Sant Joan, principi d’estiu i aquest any, com feia anys que no passava, coincidint amb Patum. Amb la feina feta i sense massa compromisos laborals, vàrem aprofitar l’ocasió per fugar-nos i bescanviar els xiringuitos massificats per la capital de Berguedà, menys massificada del que ens pensàvem. Bon ambient, com de costum en família i aquest any amb alguna festeta entre amics. M’hi jugaria mig braç a què a les festes de Patum hi havia més vilanovins que berguedans. Per dir-ho finament, a Berga sols hi faltava en Ramon de Cal Tano.
Però l’home no sols viu de festes i festejus i desprès d’una bona siesta per recuperar ànims i forces; em vaig posar les bambes i vaig escapar-me a pujar a Queralt. Feia temps que no hi pujava i per a no perdre la costum hi vaig pujar per la part de darrera (la que s’utilitza habitualment a la Berga-Queralt-Berga) deixant la drecera per a la baixada. Acostumat a la calor de la zona del Garraf, la temperatura del treball va ser la ideal. En total 1:17 minuts per a pujar i baixar, i amb una imatge final a punt d’iniciar la baixada excel·lent: l’últim dels plens de la patum infantil, vist des de dalt la muntanya, encara impressiona més.
Però l’activitat esportivo-festiva no acaba aquí, ja que la mateixa nit acabem practicant una especie de biatló que completava un cap de setmana excel·lent. Per 5 euros ens donen 20 balins (o un succedani, tant li fa) que ens permeten practicar el tir a la bola, per si un cas algun dia es posés de moda el trail running combinat. Mentrestant seguirem practicant, i qui sap si algun dia guanyem o un pito o una pelota.
saltamarges.wordpress.com 