Normalment no acostumo a parlar dels materials que m’acompanyen en les rutes i en les curses de muntanya. I és que em sembla, de vegades, perillós el fet d’influïr a d’altres usuaris en qüestions que irremeiablement són molt subjectives i sovint es veuen condicionades per moltes circumstàncies.
Per una vegada però, faré una excepció i us donaré la opinió dels principals elements que he utilitzat en el passat trail de Barcelona. Preneu-vos-ho però, com el que és: una modesta opinió. I no perdeu de vista que no hi ha dos peus iguals, ni una esquena ni tan sols un perímetre cranial similar en forma i en mida. Anem-hi:
- Motxilla: Salomon Advanced S-Kin SLAB. El millor, la seva transpiració IMPRESSIONANT. Cansat de portar l’esquena mullada, al final em vaig decidir a invertir (sí, invertir, per què val el seu pes en or. Sort que pesa poc) en aquest model de motxilla. Comprovat pels companys d’aventura, pots portar la motxilla hores i hores i ni l’esquena queda xopa ni la motxilla acumula liquid. Desconec com ho han aconseguit, però és impressionant. Infinitat de butxaquetes petites, tot a mà i un parell de porta bidons (piiip, no valen per a bidó clàssic) en els que hi poso un parell d’ampolles d’Aquarius. El Pitjor: hi cap lo mínim, un paravent (Haglöf LIM), la manta tèrmica, una petita farmaciola, quelcom de menjar (oblideu-vos del bocadillu de fuet), la bossa d’aigua (de les millors del mercat), el frontal, la navalleta, el mòbil i un parell de manguitos. Per a una ultra de 80 quilòmetres fas, però per a més és queda curta. Pels que preferiu viatjar amb la casa a sobre, en breu sortirà el mateix model però en 12 litres.
- Paravent-impermeable: Haglöf LIM. Podem dir que el pitjor de tot és el seu nom. Potser pesa un pèl més que un paravent senzill, però prefereixo portar una mica més de pes a canvi d’una millor protecció davant de les inclemències meteorològiques. Molt bons acabats, disseny útil i funcional. El pitjor, el seu preu i la seva poca durabilitat (mostra sintomes d’envelliment de forma prematura).
- Bambes: Novetat de l’any, les CrossmaxXR de Salomon, tot i ser dissenyades per a pistes i lleus escaramusses sobre asfalt, van ser les escollides per al Trail. El millor: bona amortiguació, prou lleugeres i molt ràpides (vaja amb una excel·lent transició entre la punta i el taló). Punt feble: en aquest cas són les neutres i per els meus peus pronadors potser no aporten massa estabilitat (mireu la foto i se’n fareu una idea). I tampoc compten amb massa protecció en les puntes, en resum notaras i de valent, les pedres i pedretes del camí en les zones més tècniques.
- Mitjetes: Medilast. Les primeres van ser amb mitjó, però el seu disseny em va resultar massa fi per uns peus com els meus. En la següent inversió, sense mitjó. Molt més fàcils de posar i treure. Molt possiblement és l’element del que podríem prescindir més ràpidament de tot el nostre equip. Però m’ajuden a descarregar les cames i, a més, les protegeixen de les branques i els esbarzers del camí. En la seva contra hem de reconèixer que quan pugen les temperatures son impossibles de portar.
- GPS: Garmin Forerunner 305. Excel·lent sempre i quan no superis les 12hores de cursa. Vaig escollir aquest, sobre el tot poderós 405, per la seva capacitat de bateria i els seus controls no tàctils. Si l’afició a les ultres persisteix però, haurem de passar-nos a la serie foretrex, molt més adaptada als recorreguts de llarga distància. En la seva contra, problemes de software que provoquen apagades inesperades de l’aparell tot i marcar el màxim de la seva bateria.
- Ulleres de sol: les Adidas Eyedevil m’acompanyen des de fa 10 anys en totes i cada una de les meves aventures. Sols els hi hagut de canviar les lents per unes de noves. Lleugeres, no tenen problemes de ventilació i molt còmodes. Sols tenen un problema, el preu. Tot i així estan més que amortizades!
- Gorra i buff: Salomon i Buff respectivament, s’ocupen de protegir-nos del sol. Compleixen la feina de forma excel·lent i ens van salvar d’unes cremades segures.
saltamarges.wordpress.com 