Avui toca tema de material. Ja fa dies que varem tocar el tema de les bambes i des de llavors tenia dubtes de quin seria el següent tema. Tenia clar que volia seguir parlant de material per a Trail Running i, per ordre d’importància dubtava entre motxilles o bastons. Al final, i desprès que hagi sortit el tema aquesta tarda amb en Fernando, entrarem de ple en el fantàstic i complicat món dels bastons.
Normalment els bastons només els utilitzo en tirades llargues tipus ultra i en excursions on el pes de la motxilla sigui significatiu. En tots dos casos ens ajuden a descansar les extremitats inferiors i a estabilitzar la càrrega, ja que reparteixen els punts de contacte amb el terra.
De bastons en podem trobar de molts tipus, ara bé, es molt important tenir molt clar per a què els voleu fer servir i analitzar molt clarament quines especificacions tècniques ha de tenir.
Fixes, de dos o tres trams: si ens dediquem a l’esquí o tenim molt clar que la mida total del bastó no ens serà un problema, no hem de dubtar en adquirir un bastó rígid. Si per altra banda necessitem un bastó per a ultratrail o per a les nostres sortides que no sobresurti de la nostre motxilla de muntanya haurem d’adquirir un bastó de tres trams.
Sistema d’anclatge: de rosca expandida o per lleva excèntrica. El primer cas és el mes extens, però també el menys fiable dels dos. El segon cas, utilitza el mateix sistema d’ancoratge que les tiges de seient de les bicicletes amb tanca rapida. Una lleva excèntrica permet aplicar més pressió amb menys esforç, tot guanyant més seguretat al evitar que el bastó es replegui automàticament.
Material del bastó: com també passa en les bicicletes de carretera i muntanya, si els volem ultralleugers haurem de desembutxacar una gran quantitat de diners per adquirir un model de carbono. El carbono, menys resistent als impactes que els d’aliatges metàl·lics, guanya en la batalla del pes sempre i quan s’adquireixi material de primera línia. Si volem estalviar una mica, sempre podrem recòrrer als bastons d’alumini, potser un pèl més pesats però molt més resistents. En el mercat existeixen altres models amb altres materials (Zicral, Kevlar,…) però amb un preu també força elevat.
Empunyadura: per a mi un dels temes més importants. Els millors sén les d’escuma, no rellisquen i són, en la majoria dels casos, molt ergonòmiques. En podem trobar de molts tipus, fins i tot depenent de l’especialitat, adoptaran una forma o altre.
Punta: la punta ha de ser resistent, tipus Widia o d’acer al carbono. Amb relleu (n’hi ha amb una petita creu en relleu) que ens ajudin a no perdre adherència.
Dragonera: com en els piolets ens ajudarà a no perdre el bastó i a obtenir un plus de tracció.
Hem de recordar però, que en el cas que utilitzem els bastons per còrrer necessitarem d’un període d’entrenament per a treure tot el suc als nostres nous aliats. Igualment no podem perdre de vista que un ús excessiu d’aquest material pot provocar una acomodació del cos, que pot provocar un inseguretat elevada en el moment que prescindim d’ells.
Els bastons més usuals a les curses de muntanya són els de tres trams d’aliatge d’alumini o carboni (LEKI, Komperdell,…):
els rígids de carbono tipus nòrdic walking o esquí de travessa
i els de plegat ultra ràpid, tipus Raidlight o Ferrino.
Tanmateix, en el mercat podem observar una quantitat enorme de variants sobre un mateix concepte. De bambú amb sistema retràctil des de l’empunyadura, amb una serra de piolet per a les parets mes verticals si fem corredors nevats…
saltamarges.wordpress.com 
