Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘ultratrail’

Com si d’un obsés de la muntanya és tractes, aquest estiu he repetit en un parell d’ocasions un dels millors recorreguts que podem realitzar en el nostre gran país. Vistes de somni, recorreguts variats i uns  refugis força acollidors (en general) fan de la Cavalls de Vent una aventura 100% recomanable.

78Km i més de 5.000metres de desnivell positius,  atacats  en la primera de les ocasions en un parell de dies (amb malles de licra i motxilla light) i en 4 dies en la segona (ben acompanyat i a un ritme menor), donen per molt i difícilment ho puc resumir en sols 4 línies.

Mil i una anècdotes, moltes d’elles irrepetibles (per sort), moments de duresa extrema combinats amb molts d’altres de plaer visual difícilment irrepetible en van empènyer a proposar a un grup de bons amics repetirla ruta desprès de la primera versió Skyrunning.

Campanya de promoció (feina fàcil, la gent tenia ganes de mont), seguit d’algunes reunions de coordinació que donaren pas a uns dies de bon rotllo perfectes per a desconnectar de les nostres obligacions del dia a dia. 4 etapes, de més a menys intensitat, amb premi final al reconegudíssim Snack-Cadí-Bar, ens varem permetre completar el recorregut que ens permet descobrir grans espais del Cadí Moixeró i de la Serra del Pedraforca.

En els dos casos sortirem del refugi de Gresolet, tot i que tinc clar que en la pròxima ocasió (si! hi haurà propera edició en 24hores) sortiré del Lluís Estasen. Una sola nit al Serrat de les Esposes (amb un acolliment magnific) en la primera de les ocasions i tres nits (Rebost, Serrat i Prats d’aguiló) en la segona ,m’han permès conèixer a un bon grapat de guardes amables i cordials amb un caràcter ben anyullat dels estereotips d’alta muntanya.

Per a que us feu una idea de les diferencies sobre un mateix recorregut us adjunto les llistes de materials d’una i altre aventura. I si decidiu plantejar-vos el repte i teniu algun dubte, no us quedeu sense preguntar. Animeu-vos, tant en un o altre ritme la ruta ho val.

36 Hores 4 dies
Motxilla i complements
Motxilla Raidlight endurance 15L Salomon Raid 30L
Llençol de roba MacKinley Mackinley
Roba
Mudes 2 4
Mitjons 2 4
Samarretes 2 4
Pantalons/Malles 2 3
Paravent Salewa Goretex Paclite Salewa Goretex Paclite
Forro LaFuma (tipus 100)
Buff Buff Original Buff Original
Gorra Salomon Salomon
Manguitos Decarthon
Alimentació i Hidra.
Sistema hidratació Camelback 2L + Bidó 500ml Camelback 2L + Bidó 500ml
Sals minerals Recuperation Recuperation
Altres Pastis Overstim, barretes, gels,… Oreo, Principes i mortadela d’olives
Calçat i altre
Calçat Asics Trabuco Asics Trabuco
Xancles (boses de plàstic) Caprabo (3euros)
Bastons Komperdell Ultralight Komperdell Ultralight
Electrònica
GPS Garmin HCX Etrex Garmin HCX Etrex
Càmera de fotos Panasonic Lumix Panasonic Lumix
Frontal LED PETZL E-LITE PETZL Tikka
Farmaciola
Navalla X X
Aerosol desinfectant X X
Esparadrap X X
Gasses X X
Crema solar X X

36 Hores 4 dies
Motxilla Raidlight endurance 15L Salomon Raid 30L
Calçat Asics Trabuco Asics Trabuco

Read Full Post »

Les noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC, si volem sembla més moderns o hi-tec) avancen cada dia més. Sembla doncs inevitable que la secció de “Lectura obligatòria” s’adapti a les noves tendències que la modernitat del nostre segle ens imposa de forma diària.

Per aquest motiu, i sense perdre de vista que començo a tenir una edat en que si no m’espavilo l’era cibernètica em fotrà 4 clatellades a la nuca, he decidit donar cabuda dins la secció de lectura a aquells blogs que en el dia a dia localitzo per Internet (sempre en horari extra – escolar). Alguns d’ells ja tenen link al blog, d’altres els aniré penjant de mica en mica. Al cap i a la fi també son de lectura obligatòria.

Començarem doncs per un dels millors blogs que he trobat fins avui. Les històries narrades en primera persona d’aquest gran atleta, Ser13gio en la globosfera, necessiten un merescut reconeixem. Hi trobareu articles d’aventura, test de material i fins i tot economia del trail. Feu-hi una ullada, es 100 per cent recomanable.

Ser13gio

Read Full Post »

amb més kilòmetres dels previstos (43,91Km) i més desnivell que l’any anterior (3.073m. positius) ahir diumenge vaig acabar la XIV Marató de la Vall del Congost. 8 hores i 5 minuts desprès d’haver sortit d’Aiguafreda, arribava al carrer major del poble desprès d’haver salvat 4 rieres plenes d’aigua, una infinitat de baixades tècniques i una quantitat encara més elevada de pendents ascendents de marcada rectitud (serà que en aquesta zona no coneixen la tècnica de la Ziga-zaga).

Amb un recorregut marcat per la bellesa de les vistes i per una absència de pistes quasi malaltissa, l’organització de la cursa es mereix un excel·lent. Força avituallaments, molta gent (no es Zegama, ni de bon tros, però si respira un molt bon ambient), i un recorregut molt ben marcat fan d’aquesta marató una de les millors de la península.

A les 7:00 del matí en punt, vàrem començar la que per molts és la marató més dura de l’estat. Començament ràpid amb dures rampes des de la sortida. Amb confiança i tranquil·litat fins ben passat el quilòmetre 18 (de quelcom m’ha de servir l’experiència en la ½ de l’any anterior) les coses es van complicar a partir del quilòmetre 20. El Purgatori i el Tagamanent ja comencen a castigar les cames i les seves baixades tècniques i empinades desgasten les energies del cos. Arribada a la zona de la C-17 (que creuem per sota en una espècie de corrugat enorme), el riu Congost ple d’aigua i la Trona em fan replantejar moltes coses: “vols dir que hauria d’haver deixat la bici?… com mínim a les baixades amb la bici et deixes caure…”. El regalitu final dels Cingles va anar molt més enllà del plaer de gaudir d’una vista panoràmica impressionant i ens va permetre assaborir de la baixada final fins a l’entrada del poble.

Menció especial mereixen els controls de pas animats (un amb guitarra i caixó i l’altre amb percussió) i l’avituallament a la Masia (sota la Trona). Com deia, força gent i bon ambient.

En fi, tenint molt clar que un dia o altre me’n penediré d’aquestes paraules, l’any que ve repetim!

Una llaga al dit gros del peu i unes lleugeres molèsties a les cervicals són la factura que haurem de pagar per un matí de diumenge fantàstic. Ús adjunto un vídeo (trobat al blog dels atletesvng) molt èxplicit del que et pot passar desprès d’una marató…

Read Full Post »

Avui toca tema de material. Ja fa dies que varem tocar el tema de les bambes i des de llavors tenia dubtes de quin seria el següent tema. Tenia clar que volia seguir parlant de material per a Trail Running  i, per ordre d’importància dubtava entre motxilles o bastons. Al final, i desprès que hagi sortit el tema aquesta tarda amb en Fernando, entrarem de ple en el fantàstic i complicat món dels bastons.

Normalment els bastons només els utilitzo en tirades llargues tipus ultra i en excursions on el pes de la motxilla sigui significatiu. En tots dos casos ens ajuden a descansar les extremitats inferiors i a estabilitzar la càrrega, ja que reparteixen els punts de contacte amb el terra.

De bastons en podem trobar de molts tipus, ara bé, es molt important tenir molt clar per a què els voleu fer servir i analitzar molt clarament quines especificacions tècniques ha de tenir.

Fixes, de dos o tres trams: si ens dediquem a l’esquí o tenim molt clar que la mida total del bastó no ens serà un problema, no hem de dubtar en adquirir un bastó rígid. Si per altra banda necessitem un bastó per a ultratrail o per a les nostres sortides que no sobresurti de la nostre motxilla de muntanya haurem d’adquirir un bastó de tres trams.

Sistema d’anclatge: de rosca expandida o per lleva excèntrica. El primer cas és el mes extens, però també el menys fiable dels dos. El segon cas, utilitza el mateix sistema d’ancoratge que les tiges de seient de les bicicletes amb tanca rapida. Una lleva excèntrica permet aplicar més pressió amb menys esforç, tot guanyant més seguretat al evitar que el bastó es replegui automàticament.

Material del bastó: com també passa en les bicicletes de carretera i muntanya, si els volem ultralleugers haurem de desembutxacar una gran quantitat de diners per adquirir un model de carbono. El carbono, menys resistent als impactes que els d’aliatges metàl·lics, guanya en la batalla del pes sempre i quan s’adquireixi material de primera línia. Si volem estalviar una mica, sempre podrem recòrrer als bastons d’alumini, potser un pèl més pesats però molt més resistents. En el mercat existeixen altres models amb altres materials (Zicral, Kevlar,…) però amb un preu també força elevat.

Empunyadura: per a mi un dels temes més importants. Els millors sén les d’escuma, no rellisquen i són, en la majoria dels casos, molt ergonòmiques. En podem trobar de molts tipus, fins i tot depenent de l’especialitat, adoptaran una forma o altre.

Punta: la punta ha de ser resistent, tipus Widia o d’acer al carbono. Amb relleu (n’hi ha amb una petita creu en relleu) que ens ajudin a no perdre adherència.

Dragonera: com en els piolets ens ajudarà a no perdre el bastó i a obtenir un plus de tracció.

Hem de recordar però, que en el cas que utilitzem els bastons per còrrer necessitarem d’un període d’entrenament per a treure tot el suc als nostres nous aliats. Igualment no podem perdre de vista que un ús excessiu d’aquest material pot provocar una acomodació del cos, que pot provocar un inseguretat elevada en el moment que prescindim d’ells.

Els bastons més usuals a les curses de muntanya són els de tres trams d’aliatge d’alumini o carboni (LEKI, Komperdell,…):

els rígids de carbono tipus nòrdic walking o esquí de travessa

i els de plegat ultra ràpid, tipus Raidlight o Ferrino.

Tanmateix, en el mercat podem observar una quantitat enorme de variants sobre un mateix concepte. De bambú amb sistema retràctil des de l’empunyadura, amb una serra de piolet per a les parets mes verticals si fem corredors nevats…

Read Full Post »