Per casualitat en les darreres setmanes he parlat amb varies persones d’un tema que considero dels més importants a l’hora d’anar a la muntanya. Com en molts d’altres esports, en les curses de muntanya, en els trails, en l’escalada o en les sortides d’alpinisme, adequar les nostres activitats al nostre ritme i nivell i al dels nostres companys d’aventura ens garantira l’èxit o el fracàs de la mateixa aventura.
Sembla una obvietat, però a vegades ens en oblidem i amb la il·lusió dels nous reptes no parem massa atenció a l’envergadura de l’activitat i als companys amb que la realitzarem. No ens parem a pensar si el repte esta al nostre abast i al dels nostres companys.
A grans trets per anar al “monte” tenim varies opcions a l’hora d’escollir la nostre companyia. Totes elles amb les seves particularitat que hem de ser conèixer i respectar:
- Sortir amb els amics de tota la vida: amb els que hem compartit aventures (i desventures) i que coneixem el seu nivell a la perfecció. L’amistat que ens uneix aporta un afegit a l’activitat, i a més ajuda a superar els possibles “fracassos” de l’activitat. El problema però pot venir amb l’excés de confiança, al final pot fer fàstic.
- Passejar-se amb coneguts: En converses de celler o botiga acabes posant-he en situació, conèixer el seus nivell i la seva seriositat. En moltes ocasions poden resultar molt més seriosos i competents, possiblement per la manca de confiança.
- Amb la parella: un plat fort que fa impossible preveure’n el resultat. N’hi ha que ho recomanen i n’hi ha que no els volen veure ni en pintura en les seves activitats outdoor. Com sempre els extrems son dolents, jo recomano adequar les activitats al nivell dels dos i gaudir-ne al màxim.
- Córrer amb desconeguts: normal en les curses de muntanya en el que les adversitats del terreny fa estranys companys de fatigues. Son en moltes ocasions una caixa de sorpreses amb resultats imprevisibles.
Sigui com sigui i sortiu amb qui sortiu no oblideu quin es el vostre nivell (estat de forma, experiència, tècnica, ritme de marxa,…) i del grup, al cap i a la fi l’èxit de la sortida dependrà de que el grup de participants assoleix-hi els objectius sense que cap d’ells s’hi deixi la pell i l’os pel camí.
saltamarges.wordpress.com 