Cyclotrope

Venga, que s’acosta l’estiu i el tancament per vacances. Però fins que no arribi la data de tancament us deixo amb un vídeo molt interessant. Apa! Ja podeu al·lucinar amb les coloraines!

Read Full Post »

I si realment fos així?

Read Full Post »

Córrer o morir

Títol: Córrer o morir

Autor: Kilian Jornet

Edita: Ara Llibres

Edició: 4rta Maig del 2011

Preu: 18 euros

Pàgines: 187

Sembla mentida, potser per culpa de les etiquetes que regeixen la nostre societat actual, però al principi no t’acabes de creure que un corredor d’aquesta categoria, amb tota una vida dedicada a l’esport pugui arribar a versar de la forma que ho fa, sobre un tema que a ulls de molts pot semblar intrascendent. En Kilian Jornet aconsegueix de forma amena i agradable, reflectir les emocions, els pensaments i sentiments al llarg de la seva carrera plena d’èxits.

I ho fa d’una manera excel·lent, despullant-se per descobrir-nos tota aquella saviesa que ha acumulat en els molts quilòmetres que porta a les cames. Saltant d’un tema a un altre, però de forma complexa i delicada, ens desgrana els moments durs i també els èxits, descobrint-nos una riquesa interior molt interesant. Podríem pensar doncs, que tantes hores d’entrenament ajuden a pensar i molt.

Sols podríem criticar un parell de temes: la portada i el títol. Des del meu punt de vista no fan honor a les excel·lències interiors del llibre i, en canvi pot portar a pensar en què ens trobem davant d’un llibre d’autoajuda barata. Al contrari, no us deixeu enganyar, traspasseu la portada i comproveu-ho!

Read Full Post »

L’equip petit o quin gran equip

Si fa alguns mesos publicàvem un post sobre la competitivitat infantil, que podeu rellegir aquí, i la pressió que els pares exercien sobre els infants a l’hora de competir, avui tinc moltes ganes de penjar-vos un vídeo esplèndid en el que un grup de nens vilanovins de l’equip Margatània ens ensenyen alguns dels valors més importants de la societat de forma fàcil i simple independentment dels resultats de l’equip de futbol 7 en el que juguen.

Haig de reconèixer que tot i ser un tiarron de 1,86m d’alçada, l’actitud d’aquest nanus i la dels seus pares m’ha deixat amb la fibra sensible. Moltes felicitats a tots i també a la productora el cangrejo, el vídeo és excel·lent.

Read Full Post »

Una Divinitat més a la muntanya dels Déus

Si ahir parlàvem de motivació, poca gent ens pot animar a aixecar tant ràpid de la cadira com ho fa aquest noi jovenet. I si no s’ho creieu feu una ullada a l’última entrega dels Kilians Quest.

Read Full Post »

Concepcions diverses de la bogeria

No estic boig per fer el que faig. Pero en canvi sí que ho estaria, si no ho fes, ja que no seguiria la meva progressió natural.

I ho diu una persona que esta a punt de passar-se més de 8 dies escalant (i vivint) la paret vertical més alta del planeta per desprès tirar-se muntanya avall amb un vestit d’ocell. I el millor de tot, en unes condicions de progressió de fred i vent molt severes.

El dijous passat, aprofitant la projecció dels curtmetratges guanyadors del Festival de Cine de Muntanya de Torellò que l’entitat excursionista La Talaia organitza ja des de fa uns anys al Cinema Bosc, vaig tenir la sort de veure The Asgard Project. La magnífica pel·lícula, produïda i protagonitzada pel gran Leo Houlding i patrocinada per Nokia (i es nota) narra de forma entretinguda les aventures d’aquets alpinistes al llarg de les prèvies i l’ascens de la reconguda paret de la serralada artica.

La frase em va impactar des del primer moment que la vaig sentir, ja que per fi, i d’una vegada per totes vaig obtenir una resposta clara i entendora per a tots aquells que em pregunten perquè faig el que faig. Salvant les distàncies (tant físiques com temporals) en moltes ocasions la gent em pregunta perquè corro per les muntanyes. Em sembla que ara ja ho tinc clar. Sense perdre el seny ni el sentit comú la progressió òbvia de tota persona que comenci a còrrer d’un dia per l’altre, és acabar fent maratons i ultramaratons. Ja ho sabeu, al loro, que això enganxa!

Read Full Post »

EL CASAMENT

No s’espanteu, no! Que encara no em toca. El títol de post (en majúscules) fa referència a un fantàstic anunci (potser un pel queco), que avui ha posat en la graella televisiva la marca d’aigües Veri.

L’espot relata l’enllaç de l’Albert i la Míriam a més de 2.900 metres d’alçada. Impressionant i emotiu, fa posar la pell de gallina!

Read Full Post »

Els reptes del mestre II

Doncs sí, ens van prometre la segona part el dia 9 de maig i els de Salomon han complert en el timming. La qualitat, la que ens tenen acostumats i el guió més ben lligat que mai. Feu-hi una ullada, val la pena.

Read Full Post »

Els reptes del mestre

Desprès d’una temporada d’esquí bestial el gran Kilian és preparara per a retomar els seus reptes particular, els Kilian’s Quest, entre cursa i cursa de muntanya. Tot i que no us cridi massa l’atenció feu una ullada al vídeo, ben editat agafen ganes de llançar-se ara mateix a la muntanya. Natura en estat pur.

I per cert, estigueu atents als propers dies, tenim nou repte personal a la vista amb algunes sorpreses i propostes molt interessants per a tots vosaltres. Estigueu atents!

Read Full Post »

Necessites motivació…

Potser pot ser una mica exagerat el vídeo (com la majoria de vídeos de la marca) però em sembla interessant com a superproducció comercial.

Read Full Post »

Entrevista a l’home estratosfèric

Ja em perdonareu, però avui poques coses més puc afegir a la transcripció literal de l’entrevista que varen realitzar el passat dia 30 de març a la Contra de La Vanguardia al gran atleta Kilian Jornet. Us adjunto l’entrevista i el link de la mateixa, per si voleu revisar l’original de la mateixa:

Entrevista original d’Ima Sanchís extreta de l’edició digital de La Vanguardia (podeu trobar l’original aquí) del passat dijous 30 de març:

Kilian Jornet, (cuatro veces) campeón del mundo de skyrunning (carreras por montaña)

Foto: Kim Manresa

Las editoriales suelen contratar a un escritor para recoger las vivencias de los deportistas, pero Kilian quiso escribirlas él. ‘Córrer o morir’ (Ara Llibres) es magnífico, sorprendente en su madurez y emocionante en su humildad. A los cinco años ya había ascendido al Aneto, a los diez atravesó, con su osito de peluche, el Pirineo. “Mi hermana y yo abríamos camino. Mis padres nos dejaban equivocarnos; así aprendimos, divirtiéndonos. Adoro la montaña, en invierno hago esquí de montaña (tres veces campeón del mundo) y en verano carreras (cuatro veces campeón del mundo de skyrunning, una de las pruebas físicas más duras del planeta)”. Bicampeón mundial de Ultra Trail del Mont Blanc.

Un reto cada vez mayor? Sí, porque las carreras no las valoro por las victorias.

¿? Dentro de 40 años no voy a acordarme de si llegué el primero o el segundo. Me acordaré de las emociones que he sentido y que son muy distintas según el reto. Imagine lo que se puede sentir dando la vuelta al lago Tahoe, en California, 280 km, 38 horas corriendo…

Mmmm, imposible. Estás muy fatigado, pero todo se intensifica: los olores de la tierra, la luz. Llegas a tener alucinaciones y sentir emociones más fuertes en tu imaginación que en la realidad.

¿A qué se refiere? En la Diagonal de los Locos, travesía de la isla de la Reunión, 24 horas de carrera, me puse a llorar a 20 kilómetros de la meta: iba tan cansado que para distraerme imaginé lo que sentiría al cruzar la línea. Ganar fue menos emocionante.

Es usted un explorador de sí mismo. Sí, poner el cuerpo al límite me hace llegar a lo más hondo de mí mismo. En la montaña aprendes que eres muy pequeño, una piedrecilla que baja o una tormenta te pueden eliminar del mapa, y eso me hace relativizar mucho las cosas y entender lo que es importante: ¿Para qué me sirve el deporte? ¿Para ganar dinero?, ¿para ser conocido?…

Entre otras cosas, ¿no? Lo único que queda son las vivencias y las cosas que has sentido. Saber que puedo correr 1.000 metros de desnivel en 30 minutos en un mundo en que los transportes te pueden llevar a una velocidad tremenda no sirve de mucho. Pero sí me sirve para conocerme, saber mis límites, mis recursos, mi capacidad de sacrificio, de asumir los errores.

Es usted más de una pieza que muchos cincuentones. A veces me he equivocado de camino, pero he aprendido que no sirve de nada lamentarse: tendré que asumir el error y recuperar ese tiempo perdido en la carrera.

¿Se le pasa por la cabeza abandonar? Sí, la noche antes de una carrera mientras vas hablando con un compañero de cosas banales, vas pensando en todas las posibles excusas, algunas de lo más locas, para no correr. Es una manera de quitarte presión.

¿También imagina la derrota? Cuando sales a entrenar imaginas la victoria, pero a medida que se acerca la carrera imaginas cómo te vas a sentir tú y la gente que te ha apoyado si pierdes.

¿Se fija en la cara de los contrincantes? Sí, veo en los ojos de los demás si están fuertes. Pero acabas conociendo más a los corredores por sus piernas y sus culos que por las caras, porque es lo que ves cuando corres.

¿Qué significa ganar? Conseguir un sueño, pero llegar el primero no siempre es ganar: si tú ya sabes que vas a ganar, esa no será una victoria porque no te aporta nada. Se gana contra uno mismo.

… A veces al cruzar la meta sientes rabia; otras, amor por todos los que han estado a tu alrededor; otras, orgullo o felicidad pura, y es entonces cuando te pones a llorar. Pero una vez has sentido una emoción así quieres volver a sentirla. Es como el amor: cada vez quieres más y más a menudo.

¿Cuál es la reacción más sorprendente que ha visto cruzando una meta? Uno cruzó la meta y se quedó más de dos horas sentado en el suelo, absorto, ido.

¿En qué piensa durante esas carreras de 40 horas? En lo mismo que pensaría si estuviera sentado, en lo que tienes que hacer la próxima semana o cualquier cosa que te distraiga. Conocemos perfectamente nuestro cuerpo, pero no sabemos nada de nuestro cerebro, y te puede jugar muy malas pasadas.

¿De qué tipo? De repente sientes ganas de abandonar. A veces a mitad de carrera no puedes más y, sin embargo, al final te encuentras con mucha más fuerza; o escuchas en tu cabeza una y otra vez el mismo estribillo, como me ocurrió en la vuelta al lago Tahoe: ¡cinco horas con las mismas dos frases!

38 horas de carrera sin dormir, ¿qué pasa cuando llega la noche? Sólo ves tus pies, lo que ilumina el frontal, y escuchas tu respiración. Entras en unas espirales de concentración que ponen tu mente en estados muy frágiles. Hay gente que ha alucinado con que los árboles le atacaban, yo alguna vez he oído voces, pero era consciente de que era mi mente.

¿Y no pasa miedo? Sí, por cuestiones físicas, a veces corres junto a un precipicio y sabes que si resbalas te matas. Pero superarlo es una explosión de adrenalina. El deporte nos lleva a intentar controlarlo todo y las incógnitas nos dan miedo, pero sin miedo no hay emoción.

¿Cuántas veces se ha preguntado por qué corre? Muchísimas, y me lo sigo preguntando. Probablemente corro para encontrar la respuesta. Crecí en un refugio de alta montaña, un pico en el que hacían noche los excursionistas, así que el patio de casa era la montaña.

Entiendo. La montaña es algo que necesito para sentirme seguro y vivo. Levantarme por la mañana, ver kilómetros de bosque, que el viento me dé en la cara…

¿Qué es para usted lo fundamental? La felicidad. Para ser feliz debo ver felices a las personas que me rodean. Y debo disfrutar de lo que hago.

Read Full Post »

Quina por!

En fi, el malson de qualsevol habitual de les muntanyes…

Read Full Post »

Perquè correm?

Fa temps, i més des de la posada en “marxa” d’aquest bloc, que molta gent em pregunta perquè corro. La resposta és molt difícil i a vegades em costa donar una solida i única resposta. Per això, quan vaig veure aquest vídeo vaig pensar que expressa a la perfecció el que sento abans, durant i desprès de posar-me les bambes.

Feu-hi una ullada, és interessant.

Per veure la imatge haureu de tancar dues vegades una finestra gris que surt sobre el vídeo. La podeu tancar clicant sobre la creu de l’extrem superior dret del reproductor.

Read Full Post »

Què, qui, com

Impressionat em quedo cada vegada que veig un nou capítol d’aquest fantàstic programa del 33. Avui per casualitat ha tocat la Marató. Excel·lent anàlisi de tots els procesos inherents d’aquest repte per a molts esportistes quotidians.

Tecnologies a banda, no us puc penjar directament els vídeos, de totes maneres us recomano que en visualitzeu un parell, com no podria ser d’un altre manera, relacionats directament amb el nostre blog:

• La marató a fons
• La bicicleta: una màquina perfecte

Read Full Post »

Correr es de cobardes?

Reconeixem que tinc la secció de lectura obligatòria una mica abandonada i que no penjo un vídeo comercial des de fa algunes setmanes, ahir per casualitat però en vaig trobar un de bo. Tot i que no soc fan reconegut d’aquesta marca comercial, haig de reconèixer que l’anunci mereix un premi…

Read Full Post »

Això de fer el cafre ens ve de lluny

Feu el favor, ni que sigui per un dia. Perdeu 3 minuts i observeu com els nostres avis (o els dels nostres coetanis anglesos) practicaven una “espècie” de ciclocross, arcaic en els materials però atrevit en les formes. I no sigueu dolents, contingueu les rialles que el que fan té molt de mèrit…

Read Full Post »

Sorolls de running…

…al més pur estil Stomp!

Read Full Post »

Descens a la vilanovesa

Venga que el vídeo s’ho mereix. Producte Vilanovi de cap a peus…

Read Full Post »

Al limite, revista on-line i gratuïta

Feia temps que no incorporava una nova ressenya a la secció De lectura obligatòria. Avui però mentre rebuscava per la WEb quelcom, he anat a parar a una revista andalusa en format digital gratuïta on si relaten rutes en BTT, ferrates, excursions a peu i moltes altres entrades interessants. Ni que sigui per curiositat no deixeu de fer-hi una ullada, resulta interessant. Podeu accedir a la pagina web per a descarregar l’edició en PDF clicant aquí.

Read Full Post »

CronoPIC 2010 Film

Quelcom més que 4 paios amb malles…

Read Full Post »

Quan de la mancança d’aptituds en fem una virtut

Innegable és el potencial que alguns atletes acaben desenvolupant més enllà de les seves mancances físiques i tècniques. Qui no recorda el cas de l’Eric Moussambani a les olimpíades de Sydeny del 2000, o del recuperat hombre anuncio Robert Prosinecki, o el de la atleta (fins que no és demostri el contrari) Caster Semenya i la confusió sobre la seva sexualitat.

En tots els casos el seu nom va intrínsicament lligat a una fama que els hi atorga certa popularitat i provoca que els seus noms surtin molt més enllà dels àmbits habituals de la premsa esportiva. El cas que ens ocupa avui, ben podria enmarcar-se en aquesta situació. Tant per la seva poca traça com pel morro que posa en el tema. Potser si ens caigués més a prop ens el trobaríem en la majoria de televisions del continent, ocupant una quota de pantalla que algun dels seus contrincants (per exemple el guanyador de la prova) trobaria injust. Pasen i vean, no te desperdici.

Read Full Post »

Esquí sostenible

Qui ha dit que l’esquí està renyit amb la sostenibilitat? Qui creu que l’únic vehicle apte per arribar a les muntanyes és el cotxe? Com sempre diuen, una imatge val més que mil paraules i si no us ho creieu mireu el vídeo d’aquests simpàtics vascos i les seves peripècies per poder accedir a les clapes de neu en bicicleta de muntanya.

Podeu veure més vídeos punxant aquí.

Read Full Post »

Ara no sé si enfadar-me o no enfadar-me

L’altre dia, per casualitat (vull constatar la casuística) i curiositat, em vaig enganxar  al reportatge del programa Mosaic d’Entitats de Canal Blau (si heu sentit bé, Canal Blau) que dedicàven a l’Associació Excursionista La Talaia. El programa realitza un retrat de les associacions de la nostra ciutat i d’algunes de la resta de la comarca, tot repassant la seva història, visitant els seus locals i parlant amb els seus membres de junta.

En el programa es repassa amb força detall la història de l’associació amb l’ajut del fons documental de la mateixa: fotos, programes, cartells i altres elements que ajuden a contextualitzar el dia a dia de l’entitat des de la seva fundació. En aquest cas, els membres de junta aprofiten, tanmateix, per fer una valoració del que significa per a ells la muntanya. Per a molts és un fet social que no volen veure vinculat a les competicions de muntanya, ja que aquesta provoca una pèrdua dels valors principals del fet muntanyenc.

Fins aquí tot correcte i no esmerçaré massa temps en desenvolupar les meves raons per discrepar de tal afirmació, qui ho vulgui descobrir tant sols ha d’apuntar-se a una bona cursa de muntanya (per a més referencies podeu mirar la pàgina De curses del blog) i descobrir tots els motius que fan enganxar-t’hi. El que realment em va cridar l’atenció del reportatge fou una de les fotografies que s’utilitzaven per a il·lustrar els comentaris del membres de junta, més concretament l’afirmació que comentàvem, de la Cursa del Taga en la que curiosament hi surto a punt de coronar el cim.

Curiosament ni el corredor que em precedia (1r Master 50), ni la cursa, ni jo mateix tenim res a veure amb l’entitat Vilanovina. Així doncs, com ha anat a parar aquesta foto al reportatge? En fi, mentres ho intento esbrinar us deixo amb el reportatge per a que hi feu una ullada. Si teniu temps val la pena i no us perdeu el guapeton amb mitjetes del minut 17…

 

Read Full Post »

Vols dir que encara podrem…

Ara que em sento com un abuelo octogenari pels dolors musculars repartits per tot el cos, em plantejo si quan sigui més gran encara seguiré mantenint aquesta necessitat de practicar esport a la muntanya o a l’asfalt.

Quan jo era petit i estiuejava a Gornal, el meu avi tenia un amic de joventut que amb 80 anys encara tenia ganes i humor per agafar la bici de carretera i fer una sortideta per a saludar als meus avis. Aquesta actitud vital em va marcar i  molts cops encara hi penso. Desconec si l’amic del meu avi bevia coca-cola com el protagonista de l’anunci per arribar a la Gornal. El que si que tinc clar però és que les ganes de viure i moures no el varen abandonar fins a l’últim moment.

Read Full Post »

Running Natural

Rebuscant un vídeo per a la secció de lectura obligatoria he trobat aquest que tenia mig oblidat i que en Ricard m’ha recordat aquest matí. Feu-hi una ullada, s’ha de reconeixer que la idea es encertadissima.

Read Full Post »