Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘autocaravana’

Recomanable! I feu-me cas, si podeu, llogueu una autocaravana i fugiuuuu, fugiu ben lluny alguns dies. Ja veureu com torneu amb aires renovats i preparats per atacar la rutina laboral de nou.

Afegiu un parell de bicis a la vaca del darrera i aprofiteu per descobrir noves zones del país. Nosaltres estem abonats a les bondats de la caseta amb rodes. I en aquesta ocasió hem anat a descobrir la zona del Cabo de Gata. El paradís al quadrat: platges enormes de somni per descansar i un sinfín de camins per fer el saltamarges.

El primer dia, una fantàstica excursió per la costa des de l’Isleta del Moro fins a San José. 26 quilometres d’anada i tornada amb una paradeta per recomposar les energies perdudes, a base de sardinetes, musclos i xipirons. Dia esplèndid per rodar en bici i el millor final possible, descans final a la voreta de la platja.

I l’endemà 12 quilòmetres de running pels voltants de la llacuna de la “Fabriquilla”. I ja us ho dic ara, tot i la gran diversitat de fauna que vaig veure, la ruta incorporava una de les tonteries més grans que he fet fins avui amb les bambes de córrer: més de 5 quilometres en línia recta que curteixen al més rudo esportista.

Read Full Post »

L’altre dia mentres cantaven en el tradicional Karaoke (versió moderna en Sign Star) de Sant Esteve em va venir al cap el fantàstic viatge que varem fer aquest passat estiu l’Eva i jo en Autocaravana. I feia temps que volia escriure sobre el mateix, però sempre hi havia un tema o altre que em privava.

El viatge va discórrer per França, començant per la zona de la Camarga per a desprès pujar a passar uns dies a Chamonix. Per sort o per desgracia, no he estat a la part Italiana dels Alps encara, però la part Francesa em va deixar encisat. Tenint en compte les botigues es divideixen en boulangeries o en macro-botigues d’esport assortides totes elles amb mil i un gadgets per a tots els gustos i colors per a mi allò el paradís.

El millor però no esta a nivell del paviment de la ciutat, sinó a 2.700 metres més a munt. Si teniu temps, i poc respecte a les alçades, no ho dubteu, pagueu el tiquet del telefèric de l’Aiguille du Midi i pugeu al mirador més bonic i espectacular del continent. Certament és una mica car (al voltant de 50€ per persona) però us garanteixo que val la pena.

Tapeu-vos, prepareu-vos per algun mareig i armeu-vos de paciència, però no ho dubteu, val la pena. Sols arribar us donaran hora per a la baixada (normalment unes 3 hores desprès), però no us preocupeu el temps passa volant embadalit amb el paisatge. Ho com a mínim així ens va semblar a nosaltres. També hem de reconèixer que una sopeta de tomàquet i una llargueta enquesta sobre que les possibles millores del mirador i van ajudar.

Read Full Post »