Sempre faig el mateix, plans i més plans, que en algunes ocasions no puc acomplir. Si ja fa dies que ho dic, “…un cop comenci la temporada del teatre a fons, tururut pa amb oli”. Però, com de costum, fins que no topo de nassos amb la meravellosa realitat no agafo consciència de les dificultats afegides que suposa entrenar i conviure en el teatre.
Aquest matí per exemple. Si sumem uns condicionants externs prou importants (una tormenta matinal molt inoportuna i una reunió famíliar a mig matí) a un cansament força important acumulat desprès de magnific bolo d’ahir, arribem a la conclusió que el meu cos avui ha dit no. Tot i comptar amb un pla, pre-fixat des de principis de setmana, excel·lent per a repassar el circut de la mitja de la Talaia del proper dia 10 d’abril, el cansament (i tot sigui dit, la pluja també) m’ha fet desistir.
Avis per a navegants doncs. Seguiu trucant-me, seguiu insistint, seguiu tocant-me la moral. Però si algun dia no puc ni aixecar-me, perdoneu-me, la carn és dèbil.
Per cert, demà al migdia recuperarem els quilòmetres perduts. Si algú si vol apuntar, ja ho sap, 22km a la saca.