De somni…

Dijous, panxa plena, molt plena i mandra, molta mandra. Avui anava a filosofar sobre el sexe dels àngels i altres paranoies que em venen al cap quan corro, però em sembla que el millor es que em deixi estar d’històries i deixi pas als autèntics professionals.

Per mandra o per peresa doncs, avui us penjo un vídeo que per més inri no és ni còmic. De totes maneres no sigueu pitjor que jo i feu-hi una ullada, estèticament es impressionant.

Ànims i bon cap de setmana i com de costum us dic, si aneu a la muntanya no perdeu el seny.

Read Full Post »

Regreso al pasado

12 mesos sense tocar la bici són molts mesos. I últimament ja ho estic trobant a faltar, masses kilòmetres corrents a les cames fan necessari un canvi de rutina i un retorn als orígens ni que sigui de forma intermitent.

Hi el canvi, com tots els que faig, serà radical. Si tot surt bé, abandonarem les bondats de la doble suspensió per a passar-nos altre cop a les rigideses d’un quadre de metall, dur i de color gris fort. I dic, si tot surt bé, ja que la conjunció astral que s’haurà de produir és d’aquelles que passen cada cent anys.

De moment us deixo amb la incògnita. Dues pistes per anar fent boca: ni és de plàstic ni bon conductor elèctric i les línies recorden de molt lluny el meu enyorat JAM dels 90’s. Amb força slooping i amb llarg tub horitzontal.

Potser, fins i tot, unirà l’altre gran somni que tinc…

Read Full Post »