El gran Olmo

Injustament oblidat, injustament tenia apartat d’aquest bloc el gran Marco Olmo, però ha arribat el moment de possar-hi remei. Poc donat a agregar a tort i a dret al Facebook, ahir no me’n vaig poder estar i vaig acceptar la proposta de la web d’enviar una invitació al Sr. Olmo. Sorprenentment en 5 hores m’ha respost, fet que justifica sobradament dedicar-l’hi un post.

Pels qui no el coneixeu, en Marco Olmo es dedica a córrer per la muntanya amb un currículum excepcional. Entre d’altres ha guanyat un parell de Ultratrails de Montblanc (166 quilòmetres i 9.500 metres de desnivell), les del 2008 i 2009 abans que en Kilian Jornet entrés en acció. Res d’això no tindra res d’especial (¿?) si en Marco no tingués 58 anys i molt poca experiència en el trail running en la primera de les victòries de la gran cursa dels Alps. Després de la primera victòria en van seguir d’altres, especialment interessants les de Gran Canàries i moltes altres participacions en curses de llarga distància i per etapes (entre d’altres un parell d’edicions de la Marató de Sables).

Després d’una ràpida però profitosa carrera, li ha arribat el moment dels reconeixements i entre d’altres n’hi ha un de molt especial. L’any passat una productora italiana li va dedicar un documental, un documental molt emotiu on es relata de forma extensa i detallada l’experència d’aquest màgnific corredor. Feu una ullada al vídeo promocional, val la pena.

Read Full Post »

Oju al parche!

Tots aquells que estigueu plantejant-vos córrer alguna ultratrail aquest any (en especial, aquells que voleu córrer alguna de les curses del UTA de Montblanc) us recomanaria la lectura atenta de les modificacions de la normativa pel que respecta al material obligatori de la famosa cursa Francesa. Pel que sembla, i si res no canvia, aquestes noves normes de l’ultra per excel·lència es poden acabar imposant en la resta de curses del sector.

L’escampada de l’any passat (recordeu que la cursa es va aturar al quilometre 30 per problemes de metereològics) ha provocat un replantejament a l’hora d’exigir el material obligatori als corredors de trail. La nova normativa vol acabar d’una vegada per totes amb les ronyoneres, amb les jaquetes ultralight, amb els pantalons curts i amb les samarretes de cotó (sí heu senit bé, samarretes de cotó).

Textualment:

“-Chaqueta impermeable con capucha (de Gore-Tex o similar) que permita soportar el mal tiempo en montaña. Tejido de mínimo 60g/m2 (peso medio 165 gr. Mínimo) salvo en caso de posible mal tiempo anunciado, que deberá ser de un tejido de 90g/m2 mínimo (peso mínimo 250gr)
-Pantalones o mallas largas, o combinación de un pirata con calcetines altos de manera que cubran totalmente las piernas.
-Camiseta caliente de manga larga (tipo segunda capa, no de algodón) de un peso mínimo de 180gr.
-Gorra, bandana o Buff.
-Gorro
-Guantes calientes e impermeables.
-Pantalón impermeable.”

El que potser no acaba de quadrar és que la limitació no ve per temes d’impermeabilitat si no per temes de pes. No és massa comprensible que sols s’especifiqui un gramatge minim i un pes total de peça i no una xifra pel que fa a la columna d’aigua que aguanta la peça. En canvi si que s’arriba ha especificar la necessitat de guants i pantalons impermeables. I això sí, d’una plumada s’acaba amb les jaquetes tipus Raidlight (165gr) o de North Face (curiosament el patrocinador de la cursa) i les malles tres quarts.

Estic d’acord amb la obligatorietat d’un mínim material tenint en compte les dramàtiques conseqüències de la cursa de Zugspitze o del Mercantour de l’any passat on varen morir 3 corredors, de totes maneres no acabo de veure molt clar com es pot justificar i controlar l’equipament obligatori basant-nos única i exclusivament pel pes. I si algú decideix córrer amb una suadora amb caputxa? Pesa més però aïlla menys que un impermeable lleuger… I sense llista de material obligatori especificant marques i models (on les marques es poguèssin inscriure desprès de passar uns minims controls) qui acabarà fent un bon negoci? Els comerços de Chamonix (en el cas de l’UTMB) als que s’haurà de recòrrer per a suplir les peces que no han passat el control?

Com a mínim, les motxilles hauran de quedar en un parc tancat desprès del control de material i sols faltarà (per a èsser coherents amb les normes) evitar l’excés d’ajuda exterior en els avituallaments dels corredors més punters. Si hem de controlar-ho tot, com a mínim, fem-ho el millor possible.

Read Full Post »