de la perillositat de la baixada per la neu acumulada.

Un cop d’alt (35m. més tard, la mitjana a prendre pel s…) avituallament i sorpresa final. Pujada final a Rasos  per pista d’Ski ample i pelada. Recuperem forces i tornem a baixar per enfilar la pujada de Rasos de baix. Un cop al cim altre cop baixada dura i tècnica, si ja ho diuen “tot el que puja, baixa”. Aquest cop com us deia amb tram de corda (més ben dit cordino) fixa, amb pocs nusos i molta gent. En deuen dir Skyrunning per això.

30 minuts de baixada tècnica, pujada final fins a la Figuerassa (els kilòmetres ja comencen a mermar la moral) i altre cop baixada fins a Berga, de les que podríem reconèixer com a tècnica de les bones.

En fi, jornada impressionant. I com de costum, de tot això en podem extreure una bona conclusió: haurem de pujar a entrenar més sovint per allà d’alt. D’altre manera, els que estem acostumats a fer CoastRunning no tenim res a fer en una d’aquestes curses d’Skyrunning.

Read Full Post »