Inversament proporcional

Resulta curiós, després d’uns messos de treball molt intensos i d’uns horaris nocturns intempestius, resulta que arriba l’estiu i amb aquests, les activitats que t’obliguen a unes matinades sonades. A l’estiu o comences l’activitat molt d’hora al matí (o molt tard al vespre) o pots morir en l’intent. La calor, el sol i les necessitats d’hidratació s’han de tenir molt en compte i com es diu col·loquialment, no val a badar.

Però com us deia al començament, visc en una paradoxa d’espai-temps que canvia d’un dia per altre. Els bolos obliguen a una nocturnitat que contrasta amb els horaris de muntanya. Però aquesta no és la única paradoxa en la que em puc incloure.

Des de que vaig començar a còrrer, als vespres pel passeig, em poso les bambes per a eliminar l’estrés del dia. Mica en mica, i per atzars de la vida, la feina i les responsabilitats han anat en augment i amb aquest també, els quilòmetres han acabat augmentat. A més preocupacions, més quilometres. De moment ja hem fet un ultratrail de 80 quilòmetres i hem obert un auditori. Esperant que aquesta bola de neu no vagi a més, de moment anirem a dormir que demà, com no, toca matinades. Queralbs, Núria i el Tomb de l’Olla ens espera.

Read Full Post »

En temps de fred, val més una gorra que un barret

Fred i de debò! Diumenge al matí 0 graus, amb un lleuger ventet que encara feia baixar una mica més la temperatura de sensació. Alguns dirien que no feia ni fred ni calor, però jo puc assegurar que de fred en feia i molt. Malla llarga, mitgeta, manguitos, paclite, gorreta, bastons i avall. El repte, baixar des de Núria a Queralbs i tornar a pujar, i tot en el menor temps possible.

Alguns us preguntareu perquè? Possiblement ni jo ho sàpiga, però si no estiguéssim per aquestes històries què faríem, col·leccionar sobrets de sucre? Baixada tècnica de les de veritat, d’aquelles que carreguen les ròtules. Camí conservat i bellíssim, amb alguns trams de pedriscall amb rocs de la mida de síndries que feien perillar la integritat dels turmells. Amb una flora variada des les zones baixes del recorregut fins a les parts més altes de la vall, és un plaer per als sentits que difícilment podrem oblidar. En total 2 hores i 10 minuts (60′ de baixada i la resta de pujada) per a perdre i superar els 800 metres de desnivell en poc més de 14 quilometres d’anada i tornada.

I tot això, en el marc de les ja tradicionals jornades de muntanya de la família Puig. Muntanya, descans, bon menjar (bufet amb russa inclosa) i temps per a relax. I és que al llarg d’un parell de dies tota la família realitza, en la mida de les seves possibilitats, mil i una activitats amb l’excusa de la muntanya de fons. Excursió pel camí vell de Núria ( que també varen fer alguns de la família amb una mica més de calma), dissabte excursió fins al Pic de l’Àliga (el d’allà, no el d’aquí, que quedi clar) per a contemplar les magnifiques vistes sobre la vall, tobogan sobre maxembrat de nylon, taller de manualitats naturals, tomet en poni i moltes altres activitats per a tots els gustos i edats.

Ho tinc clar, si teniu temps visiteu Núria, encara que faci un fred que us pugui congeliar les idees.

Read Full Post »