De companys de fatiga…

Per casualitat en les darreres setmanes he parlat amb varies persones d’un tema que considero dels més importants a l’hora d’anar a la muntanya. Com en molts d’altres esports, en les curses de muntanya, en els trails, en l’escalada  o en les sortides d’alpinisme, adequar les nostres  activitats al nostre ritme i nivell i al dels nostres companys d’aventura ens garantira l’èxit o el fracàs de la mateixa aventura.

Sembla una obvietat, però a vegades ens en oblidem i amb la il·lusió dels nous reptes no parem massa atenció a l’envergadura de l’activitat i als companys amb que la realitzarem. No ens parem a pensar si el repte esta al nostre abast i al dels nostres companys.

A grans trets per anar al “monte” tenim varies opcions a l’hora d’escollir la nostre companyia. Totes elles amb les seves particularitat que hem de ser conèixer i respectar:

• Sortir amb els amics de tota la vida: amb els que hem compartit aventures (i desventures)  i que coneixem el seu nivell a la perfecció. L’amistat que ens uneix aporta un afegit a l’activitat, i a més ajuda a superar els possibles “fracassos” de l’activitat. El problema però pot venir amb l’excés de confiança, al final pot fer fàstic.
• Passejar-se amb coneguts: En converses de celler o botiga acabes posant-he en situació, conèixer el seus nivell i la seva seriositat. En moltes ocasions poden resultar molt més seriosos i competents, possiblement per la manca de confiança.
• Amb la parella: un plat fort que fa impossible preveure’n el resultat. N’hi ha que ho recomanen i n’hi ha que no els volen veure ni en pintura en les seves activitats outdoor. Com sempre els extrems son dolents, jo recomano adequar les activitats al nivell dels dos i gaudir-ne al màxim.
• Córrer amb desconeguts: normal en les curses de muntanya en el que les adversitats del terreny fa estranys companys de fatigues. Son en moltes ocasions una caixa de sorpreses amb resultats imprevisibles.

Sigui com sigui i sortiu amb qui sortiu no oblideu quin es el vostre nivell (estat de forma, experiència, tècnica, ritme de marxa,…) i del grup, al cap i a la fi l’èxit de la sortida dependrà de que el grup de participants assoleix-hi els objectius sense que cap d’ells s’hi deixi la pell i l’os pel camí.

Read Full Post »

Autodetenció segura

Si sou lectors habituals del blog (dels poquets) ja sabeu que la seguretat a la muntanya (estiu o hivern tant se val) per a nosaltres és una de les qüestions mes importants.

Varem començar fa alguns dies parlant del factor de caiguda i avui reprenem el tema, abans que s’acabi la poca neu del Pirineu, parlant dels sistemes d’auto detenció.

Molts de vosaltres ús preguntareu que significa auto detenció. Intentarem fer cinc cèntims de forma breu. Dins les tècniques que hem de conèixer a l’hora d’accedir a la muntanya hi ha la de l’auto detenció. Aquesta tècnica ens permetrà aturar-nos desprès de patir una caiguda en una pendent amb neu amb l’ajuda del nostre piolet.

Hem de tenir en compte que la “frenada” serà gradual. Al contrari del que es realitza en les caigudes en roca, en neu l’aturada no mai “seca”. La tècnica, que seria recomanable repassar en repetides vegades cada temporada, s’ha de practicar de tres formes possibles, preveient en tots el casos la posició del nostre cos desprès d’una caiguda. En línies generals haurem de provar l’auto detenció de cara (simulant una caiguda d’esquena) , de boca terrós (simulant la caiguda de cara)i de cap per vall (simulant la caiguda de costat).

En plena practica, intentant clavar el piolet a la neu.

A l’hora de realitzar l’auto detenció hem de tenir en compte:

-Aixecarem en tot moment els peus per a evitar que els grampons es clavin a la neu i es projectin muntanya avall.

-Amb neus tova podem provar de treballar amb la pala i sempre aixecarem el piolet des del puny mirant de fer palanca sobre la fulla clavada a la neu.

-La corretja (o dragonera) del piolet no intervé en l’auto detenció però si que ens assegura no perdre l’eina de les nostres mans. Recordeu sempre de passar la corretja al vostre canell.

Sens dubte és una pràctica que haureu de provar amb l’ajudat d’algun alpinista experimentat o guia de muntanya i sobret, relaxeu-vos i disfruteu. I per mes que ús vinguin ganes de cridar, no ho feu, si no acabareu amb la boca plena de neu.

Si ho voleu fer encara mes divertit, vestiu-vos amb sobrepantalons i “chubasqueru” de plàstic, la velocitat que agafareu serà terrorifica.

Us adjunto un vídeo en angles més que interessant:

Read Full Post »

El factor de caiguda

El factor de caigua és el número que s’utilitza per a calcular la força que rep l’escalador, el seu assegurador i els encoratges quan l’escalador pateix una caiguda (força de xoc). A major factor de caiguda, major força reben els elements esmentats.

El Factor maxim de caiguda que pot rebre un escalador es de 2. Per a calcular el factor de caiguda utilitzarem la següent formula:

factor de caiguda = longitud de la caiguda / longitud de la corda

Posem un exemple per a veureu mes clar:

En el primer cas, la longitud de caiguda (5m) es molt mes elevada que la longitud de la corda (2,5m). Si realitzem els càlculs amb la formula anterior veurem que la caiguda es de Grau 2.

En el segon cas, l’escalador ha posat un anclatge intermig, per tant mantenint la mateixa longitud de caiguda (5m) ha augmentat la longitud de corda (5m) i per tant ha reduït el factor de caiguda a Grau 1.

Per a reduir un factor de caiguda elevat podem:

. Reduir la longitud de la caiguda instal·lant anclatges sòlids regularment, especialment al principi, quan la longitud de corda és petita. Quant mes petita sigui la longitud de la corda menys absorvira aquesta limpacte.

. Evitar sempre un factor de caiguda 2 col·locant tant aviat com es pugui un anclatge en deixar la reunió.

Podeu calcular el factor de caiguda tenint en compte el pes de l’escalador a la pagina d’Outdoor adventures.

Per a veure com pot afectar un factor de caiguda 2 sobre el nostre organisme podem veure els efectes d’un xoc de 80Kg sobre una cinta cosida estatica:

Read Full Post »

Curs d’iniciació a l’Alpinisme del UEC Anoia

Desprès de molt de temps sense poder anar a la muntanya per motius professionals, les curses de muntanya m’han tornat ha enganxar altre vegada a les activitats a l’aire lliure. Desprès de realitzar alguns pics sense massa tècnica (“cims de vaca” en dirien alguns) i de fer forces quilòmetres de curses em vaig plantejar l’opció de realitzar el curs d’iniciació a l’Alpinisme del UEC Anoia. El curs, recomanable al 100%, et fa una petita introducció al mon de l’alpinisme i les seves tècniques. Si teniu pensat pujar el nivell d’ascensions o tant sols voleu aprofundir aquells coneixements que no teniu massa clars us recomano el curs.

Temari de practiques:

PRIMER CAP DE SETMANA:

• Progressió en neu .
• Amb i sense grampons.
• Progressió en S amb canvi de mà de piolet.
• Pas d’ànec.
• Pas francès.
• Puntes.
• Mixt o Americà.
• Taller de nusos al refugi.
• Auto detenció o Auto Aturar-se.
  De cul
  De cara
  D’esquena
  Sense piolet ni grampons

SEGON CAP DE SETMANA:

• Demostració de Material tècnic
• Reunions : de 2 ancoratges amb nusos i de 3 ancoratges
• Ràpel : Reverso , vuit i nus dinàmic.
• Remuntar corda : Amb dos machards i prou.
• Polipastos : Simple conscient , Simple inconscient, Compost per desmultiplicar forces i MINITRAXION.
• Progressió en roca : Posar ancoratges, fer reunions de 2 punts,explicar 3 punts de suport en progressió,centre de gravetat, etc.

TERCER CAP DE SETMANA:

• Ancoratges en neu:
• Estaca , ancora.
• “R” de piolets : Horitzontal,“T”, vertical,piolet bota,piolet mosquetó des de cos.
• Explicació d’ ARVA i pràctiques.
• Encordaments : Via , glacera i ensamble.
• Polipastos.
• Pràctica de progressió.
• Bolet.

Per motius d’organització el nostre curs es van agrupar les practiques en dos caps de setmana.

Programa del curs.

Podeu veure les fotos:

http://picasaweb.google.com/oriolpuiggarcia/SortidaCursDAlpinismeProgresioNeu6732010#
http://picasaweb.google.com/oriolpuiggarcia/SortidaCursDAlpinismeProgressioEnRoca212222010#

Read Full Post »