Fa temps que reflexiono sobre la definició clara del conjunt de carreres que proliferen en el nostre calendari, les seves variants en quant ha recorregut, desnivell, tipus de terreny,… ha fet que la definició que coneixíem fins ara i que les encasellava tampoc sense massa encert, DE o PER muntanya, hagi quedat desfasat ràpidament. El boom que pateix el mundillo del trail running, amb participants vinguts de moltes altres especialitats (triatló, ciclistes, pisteros i ruteros), ha afegit encara més confusió al sector i en moltes ocasions ens apuntem a una carrera sense tenir molt clar en quin terreny ens estem posant.
Com sempre, els nostres veïns francesos en això ens porten ja força temps d’avantatge i aquest dilema el tenen força clar. Aprofito doncs una petita classificació que em va passar en Ricard ja fa uns mesos per obrir un debat en el nostre sector. Feu-hi una ullada i parlem-ne.
• Trail running: distància fins a mitja marató, córrer sobretot en un entorn natural. Molt poc tècnic, zero autonomia.
• Cursa de muntanya: 15 a màxim 40 km en terme general d’un mateix camí d’anada i tornada o circular, sovint té un bon nivell tècnic. Zero autonomia.
• Skyrace: molt a prop de la carrera de muntanya, però a gran alçada.
• Marató +: 40 a 50 km, principalment en un entorn natural, podrà presentar alt nivell tècnic. Semi-autònomes.
• Trails: 50 a 80 quilòmetres, en un entorn natural, podrà presentar alt nivell tècnic. Autonomia o semi-autonomia.
• Ultra-Trail: 80-165 quilòmetres, sobretot en un entorn natural, podrà presentar alt nivell tècnic. Autonomia o semi-autonomia.
• Ultra distància: + de 165 km sense necessitat de controls, en un entorn natural, alt nivell tècnic, semi-autonomia.
saltamarges.wordpress.com 